Part dels analistes creuen que les negociacions en marxa entre la Unió Europea (UE) i el Regne Unit, per tal d'arribar a un acord comercial post Brexit, acabaran el 31 de desembre amb un tractat de mínims, que permeti la lliure circulació de mercaderies, però no de serveis. Per als experts de Danske Bank, és una manera d'evitar el Brexit dur, que deixa completament desemparada la 'City', els clients de la qual de la UE es quedaran, de la nit al dia, sense accés als seus productes.
Noticia relacionada
Als banquers londinencs els tornen les pors a què el divorci es resolgui de la pitjor manera per a ells, i així ho ha expressat el lobby bancari AFME, que ha esgrimit, a més, que la crisi de la Covid, que dificulta "preparar el client i recol·locar personal a d'altres jurisdiccions". Per això urgeix els negociadors a acordar abans de finals de setembre un marc en el qual els clients del Vell Continent no es vegin forçats a moure els seus productes financers fora de la 'City'.
L'escenari que pren forma, a menys de sis mesos perquè conclogui l'any de transició donat per a dissenyar la relació post-Brexit, té molt poques possibilitats que l'1 de gener de 2021 hi hagi acord, segons els experts de Berenberg. De fet, veuen un 60% d'opcions que els negociadors canviïn el seu enfocament per a "limitar les disjuncions econòmiques i socials immediates". Standard Chartered, per part seva, dóna un 50% a les possibilitats que hi hagi un acord "assegurat" a la fi d'any, la qual cosa és devastador per a la banca.
Els terminis per arribar a un consens sobre l'equivalència dels serveis financers a l'un i l'altre costat del Canal de la Mànega o per tornar a ampliar el període de transició "han expirat", escriu Sarah Hewin, economista del banc d'inversió. "I amb la Covid-19 acaparant tota l'atenció, hi ha poc marge per tancar un acord comercial complet a temps", agrega.
L'Associació de Mercats Financers a Europa també avisa que "s'està esgotant el temps". Per tant, insta a Londres i Brussel·les que "estableixin equivalències i afrontin els reptes reguladors tan aviat com sigui possible, amb la condició de limitar el xoc per als negocis i els mercats", ja que les companyies financeres necessiten temps per adaptar els seus processos i la seva tecnologia", sosté, "i més en l'entorn econòmic actual, amb els estralls del virus".
UN MILLOR ACORD PER A LA 'CITY'
El temps s'està acabant per a un sector que ha estat intentant millorar el marc existent que ofereix la UE per als estats no membres, en el qual els supervisors decideixen les normes d'equivalència un per un i no de manera sistemàtica. La setmana passada, el cap negociador de Brussel·les, Michel Barnier, va acusar Londres d'intentar mantenir "tants beneficis del mercat únic com fos possible malgrat haver triat renunciar a la seva filiació". No obstant això, membres destacats de la borsa londinenca acusen tots dos bàndols d'arriscar-se a ignorar les necessitats de les institucions financeres.
Segons recull el mitjà 'Finance News', citant fonts familiaritzades amb l'assumpte, la crítica radica en el fet que "les consideracions de planificació empresarial no es troben entre les principals prioritats dels equips negociadors". Aquestes pors i la nul·la evolució de les converses accelerarà els plans dels bancs de cara "al pitjor tipus de Brexit" i encoratjarà les empreses a traslladar més personal a la UE. "És una llàstima, però farem el que hàgim de fer", asseguren les mateixes fonts al digital financer londinenc.
La clau es troba en la norma de l'equivalència en vigor actualment, mitjançant la qual els països fora del bloc europeu poden garantir un accés limitat al mercat únic si els reguladors de la UE jutgen que les regles d'una altra jurisdicció són tan estrictes com les seves. Però els crítics assenyalen que es pot retirar gairebé sense cap avís, i que està oberta a la manipulació amb finalitats polítics. El govern del Regne Unit espera millorar aquests arranjaments, assegurant, per exemple, que els professionals de la City tinguin garantides estades de curt termini a Europa.
