L'impacte de la pandèmia de Covid-19 ha amplificat en gran manera febleses que ja eren presents al sector financer, així com en algunes empreses i emissors sobirans altament endeutats, segons ha assenyalat el Banc Central Europeu (BCE), que adverteix que l'increment del deute públic arran de la resposta a la crisi pot reactivar les pressions sobre el deute sobirà dels emissors més vulnerables.
"La pandèmia ha causat una de les contraccions econòmiques més pronunciades de la història recent, però les mesures de gran abast han evitat un col·lapse financer", ha declarat el vicepresident del BCE, Luis de Guindos, a la presentació de l'actualització de l'Informe d'Estabilitat Financera. "No obstant això, serà necessari abordar les repercussions de la pandèmia sobre les perspectives de rendibilitat bancària i les finances públiques a mitjà termini perquè el nostre sistema financer pugui continuar donant suport a la recuperació econòmica", ha agregat.
La institució destaca la implementació de paquets de mesures fiscals pels diferents països de la zona euro amb la finalitat d'esmorteir les conseqüències econòmiques de la pandèmia per a les llars i les empreses, assenyalant que aquestes accions poden donar suport a la recuperació de l'economia i alleujar la situació de les empreses en dificultats de liquiditat.
No obstant això, el BCE alerta que, de cara al futur, "l'augment associat dels nivells de deute públic també podria desencadenar una reavaluació del risc sobirà per part dels participants del mercat i reactivar les pressions sobre els sobirans més vulnerables".
"Una contracció econòmica més severa i prolongada del que es preveu, si es combina amb uns majors costos de finançament sobirà per a alguns països de la zona de l'euro i la materialització de passius contingents, correria el risc de col·locar en una senda insostenible la relació deute públic/PIB de països ja molt endeutats", afegeix.
En aquest sentit, el banc central recorda l'augment registrat en els diferencials del deute dels països de l'eurozona menys solvents per la perspectiva d'una deterioració del PIB i un fort increment del dèficit que disparin la ràtio de deute públic, que va ser revertit a curt termini per l'anunci per part del BCE del seu programa de compres d'emergència (PEPP).
No obstant això, la institució adverteix que, a mitjà termini, els diferencials sobirans podrien augmentar si els inversors consideren que la sostenibilitat del deute públic s'ha deteriorat, i aquests majors 'spreads' podrien, al seu torn, connectar-se en cascada a altres segments del mercat a través de les exposicions sobiranes dels bancs i a través de les garanties públiques de deute corporatiu no financer.
"Si les mesures preses a nivell nacional o europeu es consideren insuficients per preservar la sostenibilitat del deute, l'avaluació per part del mercat del risc de redenominació podria incrementar-se", assenyala el banc central.
EL BCE "NO ACCEPTARÀ" LA FRAGMENTACIÓ DE L'EURO
No obstant això, el vicepresident del BCE ha subratllat la disposició de la institució per evitar la fragmentació dels mercats de deute sobirà i ha assegurat que l'entitat està disposada a "recalibrar" els seus programes en funció dels reptes que es vagin plantejant, amb la finalitat de garantir l'estabilitat i evitar un enduriment no desitjat de les condicions de finançament.
"Diferents països han adoptat mesures d'estímul fiscal, i són les correctes per abordar els problemes a curt termini provocats per la pandèmia (...). El llegat serà uns nivells de deute sobre PIB més alts, però l'alternativa de no haver implementat mesures fiscals seria molt pitjor", ha defensat Guindos.
Referent a això, l'exministre espanyol ha destacat que el BCE està fent ús de la seva política monetària per evitar la fragmentació dels mercats sobirans de la zona euro, ja que aquesta situació perjudicaria la resta de mercats i dificultaria molt el funcionament del mecanisme de transmissió de la política monetària de la institució. "Això no ho podem acceptar", ha assegurat.
D'aquesta manera, Guindos ha afirmat que, a curt termini, la política fiscal juga un paper important, però considera que "no pot provenir únicament de l'autoritats nacionals", sinó que també és necessària la intervenció de les autoritats europees, mentre que la política monetària centra la seva acció a curt termini a evitar un enduriment de les condicions.
"Ho hem dit molt clar. Estem disposats a recalibrar els nostres programes (de compra d'actius) en funció dels reptes", ha reblat.
"BUCLE NEGATIU" ENTRE BANCS I GOVERNS
Així mateix, a la seva anàlisi, el BCE alerta que els considerables vincles existents entre bancs i emissors sobirans en alguns països de la zona euro alimenten riscos que apareguin "bucles de retroalimentació negativa" a conseqüència de potencials baixades de ràting de les entitats bancàries o dels governs.
En aquest sentit, el banc central incideix en què, si bé les mesures fiscals implementades poden esmorteir els efectes econòmics adversos sobre les empreses i les llars, continua existint el risc que les agències de qualificació creditícia rebaixin el ràting sobirà i/o dels bancs davant els creixents riscos crediticis.
"Això podria reactivar els circuits de retroalimentació negativa del nexe entre bancs i sobirans, especialment per a Itàlia i Portugal, així com per a Espanya, on les qualificacions bancàries són més pròximes al grau no inversor", adverteix el BCE.
MENYS RENDIBILITAT DE LA BANCA AL 2020
D'altra banda, el banc central adverteix que la rendibilitat dels bancs de la zona euro, serà al 2020 "significativament inferior" al nivell anterior a la pandèmia com a reflex dels canvis en l'evolució dels beneficis de les empreses i la major feblesa en la generació de nou negoci, així com de la caiguda a mínims de la valoració de les entitats i l'increment dels seus costos de finançament malgrat l'increment substancial de capital i liquiditat des de l'última crisi financera.
En aquest sentit, el BCE considera que les entitats de l'eurozona haurien de beneficiar-se de l'acció de les autoritats prudencials per alleujar els requisits de capital i atorgar-los una major flexibilitat operativa per mantenir el flux de crèdit a l'economia.
A més, la Supervisió Bancària del BCE va recomanar que els bancs s'abstinguin temporalment de pagar dividends o recomprar accions, enfortint la seva capacitat per absorbir pèrdues i evitar el desapalancament
"S'espera que aquestes mesures de capital romanguin vigents fins que la recuperació econòmica estigui ben establerta", recorda el BCE.