Revés a Nadal: Brussel·les investiga Espanya per les ajudes milionàries al carbó en la producció elèctrica

Les autoritats espanyoles van introduir fa deu anys un sistema d'incentius per donar suport a la instal·lació de nous filtres d'òxid de sofre en centrals de carbó existents. L'objectiu era reduir les emissions d'aquest compost per sota de determinats límits, cosa que en aconseguir-ho atorgava a les centrals de carbó el dret a rebre ajuts públics durant una dècada, i la quantia es fixava d'acord amb la mida de la pròpia central.

Des de 2007 s'han acollit a aquest esquema un total de catorze centrals de carbó, i el Govern preveu continuar realitzant pagaments fins al 2020

Des de 2007 s'han acollit a aquest esquema un total de catorze centrals de carbó, que han rebut més de 440 milions d'euros en concepte d'ajuts públics. I el pla preveu que es continuïn realitzant pagaments fins a 2020. Tot i que la Comissió Europea no està contenta amb aquestes mesures, i així de clar ho ha deixat al comunicat en el qual explica les raons que han portat a iniciar l'esmentada investigació, del qual fa ressò Europa Press.

En concret, l'executiu comunitari sospita que els límits d'emissió imposats als beneficiaris del règim simplement van donar compliment a les normes obligatòries de la Unió Europea en matèria mediambiental aplicables llavors a les centrals de carbó. Si és així, remarca Brussel·les, significaria que el règim "no hauria tingut, en realitat, cap efecte incentivador", sinó que únicament hauria servit per reduir les emissions fins als nivells exigits i de compliment obligatori.

VULNERACIÓ DE LA LEGISLACIÓ COMUNITÀRIA?

I per si això no fos prou, a més, Espanya haurà de respondre també als dubtes de la Comissió Europea sobre una possible vulneració de la legislació comunitària. En concret, Brussel·les sospita que les ajudes concedides pel Govern durant els últims anys al carbó podrien haver violat el principi "fonamentat" de la legislació europea sobre ajudes d'Estat, pel qual els Estats membres "no poden concedir ajudes estatals a les empreses perquè compleixin amb les normes obligatòries de la UE en matèria de medi ambient".

L'Executiu comunitari ha remarcat que, en ser certes aquestes sospites, el sistema d'incentius conferiria a les centrals de carbó un avantatge competitiu deslleial respecte a altres formes de producció d'electricitat i a les centrals de carbó d'altres països de la Unió Europea. Encara que aquest punt està per determinar, de manera que Brussel·les s'ha entestat a deixar clar que l'objectiu d'aquesta investigació és determinar si els seus dubtes inicials estan justificats, alhora que es "brinda a Espanya i a tercers interessats l'oportunitat de presentar les seves observacions, sense prejudici del resultat de la investigació".

La Comissió Europea ha anunciat aquesta investigació tres dies després de confirmar que està analitzant la compatibilitat del reial decret que el Govern vol aprovar per evitar el tancament de centrals elèctriques amb les normes europees en matèria energètica. Encara que posteriorment l'executiu comunitari ha negat en una roda de premsa que la decisió estigui relacionada amb aquest fet. "No, la decisió és sobre un esquema específic a Espanya que hem investigat en el curs de la investigació sobre mecanismes de capacitat", ha assenyalat el portaveu de Competència, Ricardo Cardoso.

Precisament aquest assumpte ha portat l'Executiu de Mariano Rajoy a protagonitzar un tens picabaralla amb el president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, que està disposat a tancar les dues centrals de carbó que encara té obertes la companyia, i que no ha pogut fer-ho per la negativa del Govern, que s'escuda que són rendibles i que pot optar per altres solucions, com vendre-les.

No obstant això, després de conèixer la investigació de Brussel·les, Sánchez Galán ha reafirmat que l'elèctrica que presideix abandonarà el carbó el 2020 per reduir les seves emissions en un 50% per 2030. Després de conèixer aquesta notícia, els títols d'Iberdrola pugen més d'un 1% en borsa.