El conflicte que s'ha desfermat a Israel després de l'atac de Hamàs, i la posterior resposta del país, ja deixa un saldo de més de 1.100 morts.
En concret, combatents del grup islamista Hamàs van matar aquest dissabte 700 israelians, entre ells nens, en els seus atacs a diverses ciutats. Es tracta de la incursió més mortífera a territori israelià des dels atacs d'Egipte i Síria a la guerra de Yom Kippur fa 50 anys. De fet, el portaveu militar Daniel Hagari la va anomenar "la pitjor massacre de civils innocents a la història d'Israel".
En resposta, diumenge Israel va llançar diversos atacs aeris que van assolir blocs d'habitatges, túnels, una mesquita i habitatges de funcionaris de Hamàs a Gaza, i van matar més de 400 persones. En concret, segons el Ministeri de Salut palestí, 413 persones, incloent-hi 78 nens, han mort i 2.300 més en van resultar ferides. Es complia així la promesa d'una "poderosa venjança" que havia llançat el primer ministre d'Israel, Benjamí Netanyahu, per l'atac de Hamàs.
"El preu que pagarà la Franja de Gaza serà molt alt i canviarà la realitat durant generacions", va dir el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, a la ciutat d'Ofakim, que va patir baixes i on Hamàs va prendre ostatges.
Israel està disposat a anar amb tot, i així ho testifica el fet que hagi convocat uns 100.000 soldats. Així ho va anunciar el portaveu militar israelià, el tinent coronel Jonathan Conricus: "La nostra feina és assegurar-nos que al final d'aquesta guerra, Hamàs ja no tindrà cap capacitat militar per amenaçar els civils israelians, i, a més, també ens hem d'assegurar que Hamàs no governi la Franja de Gaza", va afirmar.
Però a Palestina no ho veuen amb els mateixos ulls. "Com a potència ocupant, Israel no té cap dret ni justificació per atacar la població civil indefensa a Gaza o a qualsevol altre lloc de Palestina", va dir el Ministeri d'Afers Estrangers palestí, denunciant una "campanya bàrbara de mort i destrucció" després de l'atac israelià.
Enmig d'aquesta situació ja hi ha hagut crides a la moderació. Una d'elles, la de la Xina, que va reclamar “posar fi a les hostilitats”. "Demanem a les parts pertinents que mantinguin la calma, exerceixin moderació i posin fi immediatament a les hostilitats per protegir els civils i evitar un deteriorament més gran de la situació", va apuntar el Ministeri d'Afers Exteriors de la Xina en un comunicat diumenge davant l'"escalada de tensions i violència entre Palestina i Israel".
Per al gegant asiàtic, "la sortida fonamental del conflicte rau a implementar la solució de dos Estats i establir un Estat de Palestina independent", ha remarcat el Ministeri d'Afers Estrangers xinès.
Els EUA, però, han mostrat un ferri suport a Israel. De fet, el president nord-americà, Joe Biden, ha expressat a través d'X (l'antiga Twitter) missatges de suport a Nentayahu i els seus. El demòcrata ha donat el seu "ple suport al poble d'Israel davant d'un atac atroç i sense precedents per part dels terroristes de Hamàs". Els Estats Units ja han enviat diversos vaixells a la Mediterrània oriental i han anunciat que enviaran més munició i armes a Israel.
L'ONU, per part seva, ha demanat la creació de corredors humanitaris per portar aliments a Gaza. Segons els seus càlculs, almenys 70.000 palestins a Gaza estan buscant refugi.
