El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha dictat aquest dimecres acte de sobreseïment provisional de la causa en què s'investiga l'expresident de Banesto Mario Conde per suposat blanqueig de 13 milions d'euros que hauria repatriat entre 1999 i 2014, cosa que considera que no s'ha acreditat.
La instrucció de l'anomenada 'Operació Fènix' es va iniciar el 2016 per presumpte blanqueig d'un total de 13 milions -2,2 a través d'ingressos en efectiu i 10,7 de transferències en comptes a l'estranger-, quan encara li restaven per dipositar 14,1 milions de la responsabilitat civil per la qual va ser condemnat en el 'cas Banesto' i que segons la Fiscalia, procedien dels diners que va sostreure a l'entitat.
En concret, la Fiscalia Anticorrupció li atribuïa un delicte de blanqueig de capitals, vuit delictes contra Hisenda Pública per quotes defraudades de l'Impost de Societats de tres de les seves empreses, un delicte d'organització criminal i un delicte continuat de frustració de l'execució per aquesta responsabilitat civil que no havia abonat.
Sobre el delicte de blanqueig, per a Pedraz era "fonamental" provar que els diners aflorats als comptes de Conde entre 1999 i 2014 procedia dels fons que va sostreure de Banesto, com denunciava la Fiscalia. Conclou que no va ser així, i que "els diners no tenen un origen rellevant per al procés ja que seria anterior a Banesto".
ELS DINERS NO EREN DE BANESTO
En concret, la interlocutòria assenyala que "no s'acredita l'origen il·lícit dels diners", els 2,2 milions d'euros transferits, en no demostrar-se, a més que procedeixin d’apropiacions indegudes de les arques de Banesto", com" tampoc s'acredita que els diners s'utilitzessin per a fins diferents de 'despeses ordinàries de consum' (autoblanqueig), com així manté la defensa".
Quant als delictes contra la Hisenda Pública, el jutge assenyala que "tampoc pot apreciar-se la comissió de cap delicte contra la Hisenda Pública" perquè "la documentació remesa per Suïssa no pot utilitzar-se per perseguir delictes tributaris" i perquè el perit "afirma categòricament" que "no s'aprecia cap defraudació tributària" que superi els 120.000 euros, límit a partir del qual s'incorre un delicte.
A més, els fons procedeixen d'anys els exercicis fiscals dels quals estan "superescrits", com també va advertir el perit, les regularitzacions practicades a Conde són fermes, així que l'Administració no podria modificar-les. Pedraz indica també que les dades de patrimoni dels anys 1988 a 1994 "són inamovibles" de manera que no es podria entrar en cap consideració "sobre els fons aflorats posteriorment procedent de tals exercicis o anteriors".
Finalment, en relació al delicte de frustració de l'execució, la Fiscalia apuntava que "mitjançant operacions injustes" Conde "hauria posat a nom de tercers finques que havien de ser decomissades d'acord amb la resolució judicial ferma" i assenyalava dos casos concrets.
L'ESCRIPTURA DE LES FINQUES, PRESCRITA
Sobre el primer, relatiu a les finques de "Can Poleta" decomissades judicialment, el jutge recorda que la Secció Primera de la Sala del Penal ja va declarar prescrit el delicte d'aixecament de béns i sobre el segon, la hipoteca sobre part d'una finca anomenada ‘Los Melonares', també va ser objecte d'actuacions en aquesta secció, quan el 2014 va declarar els fets atípics i objecte de debat en via civil. "A això s'uneix que ja es van abonar més de 16 milions d'euros i existeixen diversos embargaments travats des de 1998", assenyala l'acte.
En no trobar delicte en el moviment de diners ni de finques, el jutge Pedraz entén que tampoc n'hi ha d'organització criminal, ja que "no existeix finalitat delictiva", de manera que ordena el sobreseïment de les indagacions també per a la resta dels investigats, que ho van ser en el seu caràcter de partícips en la suposada trama imputada a Conde.
SENSE PAGAR RESPONSABILITAT CIVIL
Les actuacions es van iniciar per l'impagament del que devia per responsabilitat civil després de l'apropiació indeguda de Banesto. El 2011, a fi de "poder executar les seves responsabilitats pecuniàries", es va ordenar investigar els comptes de Conde, que a la seva sortida de presó va publicar llibres i va col·laborar en programes de televisió.
Fiscalia Anticorrupció va trobar amb les indagacions "diversos indicis d'una activitat de blanqueig de diners procedents de les apropiacions indegudes" que Mario Conde va realitzar en Banesto, una cosa que hauria desenvolupat a través "del seu entorn més proper" des d'almenys 1999 i de forma continuada fins a 2014.
Durant aquest període, haurien aflorat una mica més de 13 milions d'euros d'origen "no justificat" als seus comptes i la Fiscalia entenia que ho havia aconseguit dirigint un conjunt de persones amb una estructura piramidal i jerarquitzada. D'aquí les acusacions de la seva querella.
