Molts consumidors depenen aquest dijous del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que es pronuncia sobre qui ha d'assumir les despeses hipotecàries, després que el Tribunal Suprem dictés que s'havien de repartir entre totes dues parts, l'entitat i el client. Segons les estimacions d'Asufin, fins a vuit milions de consumidors es veuen afectats per la seva decisió.
Noticia relacionada
TJUE: los pactos sobre cláusulas suelo serán nulos si el banco no informó bienL'última sentència del Tribunal Suprem feia una diferenciació. Si tenia clar que les despeses de gestoria han de repartir-se entre el consumidor i el banc, no ho tenia tant clar amb els que corresponen als costos de notaria. Aquí, si es tractava del procés relatiu a l'escriptura del préstec hipotecari o a la seva modificació, creu que ha de pagar-se entre els dos, mentre que si el pas pel notari correspon a l'escriptura de cancel·lació de la hipoteca, la despesa haurà d'abonar-lo el client. Per contra, el pagament de les còpies de les escriptures notarials ha d'efectuar-lo el que les sol·liciti.
Quant al cost del registre de la hipoteca, el Suprem va considerar que l'interessat a inscriure la garantia hipotecària és l'entitat financera, per la qual cosa és aquesta la que ha d'abonar aquest cost. No obstant això, quan s'inscriu la cancel·lació del préstec, és el prestatari el que ha d'assumir la despesa. Ara, la pilota passa a la teulada del TJUE, que es planteja si la restitució "moderada" de les quantitats fixada pel Suprem és compatible amb la Directiva europea sobre les clàusules abusives en els contractes subscrits amb els consumidors.
Però la decisió d'aquest dimecres passa per més punts importants i polèmics sobre els quals no hi ha suficient consens. Així, el TJUE també és preguntat per la imposició al prestatari de l'abonament de l'impost que grava la constitució de les hipoteques, l'anomenat Impost d'Actes Jurídics Documentats (IAJD), així com els de la taxació de l'immoble. L'actual Llei de Crèdit de Contractes Immobiliaris (LCCI) els atribueix al prestatari.
El tribunal europeu declararà a més, si la nul·litat per abusiva de les aquestes clàusules ha d'anar acompanyada la condemna en costes per complir amb el principi de l'efecte dissuasiu que consagra la Directiva europea sobre clàusules abusives. Sobre la comissió d'obertura, el TJUE es qüestiona si supera automàticament el control de transparència o si per contra, el professional ha de provar que ha proporcionat informació prèvia i negociació individual d'aquesta. Finalment, també decidirà si la declaració de nul·litat de les despeses poden continuar fent efecte quan es fan novacions o cancel·lacions de la hipoteca.