L'exvicepresident del Govern i expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra i tres exdirectius de l'entitat estan citats a comparèixer aquest dimarts en qualitat d'investigats davant del jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno. Seran els primers dels ex 15 alts càrrecs imputats pel 'forat' de 720 milions d'euros en operacions immobiliàries realitzades entre els anys 2000 i 2007.
Segons la providència dictada pel titular del Jutjat Central d'Instrucció número 2, Serra està citat per avui a les deu del matí i una hora després compareixeran els exdirectors generals de la caixa catalana Adolf Todó i Josep Maria Loza.
Dimecres compareixeran altres exdirectius de l'entitat com Lluís Gasull, Eduardo Aznar, Joan Valls i Joan Güell; dijous acudiran a l'Audiència Nacional Antoni Llarden, Joan Manuel Pla, Josep Alonso i Joan Echaniz; mentre que divendres compareixeran Josep Molins, Montserrat Robuste, Francisco José Villegas i Josep Maria Alentorn.
Segons l'escrit de la Fiscalia Anticorrupció que demanava la imputació dels 15 investigats, la caixa catalana va realitzar entre 2000 i 2007 "una intensiva i creixent activitat inversora immobiliària", principalment en projeccions i expectatives de negoci de futur incert i no recolzades pel necessari anàlisi de solvència.
El Ministeri Públic denunciava per "notables irregularitats" a la gestió de la caixa als exalts càrrecs per un presumpte delicte continuat d'administració deslleial per les anomalies que va detectar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), i el text constatava que durant aquest període la caixa va executar les inversions, a través d'una filial, a Espanya, Polònia i Portugal.
"A la majoria de casos analitzats l'aval i fiabilitat que des de l'entitat es va atorgar a les projeccions efectuades per la filial immobiliària i a les manifestacions dels socis immobiliaris copartícips de les inversions va suposar emprendre les inversions confiant en la paraula del soci, sense previs informes externs independents al projecte i sense realitzar anàlisis exhaustives d'aspectes com ara la solvència i capacitat dels associats", destacava.
La Fiscalia va assumir la denúncia presentada pel FROB, nacionalitzat el 2011 que considerava que aquesta actuació li va provocar un perjudici que s'ha calculat tenint en compte el preu d'adquisició dels terrenys i la seva posterior adjudicació a la SAREB.
TERRENYS NO URBANITZABLES
La caixa, a través dels seus òrgans de govern -consell d'administració i comissió executiva- va acordar intervenir en aquestes promocions mitjançant societats participades en les quals es reservaven la majoria del capital. Mitjançant aquest sistema van arribar a adquirir terrenys no urbanitzables o fins i tot qualificats com d'especial interès.
En la majoria dels contractes no es van establir clàusules suspensives o resolutòries del pagament del preu condicionades a l'efectiva realització dels projectes. Tampoc van fer taxacions per experts independents.
Pel que fa a l'actuació concreta dels exdirectius, fins i tot el que va ser exvicepresident del Govern Narcís Serra, la Fiscalia va detectar una "total falta de preparació tècnica" de la major part dels membres del consell d'administració per aprovar qualsevol proposta.
Per això, el Ministeri Públic conclou que es donava una total absència de control en la presa de decisions que va afavorir que el president, el director general i el seu adjunt fossin "els que realment decidien a la caixa, sense que les seves decisions mai fossin posades en dubte".
Amb aquest criteri, afegeix la Fiscalia, el banc va realitzar inversions en llocs com Cracòvia, per a la construcció de més de 2.000 habitatges, Valdemoro (Madrid), Molina de Segura (Múrcia) o Chiclana (Cadis).
