Vladimir Putin, president de Rússia, i el seu homòleg francès, Emmanuel Macron, s'han citat aquest divendres per tenir una conversa telefònica al voltant del conflicte a Ucraïna mentre la tensió no fa més que augmentar. Tot això després de la contestació de l'OTAN i els Estats Units a les exigències del Kremlin, després de les quals des de Moscou han afirmat que hi ha pocs motius per a l'optimisme.
Aquest nou intent d'acostament es produeix a la setmana durant la qual també s'ha sabut de la conversa a quatre bandes entre França, Alemanya, Ucraïna i Rússia i després de la qual es van emplaçar a mantenir les converses dins del format del 'Quartet de Normandia' de dues setmanes.
En declaracions a RTL recollides per Reuters, el ministre d'Afers Exteriors de França, Jean-Yves Le Drian, ha afirmat que la pilota és a la teulada de Putin i que li correspon a ell decidir si vol "consultes o confrontació"".
Alhora, el ministre d'Afers Exteriors de Rússia, Sergei Lavrov, responia aquest dijous al document enviat pels EUA sobre les exigències del Kremlin indicant que aquest podria ser "l'inici d'una conversa seriosa, però sobre qüestions secundàries". Tot i això, sobre la petició principal, la no inclusió d'Ucraïna a l'OTAN ni l'entrada d'aquesta al país, no ha tingut cap "reacció positiva", tal com va indicat.
Mentrestant, les tropes russes se segueixen amuntegant a la frontera amb Ucraïna i ja superen els 100.000 militars. Això s'està veient des d'Occident com una amenaça potencial i alguns països com els Estats Units veuen un risc imminent d'ocupació.
Al costat contrari, des de Moscou titllen aquesta visió d'"amenaça fantasma" i segueixen insistint que no envairan el país de l'est d'Europa.
El Vell Continent mira amb preocupació el conflicte a causa del subministrament d'energia. El conjunt de la UE té una forta dependència de Rússia, per això des de Brussel·les s'estan explorant diferents vies per garantir les existències de gas en cas d'un possible tall. Per això, ja han recorregut als EUA i les exportacions de gas natural liquat (GNL), encara que aquesta alternativa també té un problema i és el nombre limitat de vaixells que poden transportar la matèria primera d'una banda a l'altra de l'Atlàntic, per la qual cosa també s'han mantingut reunions amb altres distribuïdors, com Azerbaidjan i Qatar.