El benefici net de Repsol durant els primers nou mesos de l'any es va situar als 2.171 milions d'euros, un 37% més que durant el mateix període de l'exercici anterior i el més gran obtingut per la companyia durant el mateix període des de fa deu anys.
- 11,12€
- 0,91%
La companyia ha comunicat que el benefici net ajustat, que mesura específicament la marxa dels negocis, va augmentar un 11%, fins a arribar als 1.720 milions d'euros. L'EBITDA va ser de 5.833 milions, un 24% més que durant el període equivalent de 2017.
Repsol va incrementar la seva producció d'hidrocarburs un 4% respecte al mateix període de 2017, fins a situar-la en una mitjana de 713.000 barrils equivalents de petroli al dia, recolzada per la posada en marxa de projectes a Trinitat i Tobago, Regne Unit, Algèria, Perú i Malàisia.
L'àrea d'Upstream (exploració i producció) va obtenir un resultat de 1.015 milions d'euros, el doble de l'obtingut entre gener i setembre de l'any anterior, a causa de les mesures d'eficiència implantades, dels majors volums i del repunt dels preus internacionals.
En el negoci de Downstream (Refinació, Química, Màrqueting, Lubricants, Trading, GLP, Gas & Power), el resultat va ser de 1.098 milions d'euros, amb millores en les divisions de Gas & Power, Màrqueting i GLP.
REELECCIÓ DE BRUFAU
El consell d'administració de Repsol ha aprovat proposar a la seva pròxima junta general ordinària d'accionistes la reelecció en els seus càrrecs del president, Antonio Brufau, i del conseller delegat, Josu Jon Imaz, per un termini de quatre anys, és a dir, fins al 2023, ha informat la companyia.
El mandat de Brufau, que el 2015 va traspassar totes les funcions executives a Josu Jon Imaz, expirava el pròxim any i amb aquesta decisió es resol la incògnita respecte a la continuïtat o no del directiu al capdavant de la presidència de la petroliera.
Brufau és conseller de Repsol des de 1996 i ocupa la seva presidència des de 2004. El directiu de Mollerussa compta actualment amb 70 anys, de manera que amb aquesta reelecció estarà com a president de la petroliera, almenys, fins als 75 anys.
El 2015, quan Brufau va deixar les funcions executives, va renunciar al cobrament dels seus blindatges a canvi que la seva retribució anual pugés fins al 2019 a 2,5 milions d'euros bruts anuals.
Per la seva banda, Josu Jon Imaz, conseller de la companyia des de 2014 i primer executiu des de 2015, ha pilotat Repsol durant aquests últims anys i ha dissenyat el nou pla estratègic 2018-2020 del grup, que suposa la seva entrada al mercat de l'electricitat i del gas.
Dins d'aquesta estratègia, a finals de juny Repsol va anunciar la compra d'actius no regulats de generació d'electricitat de baixes emissions de Viesgo i la seva comercialitzadora, que li aportarà 750.000 clients, amb el que elevarà la seva capacitat total de generació instal·lada fins als 2.950 megawatts (MW).
REDUEIX A 15 EL NOMBRE DE CONSELLERS
D'altra banda, dins dels canvis a l'òrgan rector de la companyia després de l'anunci el passat mes de setembre de la sortida del seu accionariat de Caixabank, després de 22 anys de presència, Repsol ha acordat reduir el seu nombre de membres del consell d’administració a 15.
Fins a la marxa dels dos representants de Caixabank, Jordi Gual i Gonzalo Gortázar, que ocupava una de les vicepresidències de la petroliera, el consell de Repsol estava integrat per 16 membres.
HENRI PHILIPPE REICHSTUL, NOU CONSELLER
Per assolir aquesta xifra de 15 membres, el consell d'administració de la companyia ha acordat el nomenament per cooptació d'Henri Philippe Reichstul com a conseller extern i com a membre de la Comissió Delegada.
