El president rus, Vladimir Putin, ha ordenat a les Forces Armades russes entrar a les regions de Donetsk i Lugansk, la independència de les quals ha reconegut Rússia aquest dilluns. No és clar si el moviment de les tropes russes marca l'inici de la invasió d'Ucraïna. Certament, però, marca l'inici del que podria portar a una llarga operació militar contra el país. També ha instat Kíev a cessar les agressions que han patit i que l'Executiu ucraïnès ha negat.
El mateix decret signat aquest dilluns per Putin per al reconeixement de les dues entitats preveu el desplegament de militars russos en el marc d'una "missió de manteniment de la pau". Aquestes tropes estaran a Donetsk i Lugansk "en funcions de manteniment de la pau" fins que es culmini el tractat d'amistat, cooperació i assistència mútua que preveu el tercer punt del decret.
"Considero reconèixer immediatament la independència de les repúbliques populars de Donetsk i Lugansk i demano a l'Assemblea Federal ratificar els acords d'amistat i col·laboració amb elles", va declarar el president rus al final del discurs d'aquest dilluns que va precedir la firma del decret.
"Als que mantenen el poder a Kíev els exigim cessar les agressions a Donbàs i, en cas contrari, tota la responsabilitat per les agressions serà per part de les autoritats de Kíev. Estic segur del suport dels ciutadans russos", va afegir.
Putin es va mostrar crític amb l'OTAN i amb Ucraïna, titllant el país de "colònia nord-americana", amb l'idioma rus "marginat". De fet, va insistir que és un estat fallit. "Ucraïna vol arrossegar els països estrangers en un conflicte amb Rússia", va advertir, afegint que els EUA li han prestat ajuda militar des del 2014.
Al llarg de la tarda d'aquest dilluns diversos representants polítics es van manifestar contra el reconeixement de les dues repúbliques. És el cas de l'alt representant de la Unió Europea a Afers Exteriors, Josep Borrell, que havia demanat a Putin que “respecti la llei internacional i que no reconegui la independència de Lugansk i Donetsk. Estem preparats per respondre de manera unida en cas que decidís fer-ho".
Borrell també va anunciar una assignació de 1.200 milions d'euros per a l'assistència militar de Kíev. A més, aquests diners tenen l'objectiu d'evitar ciberatacs contra Ucraïna.
A Londres, el primer ministre del Regne Unit, Boris Johnson, ha afirmat que la decisió de Putin "viola clarament el dret internacional", rebent-ho com un "mal presagi" i un "senyal fosc".
Aquestes declaracions arriben al mig de l'escalada de la tensió a Ucraïna. Aquest dilluns el Kremlin ha anunciat que havia matat cinc soldats ucraïnesos que eren al Donbàs, però Kíev ho ha negat. "La penetració del grup de sabotatge ucrainés va ser detectada el matí del 21 de febrer a la zona de Mitiakínskaya, a la regió de Rostov", segons el comunicat del Ministeri de Defensa rus recollit per Financial Times.
Alhora, el ministre de Relacions Exteriors d'Ucraïna, Dmitro Kuleba, ha demanat als membres del Consell de Seguretat de l'ONU que es discuteixin la desescalada i els passos per garantir-ne la seguretat.
On President @ZelenskyyUa’s initiative I officially requested UNSC member states to immediately hold consultations under article 6 of the Budapest memorandum to discuss urgent actions aimed at de-escalation, as well as practical steps to guarantee the security of Ukraine.
— Dmytro Kuleba (@DmytroKuleba) February 21, 2022
"Per iniciativa del president Zelenski, vaig sol·licitar oficialment als estats membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que celebressin consultes immediatament en virtut de l'article 6 del memoràndum de Budapest per discutir accions urgents destinades a la distensió, així com mesures pràctiques per garantir la seguretat d'Ucraïna", ha afirmat en una publicació a Twitter.
Rússia ara mateix presideix aquest consell i pot fer que la reunió sigui a porta oberta o no. Les potències occidentals poden fer pressió, perquè finalment les càmeres puguin ser presents.
