UBS ha elevat la previsió de creixement per a la Xina el 2023 des del 4,9% al 5,4%. Així ho ha comunicat l'entitat suïssa en un informe publicat aquest dilluns, que és molt més optimista que les projeccions del mateix país. I és que el govern del gegant asiàtic preveu un producte interior brut (PIB) "al voltant del 5%" per a aquest any, segons va anunciar el primer ministre Li Keqiang aquest diumenge durant l'Assemblea Popular Nacional.
"La reobertura econòmica s'està produint millor del que esperàvem anteriorment: la temuda 'segona onada' de Covid no es va materialitzar i hi va haver pocs senyals d'interrupcions en el subministrament", ha dit UBS per justificar la millora de les projeccions, i ha afegit que l'economia mundial ha estat més resistent del que es preveia anteriorment. També apunten els experts del banc al fet que el mercat de l'habitatge "s'està recuperant" i que "s'espera un impuls de la demanda interna gràcies a la confiança més gran dels consumidors".
Tot això els ha portat a millorar les seves estimacions del 2023, i també les del proper exercici. I és que UBS creu que probablement el repunt seguirà el 2024, per la qual cosa ha elevat la previsió de creixement de la Xina fins al 5,2% l'any que ve, des de la projecció anterior del 4,8%. Així mateix, ha rebaixat la previsió d'inflació per al 2023 del 3% al 2,5%.
Cal destacar que a l'obertura aquest diumenge de l'Assemblea Popular Nacional xinesa, el primer ministre Li Keqiang va dir que el Govern es fixarà com a objectiu un creixement del PIB de l'"entorn del 5%" aquest any, un objectiu menys ambiciós del que molts economistes esperaven, i senyal que les autoritats probablement s'abstindran de desplegar més estímuls fiscals i monetaris.
UBS creu que es podria anunciar un suport més detallat als principals motors del creixement, com ara la inversió en infraestructures i el consum, una vegada que els nous líders econòmics prenguin possessió dels seus càrrecs. "Creiem que hi ha marge per augmentar els préstecs dels bancs en suport de la inversió en infraestructures, una forma de 'coordinació de la política monetària i fiscal', i és possible que més endavant els governs locals posin en marxa algunes mesures de suport al consum", han comentat els economistes del banc suís.
