La línia d'avals de l'ICO per blindar al 70% l'emissió de pagarés té lletra petita: només hi poden optar les companyies que emetin deute des d'Espanya. El Govern deixa automàticament fora del seu paraigua de 4.000 milions d'euros a les empreses que més ho necessiten.
Noticia relacionada
Moltes han estat col·locant els seus bons fora del nostre país a través de filials (o de bancs d'inversió als quals deleguen l'operació) i sens dubte atrets pels cants de sirena que els arriben d'altres regions com Irlanda.
Més enllà de Dublín (que ja ha ofert els seus avantatges en tràmits burocràtics, costos, fiscalitat i una major visibilitat a escala internacional a empreses de l'Ibex com Grifols, Acciona i Ferrovial), aquestes companyies registren els seus bons a Holanda, Luxemburg, els EUA i fins i tot a Londres (malgrat les incerteses que ha plantejat i planteja el Brexit) abans que a Espanya.
Ja ho va advertir la CNMV en un dels seus últims informes trimestrals sobre renda fixa: l'activitat registrada al nostre país s'havia contret un 11% al 2019. Al mateix temps, les emissions de companyies espanyoles a l'estranger han crescut un 6,7% fins a capitalitzar un 50,3% del total. 2019 es va convertir així en el primer exercici en el qual es va col·locar més deute fora que dins del país.
Les dues primeres setmanes de 2020 van ser especialment reveladores. En elles es va registrar un 80% més d'activitat respecte a 2019, però només Bankinter i Adif es van atrevir a emetre a Espanya durant els primers compassos de l'any. I això que encara no havia arribat la sequera al MARF que va acompanyar a la crisi del coronavirus.
Si mirem encara més enrere, ens trobem que a mitjan 2018 dotze empreses van anar a Irlanda a finançar-se (entre elles, Ferrovial, Cellnex, Acciona, Enagás, Sacyr i CIE Automotive), segons l'Irish Stock Exchange. Especialment cridaner va ser el cas d'Abengoa, una de les empreses espanyoles amb més clara necessitat de refinançament, que va anunciar al 2015 l'impagament de fins a sis emissions de deute registrades a Dublín.
LA CNMV I LA BME, IMPOTENTS
El Govern confia que aquesta línia d'avals esperoni la repatriació del deute emès per empreses espanyoles no financeres davant la impotència de la CNMV i BME. La primera continua assenyalant que el procés de registre de fulletons s'ha accelerat fins al punt en el qual la verificació dels requisits d'admissió porta triga dos dies. La segona es reuneix una vegada i una altra amb els emissors per recordar-los que les seves tarifes han baixat un 50%. Però res.
Aquests arguments i enormes esforços només van aconseguir convèncer Aena, Colonial i Endesa a l'inici de l'any. Una mica més tard, van arribar les citades emissions de Bankinter i Adif. Des de llavors, la col·locació de deute a Espanya és un solar que Pedro Sánchez aspira a requalificar.
