Una onada de protestes ha recorregut la Xina durant el cap de setmana contra els controls Covid que s'estan tornant a imposar al país davant l'incessant augment de contagis que s'ha detectat durant els últims dies. La política de zero Covid-19 sembla haver cansat els ciutadans.
Els aldarulls que s'han produït a diverses de les principals ciutats del país arriben després que els controls locals de la Covid s'hagin incrementat, just ara que els xinesos i la resta del món esperaven tot el contrari. I és que el Govern del gegant asiàtic s'havia compromès a relaxar les restriccions de manera gradual, cosa que va insuflar esperances sobre una millora de l'economia, però ara sembla que aquesta promesa ha caigut en sac trencat pel ràpid augment de les infeccions.
Precisament, aquest dilluns el Diari del Poble, el diari oficial del Partit Comunista, ha publicat a la primera pàgina un article d'opinió en què es fa referència a la necessitat de fer que els controls del Covid siguin més específics i eficaços, alhora que s'eliminen els que cal eliminar.
A priori sembla una bona notícia, però la veritat és que la ciutadania ja està cansada que es decretin tancaments a la mínima, que es prohibeixi la sortida del propi domicili o que hi hagi controls de circulació. Durant els tres últims dies els estudiants han organitzat protestes a moltes universitats del país, i els xinesos s'han organitzat per sortir als carrers a ciutats com Pequín, Xangai, Wuhan i Lanzhou.
Segons recull CNBC, les manifestacions van començar inicialment a Urumqi (Xinjiang) divendres, després que 10 persones haguessin mort a causa d'un incendi en un edifici el dia anterior, en una zona que havia estat tancada durant mesos. Segons van relatar molts ciutadans a les xarxes socials, els controls Covid van impedir als residents i als treballadors de salvar vides, i això ha estat el detonant de les protestes.
Algunes manifestacions es van convocar directament per criticar la política zero Covid, però d'altres van sorgir de manera espontània. Per exemple, dissabte a Xangai, on una vigília per les morts d'Urumqi es va convertir en una protesta contra els controls Covid i el Partit Comunista de la Xina.
I encara que no ha quedat clar la magnitud real de les protestes en un país de 1.400 milions d'habitants, o si hi va participar un ampli sector demogràfic, sí que és significatiu que els ciutadans estiguin sortint al carrer contra les estrictes restriccions que s'estan imposant al país, i així ho estan prenent els mercats.
De fet, s'estan veient afectats (les borses asiàtiques han registrat importants retrocessos, el petroli ha tocat el nivell més baix des del gener i sembla que la incertesa s'encomanarà a Europa i als EUA), ja que preocupa que, com diu Michael Hewson, analista en cap de mercat de CMC Markets UK, "els disturbis puguin provocar una repressió més estricta per part de les autoritats xineses com a resposta".
Stephen Innes, soci director d'SPI Asset Management, parla d'un "malestar atípic i creixent" a la Xina i comenta que el grau d'impacte dels disturbis als mercats "s'ha de veure a través de la lent de les perspectives de reobertura". I és que "les esperances que una lleugera relaxació de les mesures Covid actués com una mena de disjuntor del mercat ha donat pas als disturbis civils i, amb això, als temors que els responsables polítics de la Xina puguin tenir a les mans un altre aixecament de la plaça de Tiananmen".
Segons Innes, el descontentament social "podria augmentar a la Xina als propers mesos, posant a prova la determinació dels responsables polítics de complir els mandats del zero Covid". "I com que l'economia xinesa es troba actualment en una estira-i-arronsa entre l'afebliment dels fonaments macroeconòmics i les creixents esperances de reobertura, les protestes massives inclinarien profundament la balança a favor d'una economia encara més feble i probablement anirien acompanyades d'un augment massiu de casos de Covid, cosa que deixaria els responsables polítics davant un dilema considerable", conclou.
Els experts de Danske Bank remarquen que normalment les protestes a la Xina es dirigeixen als governs locals, però una multitud a Xangai ha carregat contra el Partit Comunista i Xi Jinping, a qui van demanar la dimissió. A més, assenyalen que "el repte per al govern de la Xina ara és que és poc probable que pugui suavitzar les normes sense que es produeixi un augment brusc dels casos i més dificultats per frenar els brots. Sembla estar més a prop d'una cruïlla a la qual ha de triar entre permetre que el virus s'estengui més o aplicar restriccions més estrictes que podrien provocar encara més protestes”.
