- En castellano:Holanda y Alemania mantienen su negativa a un MEDE sin condiciones y a los coronabonos
Nou fracàs dels ministres de Finances de la Unió Europea (UE) a l'hora d'acordar un paquet de mesures econòmiques per pal·liar els brutals efectes de la crisi generada per la pandèmia del coronavirus. L'eurogrup ha culminat setze hores de negociació sense acord, topant amb les mateixes pedres que van fer ensopegar els líders de 'els Vint-i-set' fa dues setmanes. L'activació del fons de rescats (el Mecanisme Europeu d'Estabilitat, MEDE) i l'emissió de deute conjunt han estat els dos punts que han provocat la profunda divisió entre el nord i el sud d'Europa, amb Holanda i Alemanya com a opositors a les peticions d'Espanya, Itàlia i França.
Noticia relacionada
El desacord actual recorda inevitablement la crisi creditícia de fa una dècada, durant la qual es van efectuar diverses reunions maratonianes de característiques similars que van consolidar l'Europa de blocs que torna a emergir ara, amb els ex-ministres de Finances d'Alemanya, Wolfgang Schäuble, i Grècia, Yanis Varoufakis, com a grans antagonistes. No obstant això, els experts de Rabobank es mostren optimistes i confien que la solució arribarà abans i millor que aquella vegada. "Es creu que la reunió en curs conclourà amb una resposta conjunta que se circumscriurà en un marge d'endeutament addicional del pressupost de la UE (possiblement de l'1,2% al 2,0% del marc financer pluriennal)", declaren.
A la trobada s'hi va presentar un paquet de mesures d'emergència que activarien mig bilió d'euros en préstecs a través del MEDE (240.000 milions), el Banc Europeu d'Inversions (200.000 milions) i el fons contra l'atur proposat per la Comissió Europea (100.000 milions).
No obstant això, Roma continua pensant que el MEDE no és una eina adequada per a aquesta situació, perquè les decisions del Banc Central Europeu (BCE) han evitat problemes de finançament als mercats de deute. A més, rebutja que les línies de crèdit preventiu d'aquest instrument es vinculin a alguna mena de condicionalitat. La posició italiana xoca frontalment amb la dels Països Baixos, que pretén que el MEDE sigui la principal línia de defensa contra la crisi, i que a més vol imposar certes condicions per poder accedir als crèdits del fons de rescats.
Un paquet d'aquestes característiques "seria considerable fins i tot si la qüestió dels 'coronabons' seguís sense resoldre's", assenyalen els analistes de Berenberg. Indiquen que, juntament amb el nou "whatever it takes" del Banc Central Europeu, que ahir mateix va llançar un nou paquet de mesures que permet als bancs utilitzar actius amb més risc (de pitjor qualitat) com a garantia en les seves operacions de liquiditat, "hauria de ser suficient per mantenir el cost dels préstecs per a Itàlia, Espanya i Grècia a nivells tolerables".
"Si és necessari, el BCE podria simplement acumular tot el deute addicional que aquests països puguin haver d'emetre. El BCE podria ampliar la seva interpretació flexible de la distribució de compres entre els països membres fins al límit i acabar adquirint més bons alemanys dels necessaris per adquirir tot el paper italià que necessita, com aparentment es va fer la primera setmana de funcionament del Programa de compra d'emergència pandèmica (PEPP) amb compres molt esbiaixades cap als bons italians i espanyols", expliquen des de l'entitat germana.
EL DEUTE MUTUALITZAT, L'ALTRE ESCULL
A més del debat sobre el paper del MEDE, el nord i el sud del bloc mantenen la seva disputa sobre el disseny del pla de recuperació econòmica a mitjà termini. Espanya, Itàlia i França advoquen per la posada en marxa d'un mecanisme que pugui finançar-se Als mercats a través de deute europeu mutualitzat, cosa que rebutgen els Països Baixos, Alemanya, Finlàndia o Àustria.
El ministre de Finances dels Països Baixos, Wopke Hoekstra, ha avisat que el seu govern continuarà rebutjant l'emissió de deute comú europeu com a resposta a la crisi provocada pel coronavirus perquè es tracta d'una mesura "imprudent" i poc "raonable", al mateix temps que ha insistit que els préstecs del fons europeu de rescats han d'estar vinculats a l'adopció posterior de reformes estructurals.
En una cadena de missatges en la xarxa social Twitter, Hoekstra ha assegurat que els Països Baixos va estar i està en contra dels eurobons perquè "augmenta els riscos a Europa enlloc de reduir-los". "A més de ser imprudent tampoc no és raonable", ha argumentat; tot seguit ha explicat que amb aquesta eina "els Països Baixos hauria de garantir els deutes que uns altres contreguin" i assegurar que una majoria de països comparteixen aquesta posició.
Very long, intense and also constructive #Eurogroup about this #coronacrisis that affects us all.
— Wopke Hoekstra (@WBHoekstra) April 8, 2020
We’re dealing primarily with a health crisis and it’s important that Europe makes funds available. We also agreed on EIB support for our struggling companies and entrepreneurs.
DESGAST PROFUND DEL PROJECTE EUROPEU
El desenllaç indica que les converses prosseguiran aquest dijous, amb possibilitats que es prolonguin durant el cap de setmana, creuen els analistes de Danske Bank. "Si els ministres de finances no poden acordar una proposta, podrien diferir la decisió als caps d'estat que s'espera que celebrin també una conferència telefònica", arrodoneixen.
Els experts consultats posen l'accent, no obstant això, en el fet que en el moment actual, enmig d'una crisi sanitària sense precedents, "la política és més important que qualsevol detall tècnic de com exactament el deute sobirà de l'Eurozona acaba al balanç del BCE". "La forma en què es percebi com la UE i l'Eurozona reaccionen a l'emergència sense precedents de la pandèmia de Covid-19 pot donar forma a les actituds cap a la integració europea de cara a les pròximes dècades", indiquen en concret des de Berenberg. "La solidaritat podria enfortir el projecte europeu; en canvi, la falta percebuda d'aquesta solidaritat podria soscavar-ne els fonaments polítics".
Amb tot, creuen que la possibilitat que Itàlia finalment abandoni la UE i l'euro continua sent remota. Després de tot, Itàlia necessita el suport del BCE més que mai. Però existeix el risc que, d'aquí a uns anys, els populistes de dreta puguin guanyar una majoria política a Itàlia i perseguir tal idea", argumenten. Fins i tot si finalment s'arriba a un acord, com probablement es farà, "la forma sorollosa en què s'hauria produït és perillosa en si mateixa", prossegueixen. La disputa amenaça amb eclipsar-ne el contingut, la qual cosa dificulta que els líders nacionals finalment presentin el resultat a cada país com un acte impressionant d'altruisme".
