Finlàndia i Suècia han sol·licitat formalment el seu ingrés a l'aliança de l'OTAN dimecres, posant en marxa un procés d'adhesió que s'espera que només duri unes setmanes.
Tot i això, l'aprovació de les seves sol·licituds per part dels 30 membres actuals de l'OTAN, que en alguns casos requereix l'aprovació dels seus parlaments, podria trigar fins a un any. Les nacions nòrdiques compten amb una àmplia aprovació per unir-se a l'aliança militar occidental, i Turquia n'és l'únic país que ha expressat fortes objeccions fins ara.
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha rebut la sol·licitud d'adhesió dels dos països durant un acte a la seu de l'Aliança a Brussel·les, moment que ha descrit com un "pas històric" i ha demanat als aliats aprofitar en benefici de la seguretat col·lectiva. "Tots els aliats estan d'acord amb la importància de l'expansió de l'OTAN. Estem d'acord que hem d'estar junts i és un moment històric que hem d'aprofitar", ha subratllat.
El president de Turquia, Recep Tayyip Erdogan, ha expressat una forta oposició a les candidatures i ha dit que cap dels dos països s'hauria de "molestar" a enviar delegacions a Ankara per intentar persuadir Turquia que aprovi les seves sol·licituds d'adhesió. L'OTAN requereix un consens entre els 30 membres actuals perquè els països puguin ingressar-hi.
El secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, es reunirà dimecres a Nova York amb el ministre d'Afers Exteriors de Turquia, Mevlut Cavusoglu, enmig de les tensions entre els membres de l'OTAN després de les objeccions d'Ankara a les candidatures de Finlàndia i Suècia per ingressar a l'aliança militar occidental.
