Grècia compleix amb una de les mesures més polèmiques dels darrers temps: implementar la setmana laboral de sis dies. Aquesta normativa, que va entrar en vigor aquest dilluns 1 de juliol, tots aquells sectors i empreses que no tinguin un horari funcionarial podran aplicar aquesta mesura.
Segons aquesta nova legislació, que es va aprovar l'any passat com a part d'un conjunt més ampli de lleis laborals, els treballadors d'empreses privades que presten serveis les vint-i-quatre hores del dia tindran l'opció de treballar dues hores més al dia o un torn extra de vuit hores. Així, la jornada setmanal s'ampliarà a 48 hores enfront de les 40 actuals. Els treballadors dels serveis de restauració i turisme no estan inclosos a la iniciativa de la setmana laboral de sis dies.
Primer s'oferirà als treballadors l'opció d'acollir-se a aquest horari laboral ampliat i se'ls recompensarà amb una remuneració addicional del 40% del salari diari, en cas que aquest sisè dia fos diumenge o festiu, l'augment pujaria al 115%. En cas de no cobrir les necessitats del sector, la selecció de personal es faria de manera aleatòria.
Segons el Govern del primer ministre Kyriakos Mitsotakis, la mesura és "favorable als treballadors" i està "profundament orientada al creixement" de l'economia grega. De la mateixa manera, l'Executiu assenyala que l'escassetat de treballadors i el creixement més baix de la població també els han animat a prendre aquesta mesura.
L'objectiu, asseguren des del govern grec, és ajudar els treballadors que no reben una compensació suficient per les hores extres que realitzen i acabar amb el problema del treball no declarat.
La mesura ha trobat la ferma oposició de bona part de la societat hel·lena. Segons denuncien els principals sindicats del país, la llei convertirà aquesta jornada de 48 hores setmanals en una cosa "comuna", cosa que es veurà accentuada per la falta d'inspeccions de treball al país.
Altres crítics assenyalen que aquesta mesura no contribueix a dos dels principals problemes del país: la taxa d'atur elevada (10,6%) i la baixa productivitat. Segons dades de la Comissió Europea, la productivitat del treball per hora treballada a Grècia és al voltant d'un 40% inferior a la mitjana europea. Això, explica l'Executiu comunitari, es deu a diversos factors com la manca d'inversió, especialment en noves tecnologies, o la manca de mà d'obra qualificada. S'estima que més de mig milió de joves amb estudis han abandonat el país després de l'esclat de la gran crisi financera a principis dels 2000.
D'altra banda, les xifres d'Eurostat, l'oficina estadística Europea, mostren que els grecs treballen de mitjana unes 3,7 hores setmanals més que la mitjana europea. En concret, els hel·lens treballen una mitjana de 39,8 hores setmanals enfront de la mitjana comunitària de 36,1 hores i a les 32,2 hores setmanals dels treballadors dels Països Baixos, el país amb la jornada laboral més reduïda. Així mateix, xifres de l'OCDE mostren que els grecs treballen més hores a l'any (1.886 hores) que els ciutadans dels Estats Units (1.811) o el Japó (1.571).
D'altra banda, aquesta mesura se situa als antípodes de la tendència observada a nivell mundial a retallar la jornada laboral a quatre dies a la setmana. Al febrer, un informe publicat pel 'think tank' Autonomy va revelar que la majoria de les empreses que van participar en el major assaig mundial de setmana laboral de quatre dies havien convertit la política en permanent a causa dels resultats "molt positius".