El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha dictaminat que aquells clients que van pactar amb el seu banc no reclamar per les clàusules sòl després de la renovació del contracte, encara poden recuperar els seus diners. Segons la sentència coneguda aquest dijous, les clàusules sòl renegociades d'hipoteques poden ser examinades per un jutge i declarades abusives.
En concret, el tribunal amb seu a Luxemburg detalla que la directiva europea no s'oposa a la renegocació d'una clàusula que pugui ser declarada abusiva "sempre que la renúncia procedeixi d'un consentiment lliure i informat per part del consumidor". Obre la porta també al fet que la pròpia clàusula que en modifica una altra potencialment abusiva d'un contracte anterior, pot també ser abusiva si no ha estat negociada individualment.
A més, ha declarat que pot ser abusiva una clàusula mitjançant la qual el client d'un contracte hipotecari renuncia a emprendre accions legals contra l'entitat, en particular "quan el consumidor no hagi pogut disposar de la informació pertinent que li hauria permès comprendre les conseqüències jurídiques que es derivaven per a ell d'aquesta clàusula".
"L'organisme supranacional ha sentenciat que aquests acords, que es van formalitzar majoritàriament entre 2013 i 2016, no són vàlids si no se li van explicar les conseqüències a l'hipotecat. Per això, aquells que els van subscriure podran exigir que se'ls retorni el que s'ha pagat indegudament en interessos fins a la data de la signatura del pacte. La quantitat que pot recuperar-se, això sí, serà molt diferent en funció de les condicions de cada hipoteca i de la data en la qual es va formalitzar l'acord de no reclamació", assenyalen des del comparador financer HelpMyCash.
El TJUE s'ha pronunciat d'aquesta manera després del cas d'una consumidora d'Ibercaja, que va presentar una denúncia en un jutjat de Terol en relació amb una clàusula abusiva d'un contracte de subrogació de préstec hipotecari. El 2014, l'entitat i la clienta van signar un contracte de novació pel qual, entre d'altres aspectes, les dues parts renunciaven a emprendre accions legals o a recórrer les clàusules contingudes al contracte.
Des d'Asufin destaquen que "els consumidors van signar acords sense saber a quants diners estaven renunciant". Durant 2007 i 2008 moltes entitats van col·locar clàusules sòl a les hipoteques, sense advertir als clients de les conseqüències econòmiques. La falta de transparència en la comercialització d'aquestes clàusules va portar als tribunals a declarar-ne el caràcter abusiu, obligant els bancs a retornar els diners. El Tribunal Suprem va avalar a la seva sentència del 9 de maig de 2013 que les clàusules sòl eren abusives, i per això nul·les, en cas de falta de transparència però també va deixar clar que la sentència no tenia efectes retroactius. Els pactes que a continuació va signar la banca per retirar el sòl impedien, per tant, reclamar, expliquen.
Les conclusions de l'advocat general del TJUE, Henrik Saugmandsgaardoe, publicades el 30 de Gener de 2020, van considerar que aquests acords eren vàlids, però sempre que fossin transparents, establint una sèrie de paràmetres perquè els jutges nacionals poguessin apreciar aquesta transparència, sent insuficient la transparència exigida pel Tribunal Suprem espanyol.
"Aquesta clàusula abusiva afecta mig milió de consumidors que encara no han reclamat i que han perdut de mitjana 20.000 euros", asseguren des de l'associació.
"Novament ha de ser Europa que ha d'intervenir per esmenar el nostre Tribunal Suprem en una qüestió relacionada amb els drets dels hipotecats. Aquests consumidors han hagut d'esperar, però, finalment, si el banc no els va explicar a què s'enfrontaven signant aquest acord, aprofitant l'alleujament que suposava deslliurar-se de la clàusula sòl sense més, i ometent que amb aquesta signatura no recuperarien tots els diners que els corresponia i que, a més, posteriorment no podrien reclamar aquestes quantitats, ara sí que podran protegir els seus drets i sol·licitar al banc que els reintegri el que van pagar de més a conseqüència d'aquesta clàusula sòl", opinen en Reclamador.
Assenyalen que encara queda per conèixer què decidirà el TJUE sobre les qüestions prejudicials pendents sobre costes, comissió d'obertura i despeses, la sentència de les quals està prevista que es publiqui el dia 16 de juliol. "Vist aquest precedent, és esperable que també revisi, totalment o en part, la doctrina del Tribunal Suprem".
