- 0,00€
- 0,81%
DIA esgota avui el termini per reequilibrar la seva situació patrimonial i evitar entrar en preconcurs de creditors. LetterOne, propietari ja de gairebé un 70% de la companyia després de l'OPA, i Banc Santander estan encallats en la signatura de l'acord que permetria a l'inversor rus Mikhaïl Fridman avançar en els seus plans i injectar diners a la companyia. L'escull de la negociació? Que els bonistes assumeixin pèrdues també, no només els bancs. No obstant això, l'entitat es podria veure arrossegada pel pacte que la majoria ja ha signat amb LetterOne si no pot activar la via del sacrifici desproporcionat.
LetterOne té ja el vistiplau de 16 de les 17 entitats que van concedir el crèdit sindicat de 912 milions a DIA. En mans d'aquesta majoria de creditors està un 77,5% del deute i la resta, uns 200 milions, correspon a Banc Santander. Aquesta proporció complica les bases del banc d'Ana Botín per evitar ser arrossegat a un refinançament que no desitja donar suport en els termes que exigeix Fridman.
El magnat rus vol que els creditors refinancin tot el deute fins al 2023, sense venciments durant els propers quatre anys, però no ha fet encara referències a si pensa una similar amb els bons. El primer venciment tindrà lloc aquest estiu, 308 milions, i fins al moment LetterOne ha subratllat que els reemborsaran aprofitant la injecció de 500 milions de l'augment de capital.
Malgrat l'oposició a aquests plans que ha mostrat Banc Santander, al·legant que un acord de refinançament que no inclogui els bonistes crearia un molt mal precedent de cara a altres processos, l'entitat es pot veure forçada a acceptar els termes que acordin els creditors amb LetterOne. D'acord amb la Llei concursal, el deutor pot homologar per via judicial i estendre a tots els creditors un acord de refinançament que hagin signat els representants d'almenys un 75% del passiu en el cas de crèdits sindicats.
SACRIFICI DESPROPORCIONAT
La normativa inclou aquest tipus d'acords assolits abans del preconcurs de creditors entre els casos no rescincibles, és a dir, no podria haver-hi impugnació per part de Santander i es veuria arrossegat a les condicions signades per aquesta majoria de creditors. Aquest arrossegament implicaria acceptar esperes amb un termini de cinc o més anys (amb un màxim de deu), lleves, conversió de deute en accions de la societat o la conversió de deute en un préstec participatiu o un altre instrument financer de rang diferent a l'original, marca la llei. Els creditors que no hagin subscrit l'acord poden triar entre la conversió de deute en accions o la quitança i, en cas de silenci, s'aplicarà la segona.
Quina seria la seva via d'escapament? La clau per a Santander és el perímetre del deute. Si s'inclou també els bonistes, una cosa que intentarà el banc de Botín, el volum de deute s'amplia i per arribar al 75% cal que més creditors subscriguin les condicions marcades per LetterOne. En principi, els bonistes donarien llum verda a un acord que no els perjudica però en fer-ho obren la porta perquè Santander pugui impugnar per la via del sacrifici desproporcionat, indiquen fonts jurídiques a aquest mitjà.
Un cop homologat per via judicial l'acord (per al qual n'hi ha prou dur davant el Jutjat del Mercantil i la seva posterior publicació al BOE), els creditors de passius financers afectats per l'homologació que no hagin signat o haguessin mostrat la seva disconformitat, poden impugnar-la, però només en base a dos aspectes: els percentatges necessaris per a l'homologació i la valoració del caràcter desproporcionat del sacrifici exigit.
En què consisteix aquesta valoració? El procés d'Abengoa va servir per afinar aquesta definició i com afecta l'esforç que han d'assumir els creditors financers, apunten fonts jurídiques. Quan s'impugna un acord, el jutge del mercantil analitzarà les condicions que s'imposen als creditors i si són proporcionades des de dos punts de vista: si són equitatives i si són necessàries.
A la primera, l'equitat, s'avalua com afecta de manera individual al creditor concret i en quina situació el deixa respecte als altres creditors d'aquest deute. En aquest cas, com afectaria a Santander ja que és el que més volum de deute de DIA té de forma individual i si l'acord implica per al banc un sacrifici desproporcionat comparat amb l'esforç que facin els altres creditors sindicats. Serà desproporcionat per iniquitat quan s'exigeixi per igual a parts que no estan en situacions equivalents. En la segona, la necessitat de les mesures adoptades, s'estudiarà si són acords amb la finalitat en si del refinançament, és a dir, la continuïtat de l'empresa.
A falta d'unes hores perquè compleixi el termini de dos mesos perquè DIA trobi una via per sortir de la causa de dissolució o hagi de plantejar-se el preconcurs o el concurs voluntari, Santarder i LetterOne encara han de moure fitxa.
