La vinculació amb el règim iranià continua donant mals de cap a Banc Santander. El despatx d'advocats nord-americà Frank R. Cruz ha anunciat que prepara una demanda col·lectiva (class action unit) contra l'entitat càntabra en nom dels inversors del banc després que es conegués que l'Iran va utilitzar comptes de la filial britànica de l'entitat per a evadir sancions internacionals. L'entitat ha tancat amb caigudes de l'1,91% després de conèixer aquesta notícia.
- 4,44€
- 1,56%
"El bufet d'advocats Frank R. Cruz anuncia una investigació sobre Banc Santander en nom dels inversors en relació amb les possibles violacions de les lleis federals per part de la companyia", assenyala un breu comunicat emès pel despatx, el qual anima als inversors a sumar-se a aquest procés.
La informació, originalment publicada per Financial Times, revelava que l'Iran utilitzava el Santander i Lloyds per "moure diners de forma encoberta per tot el món com a part d'un vast pla d'evasió de sancions recolzat pels serveis d'intel·ligència de Teheran".
"Davant aquesta notícia, el preu de les accions del Santander va caure en 0,24 dòlars, o un 5,7%, per tancar als 3,94 dòlars per acció el 5 de febrer del 2024, perjudicant així els inversors", sentencien des de el bufet. En concret, la notícia ha costat uns 3.100 milions d'euros en capitalització borsària a l'entitat espanyola.
El càstig del mercat va deure's "a l'alta sensibilitat al voltant d'aquesta àrea, particularment en el context actual, perquè hi ha el perill que es pugui convertir en un problema més gran", va comentar Russ Mould, director d'Inversions d'AJ Bell.
Al bufet radicat a Los Angeles se suma el despatx Block & Leviton, que va anunciar aquest 5 de febrer passat que investigaria l'entitat càntabra per aquest mateix episodi. "Block & Leviton està investigant si la companyia va infringir les lleis de valors i podria presentar una demanda per intentar recuperar les pèrdues en nom dels clients afectats", van apuntar.
Cal recordar també que Santander té una part molt important del seu negoci als Estats Units, i que un dels seus objectius més ambiciosos és continuar creixent en aquest mercat, per a això està contractant centenars de banquers privats. A més, els grans accionistes institucionals, la majoria fons nord-americans, també són molt sensibles a aquest tipus de notícies.
La informació publicada per FT apunta que Lloyds i Santander UK van proporcionar comptes a empreses pantalla britàniques propietat secreta d'una empresa petroquímica iraniana sancionada amb seu a prop del Palau de Buckingham. Es tracta de Petrochemical Commercial Company (PCC).
Controlada per l'Iran, aquesta empresa és part d'una xarxa a la qual els Estats Units acusa de recaptar centenars de milions de dòlars per a la Força Quds de la Guàrdia Revolucionària Iraniana i de treballar amb agències d'intel·ligència russes per recaptar diners per a les milícies iranianes.
De fet, tant la PCC com la seva filial britànica PCC UK estan sota sancions nord-americanes des del novembre del 2018. No obstant, apunta el diari britànic, diferents documents mostren que durant aquest temps la divisió del PCC al Regne Unit ha continuat operant des d'una oficina a Grosvenor Gardens, a Belgravia, utilitzant una complexa xarxa d'entitats pantalla al Regne Unit i altres països. Així mateix, la Unió Europea va donar llum verda a l'últim paquet de sancions contra Teheran ja fa un any.
Per part seva, el Santander s'ha defensat d'aquestes acusacions. "Banc Santander no ha incomplert la normativa nord-americana sobre sancions imposades a tercers d'acord amb la nostra investigació", ha explicat aquest dilluns un portaveu del banc citat per Europa Press.
"El banc compta amb polítiques i procediments per assegurar que es compleixen els requisits relatius a les sancions. Santander continuarà col·laborant proactivament amb les autoritats britàniques i nord-americanes pertinents", ha afegit el portaveu del banc.
Els experts de Bankinter adverteixen que “aquest tipus de notícies sol comportar una investigació per part del supervisor bancari que audita els procediments de control i compliment normatiu de les entitats”. A més, consideren que la notícia posa de manifest "el risc de potencials deficiències en el control de les operacions, que habitualment es tradueixen en sancions econòmiques".
