- Els bancs amb més patrimoni són els qui pateixen més sortides de diner
- AzValor és la firma que aconsegueix més captació, amb 723 milions entre gener i setembre
Els grans bancs dominen la indústria de gestió d'actius. Tant en plans de pensions com en fons d'inversió. No obstant això, el que col·loquen entre els seus clients són principalment productes garantits, de renda fixa o monetaris. En renda variable, les independents cada vegada tenen més pes i aconsegueixen guanyar la banca.
Els fons d'inversió espanyols han captat ja 8.247 milions d'euros en l'acumulat de l'any, segons les estadístiques de la patronal de gestores, Inverco. Una dada que contribueix a elevar el patrimoni fins als 226.154 milions d'euros, el nivell més alt des de 2008.
"El patrimoni ha crescut dirigit pels bancs, que han optat per col·locar fons en comptes de dipòsits perquè ja no tenen l'exigència d'anys enrere d'haver de reforçar el seu capital", explica Fernando Luque, editor de Morningstar España. És a dir, les entitats financeres busquen rendibilitzar el seu múscul comercial amb productes que ofereixen més rendiments per al negoci que els dipòsits, en un entorn de tipus al 0%.
Les entitats financeres busquen rendibilitzar el seu múscul comercial amb productes que ofereixen més rendiments per al negoci que els dipòsits
El III Observatori Inverco, un estudi de l'associació a través d'enquestes, confirma aquesta dada. El 70,9% dels partícips diu que sol contractar els fons en què inverteix a través del gestor del seu banc.
Les entitats financeres han col·locat principalment vehicles monetaris, renda fixa o garantits. Així, la categoria de fons monetaris registra subscripcions netes entre gener i setembre de 770 milions d'euros; la de renda fixa a curt termini 2.199 milions; en renda fixa internacional les gestores capten 2.612 milions; els productes de rendibilitat objectiu altres 4.268 milions; i els garantits 2.902 milions.
En canvi, les categories idònies per a perfils més agressius o amb un horitzó temporal de més llarg termini pateixen importants reemborsaments en el seu conjunt: 552 milions en borsa local i 292 milions en renda variable internacional. Els fons mixtos també pateixen sortides majors a les entrades, que arriben a un saldo negatiu de 1.985 milions en els productes mixtos defensius (major pes de la renda fixa) i 1.505 milions en els agressius (major pes de la renda variable). Fins i tot en renda fixa quan és llarg termini i per tant augmenta el risc, la xifra comercial és de reemborsaments nets per valor de 580 milions.
"Igual que en mesos anteriors, les fonts d'incertesa presents en els mercats han condicionat el comportament dels partícips, que han preferit dirigir les seves inversions cap a categories de menor risc, com la renda fixa i els fons garantits", expliquen a Inverco.
LES INDEPENDENTS ES FAN UN FORAT
L'explicació anterior és incompleta en analitzar les xifres creuades entre gestores i categories. El descens global es produeix per les estadístiques que llancen les gestores dels grans bancs. No en va, CaixaBank AM, Santander AM, BBVA AM, Bansabadell Inversió i Bankia Fons acaparen més del 50% de la captació neta acumulada el 2016.
Però aquests mateixos bancs pateixen sortides significatives de diners en els actius de més risc. De fet, les tres firmes amb més patrimoni són al seu torn les que pateixen sortides de diners més significatives en l'agregat dels actius de més risc (borsa local, accions internacionals i renda variable mixta -mixtos agressius-): BBVA AM amb 860 milions; Santander AM amb 825 milions; i CaixaBank amb 813 milions. En aquest últim cas, la gestora pràcticament compensa la sortida de diners amb les entrades a monetaris (734 milions). En total, capta 2.036 milions i consolida el seu lideratge en patrimoni amb 41.037 milions.
Si es capgira el rànquing, els resultats són molt diferents. La majoria de gestores independents aconsegueixen guanyar als bancs en renda variable, llevat de les excepcions de les ja clàssiques Mutuactivos i Bestinver, amb reemborsaments nets de 326 i 174 milions respectivament entre gener i setembre.
La classificació està liderada per azValor, que aconsegueix atreure 722 milions. No obstant això, en la indústria es donava per fet que Francisco García Paramés recalaria en aquesta entitat després de dos anys sense treballar. Les dades d'octubre serviran per corroborar si la firma comandada per altres ex de Bestinver com Fernando Bernad, Beltrán Parages i Álvaro Guzmán de Lázaro, aconsegueix mantenir el seu creixement.
La segona gestora en captació en renda variable, molt lluny ja d'azValor, és d'un banc però d'una dimensió molt menor. Ibercaja Gestión suma subscripcions netes en els nou primers mesos de l'any per valor de 97 milions d'euros. Per davant d'Aviva Gestión, amb 70 milions. Mapfre Inversión Dos i KutxaBank, per la seva banda, atreuen 63 milions. El 'top ten' el completen EDM Gestión, amb 38 milions; Mediolanum, amb 28 milions; Gesprofit amb 21 milions, Alpha Plus amb 19 milions; i Inversis amb altres 15 milions.
Amb saldos positius entre entrades i sortides de diners, i molt per sobre del naufragi de la gran banca en renda variable, se situen noms propis d'independents com Metagestión, Abante Assessors, GVC Gaesco Gestión o Gesiuris, al costat d'entitats que depenen directament o indirectament d'una matriu del negoci bancari però de petita o mitjana grandària: Trea AM (té un acord comercial amb Cajamar), Unigest (Unicaja), March Gestión de Fondos (Banca March), Gescooperativo (caixes rurals) o Andbank.
MAJOR SOFISTICACIÓ
En la nostra opinió, el més convenient és invertir a llarg termini i en productes de renda variable
Una lectura de les dades apunta que els inversors amb més gana pel risc obren el ventall a l'hora de seleccionar el fons en el qual inverteixen a tota l'oferta disponible, incloent les gestores independents. Per contra, els més conservadors opten per quedar-se a la mateixa sucursal bancària en què tenen el seu compte corrent i on realitzen la major part de les activitats financeres.
Els experts independents solen coincidir en què els productes més conservadors com monetaris, garantits o renda fixa, especialment de curt termini, generen "poc valor". D'aquesta opinió és Luque, que afegeix: "En la nostra opinió, el més convenient és invertir a llarg termini i en productes de renda variable".
Així mateix, en línia amb aquests arguments els indicadors semblen indicar que els inversors espanyols que opten per incorporar en major mesura renda variable a la seva cartera són més sofisticats. Una dada sorprenent del III Observatori Inverco era que dues de cada tres partícips no sabien qui gestionava el seu fons. És a dir, només un 34% coneixia que hi ha un equip professional al darrere. Aquest percentatge és del 22% entre els perfils conservadors, el 37% en els moderats i el 48% en els dinàmics, com bategen a Inverco als partícips amb més gana per les accions.
L'estudi se centra en el coneixement dels partícips sobre els fons, i en totes les preguntes les respostes denoten més coneixement a mesura que la gana pel risc augmenta. Així succeeix en les qüestions sobre si l'inversor sap que hi ha un regulador darrere (84% dels dinàmics coneixen la resposta afirmativa, davant el 54% dels conservadors); el tractament fiscal (82% en contrast amb el 53%); si els fons ofereixen més rendibilitat amb els dipòsits (83% dels dinàmics opina que sí respecte al 66% dels conservadors; o simplement si recordeu a fons té més patrimoni (l'1% dels dinàmics no ho recorda davant el 15% dels conservadors).