Santander estava disposat a pagar entre zero i 200 milions d'euros per Popular. Així ho afirma S&P Global Market Intelligence, que ha tingut accés a documents interns de l'entitat, dels quals es conclou que el banc que presideix Ana Botín va anticipar que se’n produiria una resolució.
- 4,55€
- -1,57%
Finalment, el banc que dirigeix Ana Botín es va quedar amb Popular pel preu simbòlic d'un euro el 7 de juny de 2017, després que les autoritats europees consideressin que el banc era inviable o estava a punt de ser-ho i decidissin que l'única solució era la resolució i posterior subhasta del banc.
La resolució de l'entitat espanyola, la primera mitjançant aquest procés ordenat, ha estat objectiu de nombroses demandes que qüestionen la integritat del sistema. Els demandants sostenen que els reguladors europeus, en tractar amb Popular, van influir indegudament als mercats, van ignorar certes opcions viables i no van aconseguir que el procés fos transparent, cosa que fins i tot va soscavar la credibilitat del projecte de la unió bancària.
També es posa en qüestió la validesa de l'informe de Deloitte sobre el valor del banc i s'assegura que els reguladors van ignorar el fet que la pròpia entitat hagués intentat buscar un comprador o planejat obtenir capital.
En un document que havia de ser enviat al consell de supervisió de Santander el 22 de maig de 2017, dos dels responsables principals del banc, José Luis de Mora i Víctor Matarranz, parlaven d'una operació sota el nom 'Projecte Neptú' i proposaven que, "en el cas d'un procés de resolució", Santander hauria d'oferir entre zero i 200 milions d'euros per a 'Neptú', el nom que van posar al banc.
PROJECTE NEPTÚ
Si bé, el text no cita Banc Popular pel seu nom, inclou informació financera idèntica a la d'aquesta entitat, assegura S&P Global Market Intelligence. D'acord amb els documents, l'oferta de Santander estaria condicionada al fet que s’alliberessin bons per valor de 2.000 milions d'euros. Segons la resolució, els tenidors de bons van ser eliminats per una suma de 2.000 milions d'euros.
El text també assenyala que Santander tindria un dret d'emissió de 7.000 milions d'euros arran de l'adquisició, cosa que Santander va anunciar el 7 de juny de l'any passat després de la caiguda de Popular. També diu que 'Neptú' proporcionaria un retorn d'inversió (ROI) de més del 13% al tercer any posterior a l'adquisició. Santander, durant la seva presentació el dia posterior a l'adquisició, va dir que apuntava a un retorn de la inversió d'entre el 13% i el 14% en tres anys.
"La Junta Única de Resolució (JUR) va dir que volia trobar un comprador ràpidament (...). Però no hi va haver sort en absolut. Això va ser totalment planejat", van dir fonts pròximes al procés a la companyia nord-americana.
Alhora, l'escrit detalla com l'entitat en qüestió seria un bon ajust geogràfic tant a Espanya com a Portugal, i assenyalava que el banc tenia una quota de mercat del 6% al 7% a Espanya i del 2% al mercat portuguès, i que una fusió entre 'Neptú' i Santander elevaria la participació de mercat a almenys un 19%, amb una forta presència en PIMES. Santander va dir després de la compra de Popular que aquesta operació li atorgaria una participació del 20% al mercat creditici espanyol i el convertiria en el líder del mercat en negocis de PIMES.
Al seu torn, enumera una sèrie de riscos relacionats amb una possible transacció, incloent-hi 36.800 milions d'euros en exposició a crèdits dubtosos del sector immobiliari. En aquest moment, a Popular li sobraven gairebé 37.000 milions d'euros en 'totxo tòxic'.
