Paramés té clar amb qui competeix: "l'objectiu és guanyar la banca"

Paramés (La Corunya, 1963) no estarà només en el seu nou projecte. El gestor anomenat el 'Warren Buffett espanyol', assenyala en entrevista amb Bolsamanía que la gestora tindrà un equip de vuit o deu professionals entre analistes i gestors. Així mateix, comptarà amb "quatre o cinc productes, semblant al que fèiem abans", i que tindran la seva rèplica a Luxemburg per al mercat internacional. Hi serà present tant fons d'inversió com pensions. Quan va abandonar Bestinver, la gestora d'Acciona tenia cinc fons de renda variable nacional i internacional i altres dos productes mixtos, a més de tres plans de pensions.

Mentre ultima els preparatius amb l'objectiu que la gestora estigui en funcionament a principis de 2017, Paramés es planteja assessorar sobre fons d'inversió abans de llançar la gestora i centrar-s'hi, especialment si el procés es demora, segons ha reconegut en la roda de premsa prèvia a l'entrevista, plena de periodistes i d'altres jugadors del sector que es van donar cita al Club Financiero Génova.

ARA LA INDÚSTRIA ÉS "MÉS ATRACTIVA"

"Tinc similars sensacions i il·lusió a quan vaig començar amb Bestinver amb 26 anys (el 1989). Hi ha similituds, com començar des de zero i mirar novament per primera vegada algunes empreses", assenyala en l'entrevista Paramés, tot i que recorda que llavors arribava a un projecte que s'havia llançat un any abans i ja era al mercat, al contrari que ara.

No obstant això, la indústria espanyola de fons ha evolucionat. Tant durant la seva trajectòria a Bestinver com en els dos últims anys. La gestora d'Acciona manté la filosofia 'value' amb bons resultats en rendibilitat, Iván Martín va impulsar Magallanes, i els seus excompanys Álvaro Guzmán de Lázaro, Fernando Bernad i Beltrán Parages van fer el mateix amb azValor, gestora on molts pensaven que s'incorporaria. En aquest sentit, no ha donat noms, però sí que ha assenyalat: "Els projectes que he estat veient aquest temps exigien compromisos que no em quedaven clars".

Paramés reconeix Bolsamanía que ara tindrà més competència en renda variable espanyola: "Tenen carteres molt bones, molt difícils de superar. Però el mercat és molt gran i jo sempre he competit amb tothom, amb gent de dins i de fora d'Espanya".

Tot i així, l''enemic' és un altre. La indústria segueix totalment bancaritzada, amb les entitats financeres copant mes a mes els primers llocs en els rànquings de captació de patrimoni. El 70% dels fons es contracten a Espanya a través d'una sucursal, segons el III Observatori Inverco. "Més que barallar-nos entre nosaltres (gestores independents), l'objectiu ha de ser guanyar la banca, que segueix dominant la indústria", afegeix el gestor.

UNA GESTORA MOLT 'VALUE'

El 'guru' de renda variable espanyol reitera que l'estil d'inversió serà 'value' o valor, una filosofia de la qual presumeixen molts gestors, però "pocs ho fan en realitat", assegura. La seva convicció es resumeix en buscar actius devaluats per generar valor amb un horitzó temporal de llarg termini: "L'objectiu ha de ser sempre invertir en actius reals millor que en els financers, i la història ens demostra que les accions és el millor actiu real" .

Així mateix, assegura que li agraden les empreses "velles", ja que "donen més tranquil·litat". Descarta, almenys per ara, les tecnològiques. Paramés es va centrar en l'exemple de Google: "Per a mi és una empresa nova, no li acabo de descobrir el truc, necessito més temps".

Un sector que sí que podria encaixar en els plans d'inversió de Paramés és el financer. Pocs analistes opten per recomanar bancs, en un entorn en què els seus comptes es veuen castigats per la política monetària ultraexpansiva del Banc Central Europeu (BCE). Precisament per això, assenyala que podria optar per aquests títols per la seva 'tarifa més barata' actual en el parquet, tot i que matisa a Bolsamanía: "Encara ho estic estudiant i no he arribat a una conclusió, però pot ser interessant ara que tothom odia aquests valors".

Paramés assegura així que ha estat estudiant noves possibles inversions durant els dos anys en què, per la clàusula del seu antic contracte de Bestinver, no podia treballar en cap altra gestora. Durant aquest període, en el qual ha viscut a Londres amb la seva família, s'ha dedicat també a escriure el llibre 'Invertint a llarg termini'.

CRÍTIQUES ALS BANCS CENTRALS

Precisament sobre els bancs centrals, el veterà gestor llança una opinió molt crítica. "Aquest experiment no ens portarà enlloc, no estan fomentant el crèdit perquè els problemes són altres", assegura Paramés, que per això reitera la seva preferència pels actius reals, com "l'única forma de protegir-se davant la devaluació de les monedes, que és el que porten intentant diversos anys tots, especialment el Banc del Japó". La part bona, afegeix, és que "si ho aconsegueixen hi haurà un repunt del preu de les accions".

D'aquesta manera, fila el seu pensament amb el de l'escola austríaca, que ha estat clau en el seu procés inversor. "Són els economistes menys matemàtics, gairebé filòsofs, però els qui millor ajuden a entendre el que passa en l'economia. I encara que és impossible predir l'economia, s'hi acosten més", afegeix Paramés. De fet, en la presentació del llibre, el director editorial del segell Ediciones Deusto, Roger Domingo, ha assegurat que 'Invertint a llarg termini' és un recopilatori de les conviccions dels Paramés i un homenatge d'aquest a l'obra 'Teoria i Història' de Ludwing von Mises.

LA VERSIÓ SOBRE LA RUPTURA AMB BESTINVER

'Invertint a llarg termini' és un llibre que recopila les conviccions d'inversió de Francisco García Paramés, però també suposa una breu biografia de la seva trajectòria. Un historial lligada fins el 23 de setembre del 2014 a Bestinver, fins al punt que tots dos noms propis es van associar durant dècades en el sector.

"Vam estar negociant 15 mesos, les negociacions no avançaven i vaig decidir sortir. El meu anunci va ser probablement brusc, però vaig oferir una transició tranquil·la que no es va acceptar. Crec que hi va haver errors de les dues parts", assenyala l'ex 'cap de files' de Bestinver. "A Bestinver teníem un bon treball en equip. Després es va demostrar que les carteres eren estupendes, i els meus excompanys i Beltrán de la Lastra van fer una gran tasca", afegeix.

En el llibre explica que les discrepàncies van sorgir quan el 2013 Paramés va comunicar a la família Entrecanales, que controla Acciona, les seves intencions de traslladar-se a Londres. "Tot semblava senzill, però van sorgir alguns problemes a Acciona amb la meva marxa a Londres i, després de meditar durant tot l'estiu de 2013, vaig decidir que al nostre tipus de negoci, que és gairebé artesanal, els gestors han de tenir el control de la gestió de l'empresa, no només de la gestió de les inversions", escriu l'autor d''Invertint a llarg termini'.

D'aquesta manera, va estudiar les opcions de prendre una participació de control en la companyia, diluir el poder de decisió de la matriu amb un tercer soci o realitzar una separació amistosa. "El procés va ser molt lent, ja que la contrapart no tenia gaire ganes de canviar l'status quo", explica.

Paramés assegura que esperava una transició sense complicacions per als clients. "Però això no va poder ser: la meva marxa es va anunciar molt bruscament, i l'error va ser en bona part meu. Pensava que podria treballar en breu, d'una manera o altra, i que la meva sortida no seria un problema, però em vaig equivocar". Així, relata que va consultar amb cinc assessors la interpretació del seu contracte. Quatre li van aconsellar treballar, i Valerio Hernández-Tavera que esperés dos anys. "Tinc forta tendència a evitar la confrontació", subratlla.