- -0,16€
- -3,52%
Els experts d’RBC han publicat un informe sobre Santander en el qual s'analitzen les possibles novetats que el banc anunciarà durant el dia de l'inversor que celebra el proper 3 d'abril. El més rellevant, segons ells, és el possible anunci de més estalvis de costos a Espanya a causa del tancament d'oficines a la segona fase de la integració amb Popular.
"Estimem que Santander pot reduir la seva xarxa de sucursals en un 23%", diuen aquests analistes. En un món cada vegada més digital, hi ha marge per a una "reducció significativa", afegeixen.
Grup Santander compta amb 4.200 sucursals a Espanya (2.640 de Santander i 1.560 de Popular). "Hem identificat una llista de 961 sucursals espanyoles (192 rurals; 769 urbanes) que creiem que podrien ser tancades i que suposen el 23% de Santander a Espanya", expliquen. Aquests tancaments implicarien 3.652 acomiadaments (l’11% de Santander Espanya).
Tot això podria donar lloc a uns costos de reestructuració de 800 milions (dividits equitativament entre 2019 i 2020), amb un estalvi total de costos de 200 milions d'euros anuals.
Aquests analistes reiteren el seu consell de sobreponderar Santander, amb un preu objectiu de 5,70 (suposa un potencial el 34% des dels actuals preus de cotització de 4,2 euros). RBC va elevar el seu consell sobre Santander aquest mateix mes basant-se en el potencial de creixement dels préstecs i l'expansió al Brasil. Així, les previsions d'aquests experts sobre el benefici net del Brasil el 2021 estan un 11% per sobre de les del consens.
D'altra banda, des d’RBC estimen un increment del dividend per acció de Santander de 24, 25 i 26 cèntims el 2019, 2020 i 2021, cosa que equival a una rendibilitat del 5,5%-6,0%.
Santander no ha tingut la seva millor setmana en borsa. El banc va arrencar amb ganes i superant resistències, però acabat trencant suports i tocat, com la resta d'entitats financeres, per la decisió de la Reserva Federal (Fed) de no apujar els tipus d'interès el 2019. Alguns analistes adverteixen que els bancs espanyols podrien haver de revisar les seves estimacions, basades en els augments de tipus esperats, davant la volta de rosca en les polítiques acomodatícies del Banc Central Europeu (BCE) i la Fed.