- Posteriorment, nous especuladors han pres el relleu en una societat de cartera que no té cap activitat
- El seu únic actiu és una participació de l’1,6% en el capital de Nueva Pescanova que també provoca interessos creuats entre els accionistes
Pescanova s'ha convertit en una autèntica 'ruleta russa' en borsa. Va tornar a cotitzar la setmana passada (dimecres, 7 de juny), després de quatre anys suspesa, i en la seva primera sessió va caure des dels 5,91 euros fins als 0,14 euros, encara que va tancar en 0,27 euros per acció. Una caiguda del 95%. L'endemà, va tancar en 0,23 euros, però divendres passat gairebé va doblar el seu preu, fins 0,44 euros.
- 0,33€
- -2,65%
Posteriorment, dilluns va tornar a rebotar de manera exponencial fins a l’1,23 euros i dimarts es va seguir disparant fins als 2,05 euros. Dimecres, però, va tornar a desplomar-se un 57%, fins als 0,869 euros, però aquest dijous va pujar un 45%, fins a l’1,26 euros. La seva capitalització borsària actual és de 32 milions d'euros.
Tot i que el volum d'accions negociat està sent molt important. Dimecres, es van negociar 16 milions d'accions i dijous, 9 milions. Divendres, el volum es va disparar fins a 28 milions, va augmentar fins a 40 milions, dilluns i fins a 48 milions, dimarts. Dimecres, es van negociar 22 milions d'accions i aquest dijous, més de 15 milions. Tot això en una empresa que té emesos menys de 29 milions de títols. Com s'expliquen aquests moviments? A què es deuen?
La caiguda de les dues primeres sessions es justifica per la venda dels inversors que havien comprat les accions fora de mercat a preus propers a 0 euros i que van vendre les seves participacions durant els dos primers dies a preus d'enderroc, ja que en qualsevol cas estaven obtenint un gran benefici.
És el cas de la inversora Carolina Masaveu que va vendre el 7% del capital el primer dia de cotització. Masaveu va vendre les seves accions a 0,40 euros per un import total de 816.000 euros, molt per sobre dels 5.200 euros que va desemborsar per convertir-se en accionista de referència de la societat, en comprar el 3,74% del capital a un preu de 0, 0001 euros per acció i ampliar la seva participació al 7,13% el maig de 2014 amb l'adquisició de títols a 0,0052 euros.
Per la seva banda, el fons nord-americà Broadbill va comprar el 11% de Pescanova fora de mercat en una operació que es va realitzar a 0,03 euros per acció. Broadbill va vendre les accions que tenia a la companyia el passat dijous 8 de juny, per la qual cosa el preu de venda va oscil·lar entre 0,14 i 0,29 euros per acció.
Ignacio Aragón, soci del despatx d'advocats Cremades & Calvo Sotelo i representant de l'Associació Espanyola d'Accionistes Minoritaris (Aemec), considera "una bona notícia" que les accions de Pescanova hagin tornat a cotitzar, encara que es tracta d'una societat sense negoci, el seu únic actiu és la participació de l’1,6% en Nueva Pescanova (l'empresa industrial sorgida de la reestructuració i que conserva els actius i gestiona l'activitat pesquera i comercial).
"Fins ara, hi havia hagut uns moviments fora de mercat que no reflectien el valor de l'acció i ara estem veient molta especulació", afegeix Aragón. En la seva opinió, les increïbles pujades des de divendres a dimarts "poden ser a causa de la prohibició de curts en Liberbank que ha frenat a molts especuladors baixistes".
El capital de Pescanova està compost tan sols per 28,7 milions d'accions, la qual cosa explica també en part les grans pujades i baixades diàries que han registrat els títols durant els últims dies.
Es calcula que hi ha uns 9.000 accionistes minoritaris que van quedar atrapats en Pescanova i que desitgen vendre els seus títols. L'escassetat de paper fa que la volatilitat de l'acció es dispari, cosa que, al seu torn, 'escanya' el preu del títol i provoca enormes variacions en el valor de les accions durant períodes molt curts de temps.
Segons les dades de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Manuel Fernández-Sousa controla el 7,5% del capital, gairebé 2,16 milions d'accions. Alfonso Paz Andrade en controla el 3%, un paquet de 0,87 milions d'accions. En el cas de Fernández-Sousa, les seves accions estan embargades per la justícia, així que no pot operar amb elles.
El fons Luxempart controla el 7,28% del capital, un paquet de 2 milions de títols. José Antonio Pérez Nievas en controla un altre 3,39%, gairebé un milió d'accions. Finalment, Silicon Metall Holdings en controla un altre 5%, en total gairebé 1,5 milions d'accions. Entre tots aquests accionistes, controlen uns 8 milions d'accions de Pescanova, al voltant del 27% del total.
LES DEMANDES JUDICIALS
Ignacio Aragón esmenta també el fet que Pescanova vulgui anul·lar l'ampliació de capital realitzada en Nueva Pescanova que va reduir la seva participació en el capital fins a l'actual 1,56% des del 20% anterior. "Si això hagués recorregut, realment canvia bastant la situació, perquè si es tornés a controlar el 20% d'una societat que està donant beneficis i està funcionant bé, el valor de les accions de Pescanova seria més gran".
El valor comptable assignat a aquesta participació és de 2 milions d'euros, però a ningú se li escapa que pot ser molt més gran aquí a un temps, quan Nueva Pescanova completi la seva reestructuració. Tot i que, al mateix temps, la pròpia Pescanova reconeix que si perd aquestes demandes, pot declarar-se insolvent en no poder fer front a les despeses judicials.
Aragón afegeix que "hi ha moltes posicions especulatives que intenten fer 'caixa' en moviments ràpids en una societat que no té negoci i no té activitat". Així que Pescanova té tots els ingredients perquè les seves accions segueixin registrant increïbles moviments a curt termini. Especulació, interessos creuats, litigis judicials i escassetat de paper al mercat. I sobretot risc, el risc per als inversors minoristes que decideixin jugar a aquesta 'ruleta russa' anomenada Pescanova. Encara que en aquesta ocasió, no podran dir que no estaven avisats.