- -0,01€
- -2,82%
La Secció Quarta de la Sala Penal de l'Audiència Nacional comença a jutjar a partir d'aquest dilluns l'antiga cúpula de Pescanova per presumptament maquillar els comptes de la companyia, amb la previsió de celebrar més de 30 sessions i que el procediment quedi vist per a sentència el 26 de març de 2020.
Així, s'asseuran a la banqueta l'expresident de Pescanova, Manuel Fernández de Sousa, el seu fill Pablo Javier Fernández Andrade i altres 17 persones acusades de maquillar els estats financers de la companyia entre els anys 2009 i 2012 amb l'objectiu d'ocultar les pèrdues milionàries que la van acabar abocant a un concurs de creditors.
La Fiscalia demana per a l'expresident de Pescanova 28 anys de presó i multa superior als 22 milions euros; 13 anys i mig amb multa de 504.000 euros per al seu fill, i per al que va ser conseller delegat Alfonso Paz Andrade, 12 anys i sis mesos de presó i multa de més de 5 milions d'euros per aquests fets.
Mentrestant, per a l'empresa matriu l'acusació sol·licita una multa superior als 348 milions d'euros, mentre l'auditora BDO afronta 45 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil i subsidiàriament respecte al seu soci auditor Santiago Sañé Figueres, 161 milions d'euros.
LA INVESTIGACIÓ VA COMENÇAR EL 2013
La investigació es va iniciar l'any 2013 i ha anat a càrrec de titular de Jutjat Central d'Instrucció número 5, José De la Mata, que va tancar les indagacions el juny de 2018 i va proposar jutjar els 19 exalts càrrecs de la pesquera i 12 societats per presumptes delictes de falsejament de comptes anuals, falsejament d'informació econòmica i financera, falsedat en document mercantil, estafa, insolvència punible, aixecament de béns, delicte d'ús d'informació privilegiada i d'impediment de l'actuació de l'organisme supervisor.
Segons explica la Fiscalia al seu escrit d'acusació provisional, entre els anys 2007 i 2012 el Grup Pescanova va desenvolupar un intens pla d'inversions per un import brut de 833.832.000 euros per tal d'expandir el seu negoci d'aqüicultura de llagostí, salmó i turbot, principalment localitzat a Equador, Amèrica Central, el Con Sud, Galícia i Portugal, "les expectatives no poden materialitzar ràpidament".
Al principi aquestes inversions es finançaven en la seva major part mitjançant crèdits del propi Grup a les societats corresponents, però posteriorment, especialment a partir de l'any 2010, davant la insuficiència dels fluxos interns de caixa es va començar a incrementar significativament el finançament bancari, que va fer que fos augmentant el nivell d'endeutament de Pescanova.
Per això, assenyala el fiscal, el Grup dirigit per Fernández de Sousa-Faro va acudir a mecanismes alternatius de finançament amb venciment a curt termini, que va generar tales despeses financeres que necessitaven ser finançades de nou mitjançant "un mecanisme piramidal insostenible", que feien créixer els deutes.
SOCIETATS "SENSE PERSONAL, RECURSOS NI INSTAL·LACIONS"
Així, per sortejar aquesta situació i seguir obtenint finançament extern dels acusats, des dels seus diferents àmbits de gestió, responsabilitat i decisió, "i sempre sota el control últim del president" van decidir conjuntament executar determinades pràctiques comercials irregulars que agreujaven la situació financera i patrimonial de l'empresa.
Entre altres coses, els acusats van utilitzar des de l'any 2007 una xarxa de societats instrumentals, "sense personal, recursos, ni instal·lacions, radicades en despatxos professionals o centres de negocis" amb l'objectiu de "registrar operacions comercials irreals amb el Grup Pescanova", assenyala l'escrit.
El Ministeri Públic destaca, a més, que amb la finalitat que les conseqüències econòmiques derivades d'aquestes operacions irregulars no afloressin en la comptabilitat de Pescanova, ni en els seus comptes anuals, ni als informes i documents que estaven obligats a presentar a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), els acusats van decidir elaborar els seus estats financers "ocultant l'import real del seu deute bancari i, per tant, la seva situació d'insolvència.
BENEFICIS DE 15 MILIONS MENTRE EN PERDIEN 223
D'acord explicava De la Mata durant l'acte d'obertura de judici oral, els comptes anuals de la pesquera a 2010 i 2011 no es corresponien amb la realitat de la situació econòmica i financera de la societat i el seu grup.
L'any 2010 el grup va declarar un resultat de 15.448.000 euros quan en realitat l'import real era de -222.910.000 euros
Per exercicis, l'any 2010 el grup va declarar un resultat de 15.448.000 euros quan en realitat l'import real era de -222.910.000 euros, mentre que un any després, es van declarar uns beneficis superiors als 16 milions d'euros tot i que les pèrdues rondaven als 300.000 euros.
Pel que fa a l'operativa d'ampliació de capital de la 'vella' Pescanova el 2012, la Fiscalia, a l'igual que va fer el magistrat, apunta que el Consell d'Administració de la pesquera va aprovar l'emissió de 9.290.464 noves accions per gairebé de 125 milions d'euros oferint una informació al fullet d'emissió que "ometia l'import real del seu deute financer, de manera que les mateixes deutes no reflectien la seva situació d'insolvència".
Un any després, la multinacional va suspendre la cotització a borsa, després de detectar irregularitats en la seva comptabilitat. Aquest va ser el punt d'inici d'un llarg procés, que ha inclòs un concurs de creditors, i que ha desembocat en la refundació de l'empresa, ara en mans de la banca com Nova Pescanova.
