Les entitats bancàries han encarit en l'últim any el preu de les seves comissions, com reflecteix l'II Baròmetre de Asufin (Associació d'Usuaris Financers). Les pujades les lidera Banc Santander, que ha passat de cobrar 144 euros a 240 euros anuals, és a dir 94 euros més, al mateix temps que ha llançat un nou producte bonificat, el compte One. Li segueix Ibercaja, de 72 a 120 euros anuals, 48 euros més, i Kutxabank, de 60 a 100 euros anuals, 40 euros més en total. També ha pujat el preu de les seves comissions CaixaBank, que després de l'absorció de Bankia, passa a cobrar als seus clients no vinculats 60 euros, respecte als 48 euros reflectits fa un any en l'I Baròmetre.
L'estudi evidencia el context de tipus històricament baixos que vivim, amb marges de negoci molt estrets per a les entitats, que exigeixen la contractació d'altres productes per a bonificar comptes i targetes. El mínim d'ingressos que el client ha de mantenir se situa en 600 euros, sent la quantitat estàndard 800 euros. Però està el cas de Deutsche Bank, que escala a un mínim exigit de 1.500 euros.
"Ens alarma el cas de Banc Sabadell, de moment aïllat, però que pot marcar nous moviments d'altres entitats. Ha baixat la comissió en els comptes no bonificats, de 200 euros a 120 euros anuals, però ha començat a cobrar als qui compleixen les condicions del seu compte una comissió trimestral de 15 euros, justificada pels serveis afegits que ofereix", detallen des de Asufin.
La mitjana de comissions sobre la base de les dades recaptades de les 13 principals entitats del mercat se situa en 110 euros, el manteniment del compte i 30,16 euros, la targeta de dèbit, que situen el total en 140,16 euros. L'entitat que menys comissions cobra és Abanca: 50 euros per mantenir el compte i 28 euros, la targeta de dèbit.
Pel que respecta a les targetes, es detecten pujades de preu en la comissió per emissió, que de nou afecta especialment als clients no bonificats i ho fa en un moment en el qual l'operativa en oficines és més limitada. D'aquesta manera, CaixaBank cobra 8 euros més (36 euros en 2021, enfront dels 28 euros en 2020), BBVA cobra 7 euros més (35 euros enguany enfront de 28 euros en 2020), *Liberbank 6 euros més (30 euros ara enfront de 24 fa un any) o Unicaja (32 euros ara enfront de 28 euros en 2020).
COMISSIÓ POLÈMICA
Asufin subratlla que un any més s'ha trobat amb la "polèmica comissió" per risc de descobert, o de posicions deutores, que el Banc d'Espanya adverteix que només pot cobrar-se si compleix amb una sèrie d'exigents requisits de servei prestat. En el seu portal de client, recorda que la sentència 566/2019 de 25 d'octubre del Tribunal Suprem va motivar que es reforcessin aquests requisits, ja que estem davant una comissió reclamada en tribunals.
Es cobra quan han passat uns dies sense que s'aboni el descobert (generalment de dos a tres dies) i oscil·la entre 30 euros, la més barata, de BBVA, als 49 euros que cobra Banc Santander.
"La veritat és que els descoberts (números vermells en compte) continuen sent una de les fórmules més cares per la combinació dels seus components: interessos, comissió del propi descobert i la comissió de reclamació de posició deutora. Al que cal afegir que s'aprecia una pujada important en els mínims aplicats. Bankinter, Abanca i Cajamar, que no els aplicaven comencen ja a fer-ho: de 3,01 euros, de 12 euros i de 15 euros, respectivament. De tal manera que un descobert de 100 euros amb una comissió del 4,50% generaria un cost de 4,50 euros, però amb una comissió de 15 euros ara, es passa a cobrar aquesta quantitat, multiplicant per més de tres el seu cost", explica l'Associació.
Tot això penalitza especialment als descoberts de petit import. Per exemple, en un descobert de 300 euros a 15 dies el cost per tots els conceptes se situaria entre els 45,91 euros de BBVA (el més barat) als 68,94 euros de Liberbank (el més car), afegeix.
Des de Asufin, i en paraules de la seva presidenta, Patricia Suárez, “vam mostrar preocupació pel progressiu augment dels costos en un context d'intensitat en la digitalització dels serveis i tancament d'oficines. Això hauria de portar a una rebaixa de comissions. Que la situació actual sigui la contrària és inquietant, més quan el mapa bancari, amb menys entitats i més concentrat, deixa menys possibilitats d'elecció al consumidor”.
