BBVA veu "imprescindible augmentar la informació" per fomentar l'estalvi

"La mesura de dotar els plans de pensions de liquiditat als deu anys d'antiguitat és interessant per fomentar l'estalvi per a la jubilació al segment més jove de la societat", ha comentat en una entrevista a Europa Press el director de l'Institut BBVA de Pensions, Luis Vadillo.

Segons la seva opinió, "és molt més important incrementar la informació sobre els sistemes de pensions per tal que, a partir d'aquesta informació, les persones puguin al futur millorar el seu coneixement i, en base a aquest coneixement, prendre decisions racionals".

Espanya compta amb una taxa d'estalvi privat per a la jubilació molt reduïda

Encara que durant els últims quatre anys es pot observar un augment progressiu dels estalviadors a Espanya, així com l'estalvi mitjà mensual, Espanya compta amb una taxa d'estalvi privat per a la jubilació molt reduïda. Això preocupa els experts davant els reptes als quals s'enfronta el sistema públic de pensions a causa dels canvis demogràfics que està experimentant la nostra societat, i es concreten en bàsicament dues: una població més longeva i una taxa baixa de natalitat.

"Quan parlem d'estalvi per a la jubilació, la informació hi juga un paper fonamental: és imprescindible augmentar la informació a la societat, per tal que els ciutadans siguem conscients del que implica viure més i puguem planificar el nostre cicle vital, per tal de poder gaudir de cada etapa sense les restriccions que implica la limitació de recursos", recomana Vadillo.

Encara que hi ha diferències sobre quin percentatge del salari mensual és necessari destinar a aquest estalvi, ja que dependrà de factors, com l'edat a la qual es comenci a estalviar i la quantificació de les necessitats futures, des de BBVA es recomana començar a estalviar en tot el que té capacitat per a això, i en forma d'aportació periòdica, per crear l'hàbit de l'estalvi i distribuir l'esforç al llarg de l'any.

Amb aquestes mesures l'estalvi es torna més suportable, especialment, per als salaris més petits i es podrà arribar a l'edat de jubilació amb la quantitat necessària per mantenir el poder adquisitiu portat al llarg de la vida.

La reforma fiscal de l'any 2014 - que va entrar en vigor l'1 de gener de 2015 - va incorporar una modificació en la Llei de plans i fons de pensions. Aquesta ha inclòs un nou supòsit de liquiditat per a les aportacions que tinguin una antiguitat mínima de deu anys. Per tant, qualsevol aportació que hagi estat efectuada a partir de l'1 de gener i tingui una dècada d'antiguitat, podrà ser retirada a partir l'1 de gener de 2025.

Si bé el 2014 no va quedar establert l'import possible a rescatar en base a aquest nou supòsit, després de la reforma que va entrar en vigor de 10 de febrer de 2018, s'ha concretat que aquest import no tindrà un límit màxim establert.

L'objectiu d'aquesta mesura era el de fomentar l'estalvi complementari per a la jubilació al segment més jove de la societat, augmentant el seu atractiu per a aquells estalviadors que justifiquen la seva manca d'interès per la quantitat de temps que han de tenir els seus diners immobilitzat fins al moment de la jubilació, podent necessitar en algun altre moment durant aquests anys.

No obstant això, com demostra la V Enquesta Sobre la Jubilació i els Hàbits d'Estalvi de l'Institut BBVA de Pensions, des que va entrar en vigor la mesura, no s'ha vist un canvi significatiu en el comportament dels joves davant els plans de pensions.

Aquest col·lectiu es decanta principalment per altres productes d'estalvi o, simplement, considera que encara tenen molt de temps per davant per planificar la seva futura jubilació i encara no han començat a fer-ho, destinant el seu estalvi actual a altres fins, com la compra de l'habitatge, l'estalvi per a imprevistos o les despeses familiars.

APROFITAR LES NOVES TECNOLOGIES

Per conscienciar sobre l'estalvi, BBVA veu la possibilitat de connectar amb els joves a través de les noves tecnologies. Especialment l'Institut ha llançat dos jocs virtuals, Jubigames i Jubidreams, en què una persona pot simular la seva futura pensió en conseqüència de les decisions econòmiques que pren al llarg de la seva vida.

"Es poden aprofitar les noves tecnologies per conscienciar els joves per estalviar. A través d'aplicacions mòbils i tècniques de gamificació es pot informar i conscienciar els joves sobre la importància de l'estalvi", ha incidit Vadillo.

PUJAR LES PENSIONS, 40.000 MILIONS A LLARG TERMINI

El responsable d'Anàlisi Macroeconòmic de BBVA Research, Rafael Doménech, ha assegurat que la pujada de les pensions de l'1,6% per a aquest any i el següent costarà uns 40.000 milions d'euros al sistema al llarg de tot el cicle vital dels pensionistes, encara que tornin a pujar un 0,25% a partir del 2020.

"Si volem pujar les pensions, cal posar recursos addicionals per sufragar la despesa", adverteix Rafael Doménech

Durant la seva intervenció en la 'III Trobada sobre Economia Laboral', Doménech ha detallat que l'acord del Govern amb el PNB per pujar les pensions aquest any costarà 1.600 milions addicionals, despesa que es consolidarà en el sistema, i que ascendirà, quan s'apliqui la pujada de l'any que ve, fins als 3.200 milions el 2019. Així mateix, considera que per sufragar aquesta càrrega de fons de 40.000 milions també caldrien 18.000 milions d'euros extra d'ingressos, perquè el sistema té un dèficit i, segons Doménech, "si no es corregeix aquest dèficit, es corre el risc que es posi en perill la sostenibilitat de sistema.

Si volem fer les coses bé i pujar les pensions amb la inflació sense posar en risc el sistema, cal posar recursos addicionals per sufragar la despesa", ha afegit. D'altra banda, pel que fa al repte demogràfic, Doménech ha afirmat que per atendre els 15 milions de pensionistes previstos per al 2050 són necessaris un total de 28,5 milions de cotitzadors. Així, ha assegurat que caldrà reduir la taxa de prestació o augmentar la pressió fiscal.

El responsable aposta per substituir les reduccions de quota per altres polítiques d'ocupació, que convergeixin els règims especials en el règim general, que es compatibilitzi la pensió i el treball al 100%, que l'edat de jubilació sigui flexible per sobre d'un mínim creixent i que s'adaptin les pensions de supervivència als canvis socials i la lluita contra el frau. Així mateix, va proposar introduir al més aviat possible un sistema de comptes individuals de repartiment, amb un període transitori i de capitalització d'adhesió automàtica i amb aportacions de treballadors i empreses, assegurant la portabilitat mitjançant la seva gestió pública, i blindant la pensió mínima en el sistema amb augments segons la inflació subjacent i els guanys de productivitat.