"A mi em va fer fora el president del Govern. A mi, personalment. Va ser una intervenció política". Així s'ha referit Rodrigo Rato a la seva sortida de la presidència de Bankia el maig de 2012, que es va comunicar al mercat com una "dimissió", durant la segona sessió del seu interrogatori per part de la fiscal durant el judici que busca aclarir les responsabilitats penals en la sortida a borsa de l'entitat.
L'expresident de Bankia i exvicepresident del Govern ha volgut deixar clar a la fiscal del cas, Carmen Laúna, que la seva sortida del banc va ser per ordre del llavors president de l'Executiu, Mariano Rajoy. Ho ha fet tot i que la representant del ministeri fiscal es trobava qüestionant-lo sobre la seva gestió abans de la sortida a borsa de l'entitat, la qual cosa va tenir lloc el juliol de 2011. En fer Laúna un comentari al respecte de la seva sortida del banc, Rato ha volgut aclarir que la seva sortida va ser ordenada per Rajoy.
Durant la seva explicació, Rato ha explicat que el procés accelerat de sortida a borsa de l'entitat es va produir per ordre de les autoritats, especialment el Banc d'Espanya, perquè els urgia debutar al mercat abans de setembre de 2011. "La llei donava fins al març de 2012 i això que va ser una negociació. Però el Banc d'Espanya ens va dir a tots que havíem d'estar en borsa o ens nacionalitzaven", ha assenyalat i ha apuntat a la llavors vicepresidenta del Govern, Elena Salgado. Segons ha afegit, per a Bankia sortir a borsa no era "només una operació mercantil", sinó que suposava convertir-se "definitivament en una entitat com les altres, que pogués apel·lar a capital".
La fiscal ha preguntat a Rodrigo Rato per què l'entitat va sortir a borsa a 3,75 euros per títol, un preu per sota del mínim establert en la forquilla aprovada, que era d'entre 5 i 4,1 euros per acció. Quan es va plantejar sortir a aquest preu, el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i el Ministeri d'Economia van donar el seu vistiplau en considerar que era la millor alternativa, segons Rato.
"Quan arriba el moment del 3,75, el Ministeri d'Economia i el FROB es plantegen si seguir endavant, com va passar en Banca Cívica. En aquell moment, el FROB, entenc que la seva opinió estaria influenciada pel Banc d'Espanya, va considerar que era pitjor dir "no surto" i que es tanquessin els mercats a les caixes", ha apuntat.
Tampoc el Banc d'Espanya s'oposava a la sortida a borsa de Bankia a un preu inferior a l'inicialment establert, d'acord amb l'exposició de Rato. "El Banc d'Espanya no estava transmetent que a un determinat preu l'acció no valia la pena, ens estava dient: 'Abans de setembre heu d'haver sortit [a borsa]'", ha recordat.
Rato ha defensat en tot moment que el consell d'administració de l'entitat i ell mateix creien que l'entitat era "viable", però no podien garantir-ho, perquè "la paraula garantir no la utilitza ningú". "Crèiem que el recorregut de l'acció havia de ser favorable perquè anàvem a assentar el projecte, teníem confiança en el projecte, si el projecte no s'assentava... ni als 3,75 [euros per acció] ni res", ha assenyalat.
A més, per Rato una prova de la confiança que hi havia en l'entitat era que "les famoses agències de ràting li van donar a Bankia grau d'inversió només sortir a borsa". "Sortim a un preu, però es mantenia. El mercat canvia, és fluctuant", ha justificat.
