Els Estats Units i la Xina han reprès les converses semioficials sobre armament nuclear en una reunió en què la delegació asiàtica va assegurar que no recorrerien a l'amenaça nuclear en cas que hi hagués un conflicte d'interessos a Taiwan.
Segons una informació de l'agència Reuters, representants no governamentals de les dues potències es van reunir el març passat per tractar aquest tema en el que es coneix com a "diplomàcia paral·lela" ('Track II' o 'Track Two', com s'anomena en anglès). Els participants en aquest tipus de converses i negociacions solen ser actors no estatals, com a acadèmics o antics funcionaris, que poden parlar amb autoritat sobre la postura del seu govern, encara que no hi estiguin directament implicats. Quan els dos governs es reuneixen directament es parla de diplomàcia oficial ('Track I' o 'Track One', per la seva denominació en anglès).
"Van dir a la part nord-americana que estaven absolutament convençuts que podien prevaler en una lluita convencional sobre Taiwan sense utilitzar armes nuclears", ha indicat l'acadèmic David Santoro, que va formar part d'una delegació formada per mitja dotzena d'acadèmics i antics membres de l'Executiu dels Estats Units. Per la seva banda, Pequín va enviar una delegació d'acadèmics i analistes, entre els quals hi havia diversos exoficials de l'Exèrcit Popular d'Alliberament.
Els dos països van reprendre breument les converses oficials sobre armament nuclear al novembre, però les negociacions es van estancar. El Pentàgon, que estima que l'arsenal nuclear de Pequín va augmentar més d'un 20% entre el 2021 i el 2023, va dir a l'octubre que la Xina "també consideraria l'ús nuclear per restaurar la dissuasió si una derrota militar convencional a Taiwan" amenacés el domini del Partit Comunista xinès. El Departament de Defensa dels Estats Units va estimar l'any passat que Pequín disposa de 500 caps nuclears operatius i que podria comptar amb més de 1.000 per al 2030. En aquests moments, els Estats Units i Rússia tenen més de 1.700 caps nuclears cadascun.
Santoro, que dirigeix el grup de reflexió Pacific Forum, va reconèixer a l'agència les "frustracions" de les dues parts durant les últimes converses, però també va afirmar que les dues delegacions havien trobat prou raons de pes per continuar parlant. Segons Santoro, es preveu que hi hagi més converses d'aquest estil el proper any.
En declaracions a Reuters, un portaveu del Departament d'Estat nord-americà ha subratllat que aquest tipus de negociacions podrien ser "beneficioses". Amb tot, ha afegit, no poden substituir les negociacions formals "que requereixen que els participants parlin amb autoritat sobre qüestions que solen estar molt compartimentades dins dels cercles governamentals (xinesos)".
Cal assenyalar que la Xina mai no ha renunciat a l'ús de la força per sotmetre Taiwan, el territori del qual considera que està sota el seu control, i als últims quatre anys ha intensificat l'activitat militar al voltant de l'illa. Amb l'Índia, la Xina és una de les dues potències nuclears emergents que s'han compromès a no iniciar un intercanvi nuclear.
Aquestes reunions arriben en un moment d'agreujament de les tensions entre els dos països després de les sancions de Washington a diferents companyies xineses. Durant les últimes setmanes, Washington ha imposat aranzels de fins al 100% als vehicles elèctrics xinesos, així com als semiconductors, panells solars i altres tipus de productes manufacturats al país asiàtic, mentre que Pequín ha sancionat diferents empreses nord-americanes del sector de defensa. Així mateix, aquest dijous els Estats Units van imposar un nou paquet de sancions dirigit a empreses xineses per la seva suposada ajuda a Rússia en el marc de la guerra d'Ucraïna.