Santander i Mapfre cauen amb força després de l'escalada de la crisi al Brasil

El 29% dels ingressos del Santander prové del Brasil, situant-se com a primer mercat per a l’entitat presidida per Ana Botín per nivell de facturació. Per la seva banda, el Brasil representa el segon mercat de Mapfre, que obté allà el 21,5% dels seus ingressos totals.

El 29% dels ingressos de l'entitat financera procedeixen de terres brasileres

La crisi al Brasil segueix agreujant-se. El Bovespa va tancar l'última sessió caient un 3% (després d'arribar a desplomar-se fins a un 6%), amb el real brasiler en caiguda lliure perforant encara més en la seva pròpia devaluació.

"La pressió extra de la crisi als països emergents com el Brasil" és una de les causes de l'increment del sentiment del risc entre els inversors, segons els experts de Danske Bank. Al cap i a la fi, apunten que "la incertesa política abans de les eleccions, juntament amb el sentiment general d'agitació als mercats emergents està pressionant" el mercat brasiler.

El real brasiler segueix debilitant-se. La divisa es va deixar al tancament de la sessió un 1,5% (amb una caiguda acumulada del 4% durant els dos últims dies) i es va situar a nivells inèdits des de la crisi política que va portar la destitució de l'expresidenta, Dilma Rousseff, el 2016.

Precisament la caiguda del real brasiler va marcar els resultats del primer trimestre de Mapfre. L'Àrea Regional Brasil de la companyia va tancar amb un volum de primes de 1.013 milions d'euros, un 1,58% menys que durant el mateix període de l'any anterior. Un descens motivat per la devaluació de la moneda brasilera, que va arribar a acumular una depreciació del 16%.

La dramàtica situació al Brasil té lloc després de la política de control de preus del combustible, que va generar una multitudinària vaga de camioners que reclamaven la rebaixa de preus i la volta a una política més social i d'esquerres. La inestabilitat al país està impulsant a les enquestes polítiques als candidats populistes d'extrema esquerra i dreta, de cara a les pròximes eleccions que tindran lloc a l'octubre.

"Crec que tot és el reflex d'alguns dels canvis en les perspectives del Brasil durant les últimes dues o tres setmanes", assenyala Alejo Czerwonko, estrateg d'UBS. "Una combinació de dinàmiques polítiques i socials, juntament amb una perspectiva econòmica menys benigna. Tot això, en un context poc amistós", conclou.

Els inversors temen que el guanyador de les eleccions no tingui la voluntat política de convèncer el ja de per si inestable congrés i l'opinió pública per dur a terme una reforma de la seguretat social, un reajustament que caldria per tancar la gran bretxa dels Pressupostos del país.