Ievgueni Prigojin s'ha convertit en el protagonista de la informació internacional durant el cap de setmana després de protagonitzar un intent de cop d'estat contra Vladimir Putin. La sublevació dels mercenaris de Wagner va ser continguda pel Kremlin, però el motí ha estat vist com l'amenaça més gran per al president rus en els seus 23 anys al capdavant del país. Què passarà ara amb Prigojin?
Els homes del grup Wagner van detenir el seu avenç quan eren a 200 quilòmetres de Moscou després de la intermediació del president bielorús, Aleksandr Lukaixenko.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, comunicava que s'havia arribat a un acord perquè Ievgueni Prigojin s'exiliés a Bielorússia i que tots els càrrecs en contra havien estat retirats. De la mateixa manera, tampoc no es prendran mesures contra els mercenaris que van formar part de la rebel·lió i aquells que no ho fessin podrien signar contractes amb el ministeri de defensa rus.
Tot i això, els analistes dubten que Putin hagi decidit 'solucionar' aquest greu problema d'una manera tan senzilla, simplement per "evitar el vessament de sang i els enfrontaments interns amb resultats imprevisibles".
El politòleg Mikhail Vinogradov en declaracions al mitjà rus Vedomosti, ha assenyalat que, després de mudar-se a Bielorússia, Prigozhin deixarà de ser un imant per a l'energia antisistema, però que serà monitoritzat pels serveis de seguretat locals i difícilment podrà participar cap activitat política.
"Dit això, la seva experiència pot resultar útil per establir una Companyia Militar Privada de Wagner (PMC) a Bielorússia", ha afegit.
Per a Ian Bremmer, president de l'Eurasia Group, "Prigojin és home mort". L'expert ha afirmat a CNBC que "Putin ha empresonat i assassinat persones per molt menys del que li ha fet Prigojin", i per això creu "inconcebible que Putin li permeti viure més temps de l'absolutament necessari".
En aquest sentit, i malgrat que, segons les informacions oficials, Prigojin haurà de traslladar-se a Bielorússia, de moment, no se sap el parador del líder de Wagner.
A més, l'objectiu de Prigojin era el ministre de Defensa de Moscou, Sergei Xoigú, a qui havia criticat durament per la gestió de la invasió d'Ucraïna, i a qui aquest dilluns s'ha vist passant revista a les unitats russes.
Per part seva, des de la caserna general dels mercenaris de Wagner, amb seu a Sant Petersburg, han assegurat que seguia funcionant "amb normalitat".
"Malgrat els esdeveniments que han tingut lloc, el Centre continua funcionant normalment, d'acord amb la legislació de la Federació Russa", ha explicat el grup en un comunicat, la destinació del qual continua sent incert.
Ara, els serveis d'intel·ligència de Rússia estan investigant si les agències d'espionatge occidentals van tenir alguna cosa a veure amb el motí fallit dut a terme pels combatents del grup Wagner, segons el ministre d'Exteriors rus, Sergei Lavrov, citat per l'agència de notícies TASS.
"Vaig veure com informaven dels successos a Rússia. En particular la CNN, si no recordo malament, va informar que la intel·ligència nord-americana sabia amb diversos dies d'antelació dels preparatius del motí, però va decidir no comentar-ho a ningú, segons sembla amb l'esperança que la rebel·lió tingués èxit", ha indicat Lavrov.
