La lentitud de la Unió Europea (UE) a l'hora d'examinar i donar el seu vistiplau per a l'ús de les diferents vacunes que ja són al mercat, sumat als problemes de subministrament i al fet que Europa està a la cua en ritme d'immunització, han provocat que diversos Estats membres moguin fitxa i busquin proveïdors pel seu compte. Rússia, Israel i la Xina estan entre els candidats que exploren Àustria, Hongria i Dinamarca en un moviment que ha obert una bretxa en la unitat que els Vint-i-set havien exhibit pel que fa a les inoculacions.
Tres són les vacunes que compten amb el suport de l'Agència Europea del Medicament fins a la data: Pfizer-BioNtech, Moderna i AstraZeneca. Però la frustració generada pels problemes logístics i les dificultats en el desplegament de la vacunació a la UE ha provocat que els països d'Europa Central mirin cap a Rússia en un acte de rebel·lia pels obstacles que genera la decisió del bloc de comprar vacunes de forma conjunta, cosa que provoca que les comandes arribin més tard que al Regne Unit i als EUA. En concret, La República Txeca, Àustria, Hongria i Eslovàquia han expressat el seu interès a adquirir i desplegar la vacuna Sputnik V de Rússia, a l'esquena de Brussel·les.
Tampoc està agradant la manera d'actuar de l'Agència Europea del Medicament (EMA per la seva sigles en anglès). Hi ha qui acusa l'organisme de no avançar prou ràpid. Mentre als Estats Units ha començat aquesta setmana la vacunació amb el immunitzant de Johnson & Johnson, a Europa la seva aprovació no es produirà fins a l'11 de març. I les altres dues que estan per arribar, la de Novavax i, per després de l'estiu, la creada per CureVac, no tenen data.
Aquesta pressió ha provocat que l'EMA anunciï aquest dijous que ja ha començat a estudiar la vacuna de l'Institut Gamaleya de Moscou, per comprovar el compliment de les normes de seguretat i qualitat, el primer pas important per obtenir el vistiplau de l'autoritat farmacèutica. L'Agència ha assenyalat que no pot "predir els terminis generals", però ha enviat un avís en subratllar que "hauria de tardar menys del normal en avaluar una eventual sol·licitud a causa de la feina feta durant la revisió contínua".
"Després de l'aprovació de l'EMA, podríem subministrar la vacuna a 50 milions d'europeus a partir de juny", ha assegurat per la seva banda, en un comunicat, Kirill Dmitriev, director general de Fons d'Inversió Directa de Rússia, que recolza el desenvolupament de Sputnik V i està a càrrec del seu desplegament internacional. "Esperem que diversos països més de la UE registrin Sputnik aviat abans de l'aprovació de l'EMA", ha assenyalat Dmitriev en una entrevista.
Sense anar més lluny, el primer ministre txec, Andrej Babis, va dir diumenge que el seu país podria usar la vacuna Sputnik V fins i tot sense l'aprovació de l'agència de medicaments de la UE, unes declaracions que es van produir després que el president rus Vladimir Putin i el canceller austríac Sebastian Kurz tinguessin una trucada telefònica divendres passat. Segons alguns mitjans, van discutir "possibles subministraments de la vacuna russa Sputnik V a Àustria, així com la seva eventual producció conjunta". Així mateix, ha transcendit que Àustria està en negociacions amb Israel per a la compra d'un altre immunitzant.
Hongria, un país dins de la UE que té relacions tenses amb Brussel·les i el líder de la qual, Viktor Orban, és vist com un aliat proper de Putin, no ha mostrat tals vacil·lacions. Es va convertir en el primer país europeu en autoritzar al gener -sense passar per l'EMA- i la compra de la vacuna Sputnik V. El país també va aprovar la vacuna Sinopharm de la Xina al mes passat.
Eslovàquia es va convertir en el segon país europeu a anunciar que havia comprat la vacuna Sputnik V, assegurant 2 milions de dosis de la injecció. No obstant això, el ministre de salut d'Eslovàquia va dir que no s'administrarà immediatament, perquè encara requereix la llum verda del regulador nacional de medicament del país.
OPTIMISME, PERÒ AMB CAUTELA
Al marge de les qüestions diplomàtiques que han aflorat al bloc, la notícia sobre els desenvolupaments de les vacunes, -en concret la fabricada per Rússia- "provoca la millora del sentiment inversor", destaquen els experts de Link Securities. Després de l'escepticisme suscitat per les declaracions sobre l'aplicació de la vacuna del president rus, Vladímir Putin, Sputnik V va començar a guanyar un major reconeixement internacional després que la revista mèdica The Lancet publiqués al mes passat els resultats dels assajos intermedis revisats per experts que mostraven una eficàcia del 91,6%. Davant les crítiques en el programa de vacunació de la UE per la seva lentitud, la cancellera alemanya Angela Merkel va declarar poc després que la vacuna russa podria utilitzar-se per protegir la població dels 27 membres del bloc, sempre que fos aprovada per l'EMA.
No obstant això, aquests analistes també demanen prudència, ja que "persisteixen riscos importants lligats a la pandèmia", com ara la possibilitat que les vacunes no siguin tan eficients amb les noves mutacions de virus "o, i això afecta concretament a la UE," que el procés de vacunació continuï com fins ara, és a dir, se segueixi implementant de forma molt deficient, cosa que retardaria l'inici de la recuperació econòmica a la regió, la qual cosa portaria molts dels seus països a entrar novament en recessió".
