- Les accions de l'entitat necessitarien un ral·li del 300% per recuperar el valor del 26 de maig de 2016
- Grans i petits fons d'inversió es divideixen entre els quals obtenen rèdit amb les seves posicions curtes i els que pateixen per la seva exposició
Com tot història, la de Banc Popular tindrà guanyadors i perdedors. Tant si acaba en ampliació, com si es ven o, fins i tot, serà intervingut. Encara que la història sempre l'escriuen els guanyadors, en aquest cas està clara la conclusió. Hi ha fons que han perdut molt -alguns ja no tenen posicions, ja que havien venut tot setmanes enrere-, mentre altres es freguen les mans cada vegada que hi ha un ensorrament del valor de l'entitat que presideix Emilio Saracho, com va passar ahir.
- 0,32€
- 0,00%
Aquest dijous les accions van caure un 17,9%, després de deixar-se un 6,31% el dimecres, després de conèixer que Brussel·les vigila Popular. O, el que és el mateix, una pèrdua de valor de 300 milions d'euros en una sessió. I de més de 1.000 milions d'euros des del començament de l'any, període en què cau un 43%. Les xifres són encara més sagnants en la comparativa des del 26 de maig, data en què va anunciar una ampliació de capital de 2.505 milions d'euros. Des d'aquell moment perd un 77%. Aquest divendres les accions han tornat a desencadenar una onada de vendes que enfonsen el valor més d'un 20% addicional després de la compareixença del ministre Íñigo Méndez de Vigo durant el Consell de Ministres durant la qual assegura que ha volgut transmetre "tranquil·litat" davant de possibles "eventualitats".
L'equip comandat llavors per Ángel Ron va completar amb èxit l'operació. Abans d'això, cotitzava amb un valor en borsa superior als 4.300 milions d'euros. Ara el seu valor borsari es limita a 2.100 milions d'euros amb el tancament d'aquest dijous. Avui està ja als 1.600 milions, menys que qualsevol altre valor de l'IBEX 35.
Banc Popular ha esborrat amb la seva evolució en borsa un total de 4.500 milions d'euros de capitalització des del 26 de maig de 2016
Però fins i tot una hemorràgia deixa guanyadors. Principalment, els baixistes, inversors que aposten contra l'evolució d'un actiu, en general, amb el lloguer d'accions. L'agregat de posicions curtes ja era elevat abans de l'ampliació de l'any passat amb un 6,21% del capital. Aquests inversors, normalment fons de cobertura nord-americans i britànics, oloraven sang. I van tenir raó. La pressió es va dissipar amb l'ampliació -i recollida de beneficis- fins a caure al 2,74% al juliol, una treva que va durar poc. Les posicions curtes han anat augmentant fins a superar el 12%, només el supera DIA.
La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) publica els noms propis dels baixistes que superen el 0,5% del capital. En el cas de Banc Popular hi ha set inversors, que sobrepassen aquest llindar. El més agressiu és Marshall Wace, que també és un dels que més premi ha tingut. El fons de cobertura britànic va mantenir la pressió amb l'arribada d'Emilio Saracho. La seva posició curta ha oscil·lat des de desembre entre el 2,92% i l’1,62%. A l'última actualització atresora un 1,99%.
La resta dels 'curts' ha anat incrementant la seva posició. El segon amb major inversió baixista és Samlyn Capital, amb un 1,8%; el segueix Oceanwood Capital Management, accionista de Liberbank amb un 10,266%, però que té un 1% de Popular apostat contra el banc; Lansdowne, amb un 0,9%; i PDT Partners, amb un 0,51%.
Altres dos fons han guanyat amb la caiguda de Popular, tot i que la tendència és diferent a la resta. Un és AQR Capital Management, un 'hedge fund' de Connecticut (Estats Units) que és un dels baixistes amb més presència en el capital de les cotitzades espanyoles. En Popular va ser el més agressiu amb un 3,5% del capital quan el consell va triar Saracho per substituir Ron. Des de llavors ha anat replegant fins al 0,74% actual, de manera que ha disminuït els guanys que podria haver tingut.
Per la seva banda, BlackRock es troba entre els guanyadors i els perdedors. O, millor dit, part de l'àmplia llista de fons que ofereix la major gestora del món per volum d'actius. Alguns vehicles del gegant nord-americà tenen en conjunt una posició curta del 0,7%. Al seu torn, la companyia apareix com un dels principals accionistes amb un 4,09%. D'aquest muntant, té un 1,06% prestat a tercers -entre ells, baixistes-, un percentatge que ha disminuït des del 2,97% anterior al reclamar-los 83 milions d'accions prestades.
PÈRDUES VOLUMINOSES
Entre els perdedors amb l'evolució de Popular hi ha tant un nodrit nombre d'accionistes minoritaris com inversors institucionals. El banc té més de 300.000 accionistes amb més de 4 milions de títols en circulació. Aquests accionistes necessitarien que el preu de l'acció pugés més d'un 300% per recuperar el valor de l'25 de maig de 2016. Hauria de pujar a prop d'un 3.000% per tornar a nivells de màxims històrics el 2007.
Els minoristes han de decidir entre tenir paciència i esperar que una operació de venda alleugi les pèrdues que acumulen actualment des de qualsevol punt en què compressin -el banc cotitza en mínims de 30 anys-, o arriscar-se que continuï la sagnia fins a acabar en ampliació o intervenció. L'únic alleujament possible per a aquests inversors, si afloren minusvalideses en vendre amb pèrdues, és alleugerir la càrrega fiscal en la declaració de la renda en el cas que tinguin altres inversions amb les que han de tributar els seus beneficis.
Per als inversors institucionals la decisió passava per esperar un rebot o sortir abans que caigui més -encara que el dany és menor, per la diversificació-. Diversos fons d'inversió han passat pel capital de Popular durant l'últim any, horrible per a la història del que abans de la crisi estava considerat com una dels bancs més rendibles i eficients d'Europa pel seu negoci amb les empreses i alguns col·lectius.
A l'última actualització de la CNMV -del primer trimestre- encara hi havia més d'una desena de fons d'inversió espanyols en el capital de l'entitat que presideix Saracho i que, almenys per ara, no han comunicat cap desinversió (vegeu quadre). En aquest sentit, dos fons de Santander Asset Management lideren les inversions. El Santander Accions Espanyoles, amb gairebé 20 milions d'euros, i el Santander Small Caps Espanya, amb 7,6 milions.
En el primer, l'exposició del fons gestionat per José Antonio Montero de Espinoza és de l'1,7%. El vehicle, que ha recuperat les cinc estrelles Morningstar -màxima qualificació per rendibilitat i risc enfront dels seus competidors-, és el més gran en borsa espanyola de la indústria amb 1.145 milions d'euros i acumula una rendibilitat del 16% el 2017.
L'impacte negatiu també és reduït en el producte de petites i mitjanes empreses espanyoles de Santander AM que administra Lola Solana i que guanya aquest any un 17,5%. El patrimoni és de 575 milions d'euros, mentre que el pes en aquesta xifra de Popular es dilueix a l'1,7%.
El següent producte del rànquing, ordenat per la inversió en Popular, és el Global Allocation de Renta 4, amb una inversió de 3,9 milions que equivalia, al tancament del primer trimestre, del 6,5% de la cartera. No obstant això, ja no hi tenen participació. "Encara que computi per al mes que ve, avanceu-vos que després de les últimes notícies publicades sobre el Banc Popular, hem rebuigat tota la posició. Ens anem amb la cua entre les cames. Cada dia està més lleig", van assegurar els gestors del fons, Francesc Martín i Luis Bononato, a l'informe de març. Per la seva banda, el Santander Small Caps Europa posseïa accions valorades també en 3,9 milions d'euros, que en aquest cas suposaven l’1,8% de la cartera.
L’Okavango Delta i el Kalahari, dos fons d’Abante gestionats per José Ramón Iturriaga, estan posicionats des de fa temps. La seva aposta actual és la venda del banc amb beneficis per als actuals accionistes, segons ha explicat en una entrevista amb 'Bolsamanía'. L'acompliment de les accions del banc ha anat reduint el seu pes en la cartera, que gestiona 80 milions en l’Okavango, on l'entitat pesava un 3,7% al març; i 48 milions en Kalahari, amb una exposició de l'1,8%. El retorn d'aquests productes és del 13% i del 4% respectivament aquest any.
El Sabadell Espanya Borsa, el Merchfondo, el Rural Mixt 25, el Rural Renda Variable Espanya, el Belgravia Èpsilon, el Bankia Borsa Espanya i l’Ibercaja Borsa també tenen inversions en Banc Popular, a més d'alguns fons indexats en l’IBEX 35, segons les estadístiques de Finect. Així mateix, segons aquesta base de dades, destaquen dos sicavs. Una d'elles és Noria Investment & Management, de Gesiuris, amb una inversió després del primer trimestre de 2,6 milions d'euros que ascendia al 2,4% del capital. L'altra és Ajram Capital, una sicav "amb alta vinculació al gestor Josef Ajram Tarés", segons figura al fullet publicat a la CNMV, un famós trader i autor de diversos llibres. El vehicle va incorporar Banc Popular al primer trimestre -dades a 31 de març-, amb una inversió de 637.000 euros que equival al 5,92% de la cartera. "No és un valor en el qual confiem. El vam tenir 72 hores com a molt per fer 'trading, com ara des de fa 32 hores'", explica Ajram a 'Bolsamanía'.