El cas de Gibraltar, on ja s'ha aconseguit l'anhelada immunitat de ramat de la Covid-19, en vacunar al 70% de la població, és l'exemple a seguir per a una Unió Europea (UE) que es manté ressagada en la campanya d'immunització i control de la pandèmia. L'anunci del president dels EUA, Joe Biden, que aconseguiran aquest objectiu el 4 de juliol, el dia de la Independència, ha provocat que el bloc comunitari decideixi enviar un missatge de confiança en assegurar que els Vint-i-set aconseguiran aquesta fita una mica després, el 14 de juliol, el dia de la Bastilla. A més, Brussel·les vetarà qualsevol exportació de dosi a AstraZeneca fins que no s’assegura la quantitat necessària percomplir amb aquest termini.
Els experts, en canvi, dubten que s'arribi a la meta per la data donada pel vicepresident per a la Promoció de la nostra manera de vida europea de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, aquest dilluns. “Tindrem el 70% cap a final d'estiu”, ha declarat, i fins i tot ha dit que encara té l'"esperança" que s'aconseguirà "dins de l'estiu". Però lluny d'aquest optimisme, l'evolució de l'economia de l'eurozona i de l'euro és el reflex del “deficient ritme de vacunacions i un lent flux dels fons de recuperació acordats pel bloc”, segons els experts de Monex Europe, que creuen que “són els factors centrals en la feble dinàmica” als països de la moneda compartida.
A falta de quatre mesos perquè es compleixi el termini compromès per Schinas, els governs europeus continuen ajustant les mesures sanitàries, fins al punt que Alemanya ha amenaçat amb centralitzar les decisions sobre les restriccions “mentre altres economies avançades mantenen la reobertura gradual”, comenten aquests analistes. En concret, els EUA ha notat una doble “acceleració en l'aixecament de les restriccions i en la campanya de vacunació”, expliquen els experts de Julius Baer, la qual cosa recolza la confiança de les principals cases d'anàlisis que la primera potència mundial sí que complirà el termini donat per Biden, al contrari que Europa, on, a més, les decisions sobre vacunes comporten riscos col·laterals.
Els problemes de producció i distribució de les inoculacions als països de la UE han retardat les campanyes de vacunació. Especialment rellevants han estat els problemes amb la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca, que va retallar els enviaments d’immunitzants fins a 30 milions de dosis, des dels 90 milions previstos. Per aquests motius, Brussel·les vol assegurar-se a la força que tindrà suficients dosis per complir amb les dates estipulades i ho farà de la pitjor de les maneres, segons exposa James Crabtree de la Lee Kuan Yew School of Public Policy, en declaracions a la CNBC. Així, aquest cap de setmana, la Comissió Europea (CE) ha anunciat que no permetrà l'exportació de la vacuna contra el coronavirus a la farmacèutica AstraZeneca mentre no es cobreixin les quantitats de subministrament signades als contractes.
La UE té previst haver produït 420 milions de dosis per a mitjans de juliol, una xifra suficient per aconseguir la immunitat de ramat. El problema es troba en el fet que el bloc comunitari ha exportat aproximadament el 40% de la seva producció, incloent-hi 20 milions de dosis que han partit cap al Regne Unit, per la qual cosa la CE ha sucumbit al que Crabtree considera una “pressió política perquè el club europeu experimenti amb un nacionalisme de vacunes” en vetar qualsevol sortida de subministraments d'aquest tipus.
“Això és, per descomptat, molt perillós perquè la UE és normalment un dels actors internacionals més responsables", lamenta el professor. I adverteix que altres països podrien seguir l'exemple de Brussel·les i donar prioritat a les vacunes per a la població nacional.
"Si es comença a intentar restringir el flux de vacunes fora de les fàbriques de la UE, s'obre la caixa de Pandora en la qual països com l'Índia podrien començar a fer el mateix", ha sentenciat aquest analista.
