L'allau de fusions que cases d'anàlisis, experts i agències de ràting s'han afanyat a vaticinar quan es culmini l'operació entre CaixaBank i Bankia, serà fonamentalment domèstica. El mercat no creu que les fusions paneuropees dominin la concentració bancària que s'espera, pels problemes legals i l'absència d'una Unitat Bancària real a l'eurozona.
Noticia relacionada
A més, “els bancs internacionals busquen pescar fora d'Europa i els de l'eurozona no tenen al·licients per entrar a Espanya”, explica Nuria Álvarez, analista de Renta 4. El principal problema, sense obviar l'absència d'un marc regulador que el propiciï, més enllà de les pressions del Banc Central Europeu (BCE), “és la dificultat d'alinear interessos de tota mena”, prossegueix l'analista, tant sigui valoracions, expectatives o recursos, com els supervisors de cada país.
En general, “el temps i els recursos de gestió substanciosos que s'inverteixen en les fusions i adquisicions transfrontereres són com a mínim, qüestionables”, assenyala Scope Ratings en una nota d'anàlisi. “Podrien utilitzar-se de manera molt més eficient per a un enfocament digital accelerat i per a l'adaptació de la governança o la responsabilitat social o mediambiental de les entitats”, avalua
En definitiva, Álvarez resumeix que és un periple que cap entitat no està en disposició d'iniciar, tot i que no s'atreveix a descartar res, ja que els interessos polítics són fonamentals en aquesta mena d'operacions. Altres fonts interbancàries també apunten que un acord entre Governs pot precipitar que un banc europeu acabi per adquirir alguna entitat espanyola, com el Banc Sabadell, que ara mateix es troba a l'ull de l'huracà d'aquesta mena d'operacions.
Però la realitat és que les fusions transfrontereres entre bancs de la zona euro no faciliten que les entitats resultants compleixin les directrius que dóna l'institut emissor, ja que a penes generarien sinergies que milloressin la rendibilitat i l'eficiència. I l'absència de duplicitats a les xarxes, per falta de solapament, impedeix estalvis de costos importants de reestructuració d'oficines i de personal.
Amb tot, el BCE anima aquestes fusions perquè les grans institucions bancàries paneuropees “contribuiran a enfortir la Unió Europea”, aclareix Scope Ratings. La creació del Fons de Recuperació de 750.000 milions d'euros, ha tornat a alimentar els anhels de les institucions comunitàries, que esperen que a mesura que els governs del bloc s'uneixen per ajudar les seves economies durant la pandèmia, la transformació dels bancs en empreses transfrontereres mitjançant un procés de fusions i compres seguirà naturalment”.
“S'han començat a construir de nou escenaris sobre qui ha de fusionar-se amb qui per augmentar l'eficiència, desbloquejar la rendibilitat i construir un domini del mercat inexpugnable”, asseveren l'agència de qualificació. “Però la unitat entorn del fons per a pandèmies de la UE no es tracta dels bancs”, prossegueix. “Al contrari, a diferència de la crisi anterior, els fons públics s'estan posant directament a disposició de l'economia, en lloc de finançar les entitats financeres perquè aquesta vegada els bancs no necessiten rescat”.
La pandèmia, lluny d'oferir un escenari que fomenti aquests moviments, ha generat més incertesa entorn de l'evolució de l'economia, a més, “les unions bancàries han de valorar-se des de les economies domèstiques, la responsabilitat social i la governança, més que com una manera de transformar tot el sector a Europa”, assenyala Scope Ratings.
En aquesta línia, Fitch adverteix que les fusions i adquisicions podrien veure's obstaculitzades per les dificultats per pronosticar la qualitat dels actius de les entitats a causa de la incertesa sobre la trajectòria futura de la crisi sanitària i la rapidesa de la recuperació econòmica, i sobre l'eliminació de les mesures de suport a clients per part dels governs.
