Existia la idea generalitzada que la crisi de la Covid-19 abaratiria els lloguers, però no hi ha res més lluny de la realitat. Passen els mesos i les correccions en els preus són mínimes, pel fet que l'actual parc d'habitatge en arrendament no pot absorbir tota la demanda. L'única solució per fer-los més assequibles és continuar construint cases destinades al lloguer, un objectiu que ja estan perseguint algunes administracions públiques.
L'últim Índex Immobiliari de Fotocasa reflecteix que el preu de l'habitatge de lloguer a Espanya va augmentar un 9,8% interanual al maig, fins a 10,91 euros per metre quadrat. Es tracta d'un increment de gairebé dos dígits, que suposa el cinquè mes consecutiu de pujades en la renda mitjana des que va començar 2020. Respecte a abril, sí que es va produir un lleu ajust de l'1%, però és el primer descens mensual enguany.
Noticia relacionada
Aquestes dades demostren que els preus del lloguer continuen registrant increments interanuals similars als que es veien abans de la pandèmia. Com apunta la directora de Comunicació de Fotocasa, Anaïs López, es deu al fet que "actualment existeix una alta demanda d'habitatge en lloguer i l'oferta existent no és necessària". Per tant, "mentre l'oferta i la demanda no estigui més equilibrada, continuarem registrant increments en el preu del lloguer", explicava.
Un estudi de l'Associació Espanyola de Personal Shopper (Aepsi) fa una lectura molt similar. Sosté que només els arrendaments més cars (superiors a 1.200 euros al mes) han observat descomptes d'entre el 10% i el 15% després del confinament. No obstant això, les rendes inferiors a 1.000 euros s'han mantingut estables per l'elevada demanda existent actualment.
El sector immobiliari comparteix aquestes anàlisis de manera unànime. De fet, és una de les principals reivindicacions de l'Associació de Propietaris d'Habitatge en Lloguer (Asval), que es va fundar fa dos mesos i, des de llavors, defensa la necessitat d'atreure inversió local i internacional per incrementar l'oferta i aconseguir preus més assequibles. Aquesta organització considera que es podrien construir fins a 1,5 milions de pisos amb arrendaments per sota del preu de mercat.
Ni tan sols la reconversió dels pisos turístics en habitatges de lloguer tradicional ha servit per apaivagar la demanda. Molts propietaris van prendre aquesta decisió per la paralització del turisme, però es tracta, sobretot, d'immobles situats a Madrid i Barcelona, les dues ciutats amb més dèficit d'oferta de tota Espanya.
INICIATIVES DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
El Govern ja tenia al cap atallar aquest problema abans que esclatés aquesta crisi. Una vegada ha passat el pitjor de la pandèmia, el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana torna a reprendre el seu pla per augmentar el parc de pisos públics en lloguer mitjançant la concessió del dret d'ús de sòls públics. La previsió de la cartera que dirigeix José Luis Ábalos és que aquest projecte de col·laboració públic-privada generi 148.000 ocupacions durant els dos pròxims anys.
La Generalitat de Catalunya intenta atallar l'escassetat d'oferta utilitzant fons del Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021 per subvencionar als promotors privats que estiguin disposats construir habitatge de lloguer per a protecció oficial. La idea és construir residències que seran arrendades durant un mínim de 25 anys a persones amb ingressos inferiors als 33.838 euros a l'any.
