Els mercats estan molt atents a la nova tensió geopolítica que s'ha desfermat després de l'atac de Hamàs contra Israel, que ha provocat més d'un miler de morts i una declaració de guerra a tota regla. Els riscos que comporten aquesta situació fa que els inversors romanguin atents i vigilin des de la cautela. Com diuen els experts, "el polvorí sempre fumejant s'ha tornat a encendre".
"Just quan l'Orient Mitjà començava a mostrar certa aparença de pau i estabilitat", torna la tensió, assenyala Stephen Innes, soci director d'SPI Asset Management en un comentari de mercat aquest dilluns.
També apunta a la pujada que està experimentant el petroli després de l'atac, ja que normalment provoca una resposta de comprar primer, i fer preguntes després davant l'escalada de les tensions geopolítiques de l'Orient Mitjà, però recorda que els mercats globals “haurien de desviar-se del risc".
A parer seu, és possible que passin "a una modalitat més d'esperar i veure per determinar si hi va haver mestres darrere de l'atac". "En particular Teheran, que pràcticament podria garantir una conflagració més àmplia", comenta.
I sobre l'Iran i el seu paper davant del que ha passat també en parlen altres experts. És el cas de Michael Hewson, analista en cap de mercat de CMC Markets UK, que comenta que les "atrocitats" de Hamàs a Israel, i la reacció d'aquest últim davant d'elles i la posterior declaració de guerra, han provocat a més de pujades al petroli, "un moviment cap al dòlar nord-americà i l'or, així com una modesta oferta de bons, davant de la preocupació pels riscos d'una escalada".
Ara com ara, detalla, la reacció del mercat ha estat "bastant continguda", però afirma que "l'atenció mai no estarà lluny dels esdeveniments a Israel, atès el risc d'una escalada si l'Iran es veu embolicat a la topada, cosa que és completament possible si Israel decideix que és responsable de l'atac", assenyala Hewson.
Innes explica també que "l'anàlisi històrica suggereix que els preus del petroli tendeixen a experimentar guanys sostinguts després de les crisis de l'Orient Mitjà", mentre que "les accions tendeixen a recuperar-se eventualment i a tenir una tendència alcista després d'un període inicial de volatilitat".
"Els actius de refugi com l'or i els bons del Tresor, que inicialment obtenen guanys durant aquest tipus de crisi, tendeixen a esvair-se dels pics inicials de preus a mesura que la situació s'estabilitza. Però com els analistes de l'Orient Mitjà consideren que aquest és un moment crucial per a Israel, la visió sembla incendiària a qualsevol escenari actual”, apunta.
L'analista d'SPI Asset Management assenyala la importància de l'Orient Mitjà a l'economia global "a causa de les seves grans reserves de petroli i gas natural". Aquests recursos naturals "són impulsors crítics de la influència econòmica de la regió a l'escenari mundial", encara que alhora "l'Orient Mitjà representa un percentatge relativament petit del PIB mundial.
El seu paper al mercat energètic mundial és destacat, de manera que les pertorbacions o escalades a la regió "poden tenir implicacions de gran abast per als mercats energètics, les cadenes de subministrament globals i la dinàmica geopolítica", detalla Innes.
EL PETROLI, CLAU
Així doncs, el petroli en sembla la clau. "Els temors d'una possible represàlia contra l'Iran amenacen el pas dels vaixells que transporten petroli a través de l'estret d'Ormuz i fan que la retòrica del mercat passi d'una possible desacceleració de la demanda mundial de petroli a una manca d'oferta mundial", assenyala Ipek Ozkardeskaya, analista sènior de Swissquote Bank, per la pujada de l''or negre'.
També indica que hi ha rumors que l'Iran podria haver ajudat Hamàs a organitzar el seu atac, mentre que els Estats Units ja han dit que han enviat vaixells de guerra a la regió. "L'escalada de tensions provocarà una onada de pànic als mercats a partir d'aquest dilluns", sobretot després que els Estats Units i l'Iran "es vegin arrossegats a l'agitació".
Això, apunta Ozkardeskaya, “insinua que les tensions poden escalar encara més”. Des de la perspectiva dels preus, s'espera que el nivell de 90 dòlars per barril albergi ofertes decents del cru nord-americà, ja que l'escalada i la prolongació de les tensions a l'Orient Mitjà "podrien ser la gota que fa vessar el got que podria acostar el món a punt de la recessió i moderar la gana pel cru".
I des d'una perspectiva geopolítica, l'analista diu que “aquesta guerra és diferent de la del 1973 perquè el panorama polític i geopolític no és similar”. En primer lloc, els països àrabs no estan atacant Israel junts. En segon lloc, els països de l'OPEP tenen capacitat excedent que restringeixen voluntàriament per mantenir el preu del petroli per sobre dels 80 dòlars per barril, però no necessàriament pensen a triplicar els preus del petroli, cosa que segons la seva opinió només "acceleraria la transició energètica".
En tercer lloc, comenta, els Estats Units podrien seguir aprofitant les seves reserves estratègiques de petroli per anivellar un possible xoc de preus tot i que l'SPR ha caigut al nivell més baix en 40 anys després de la guerra d'Ucraïna i, finalment, la guerra d'Ucraïna i l'embargament del petroli rus ja estan en marxa i l'Occident "té poc marge per imposar un altre embargament al petroli àrab".
"Dit això, les possibles represàlies contra Teheran representen un greu risc d'alça per als preus del petroli. Estarem atents als esdeveniments, però no especulem sobre un augment brusc dels preus del petroli per ara", conclou.