Fortes caigudes en borsa per a les companyies elèctriques, ja que el Govern, amb suport del PNB, ha introduït una esmena a la Llei de Residus que ara tramita el Senat per reactivar el cànon hidràulic.
- 19,44€
- 0,18%
- 13,19€
- -1,35%
Es tracta d‟un impost per obtenir ingressos per l‟ús de les preses hidràuliques per a la producció d‟energia. El cànon suposa el 25,5% de la producció hidràulica. Si se'n sortís, als preus actuals, suposaria un cost de 1.200 milions d'euros per a les elèctriques.
Entre els anys 2000 i 2013, el sistema elèctric va obtenir uns ingressos massa baixos per cobrir els costos, acumulant un deute de més de 30.000 milions d'euros.
El 2015, el Govern d'aquella època va introduir el cànon com un intent de contenir aquest dèficit de tarifa i va establir que tindria caràcter retroactiu des del 2013. L'any passat, el Tribunal Suprem va emetre una sentència anul·lant el cànon. El Tresor havia de tornar tot allò recaptat entre 2013 i 2021, més els corresponents interessos de demora.
El Ministeri d'Hisenda va haver de disposar un crèdit especial de 1.900 milions d'euros amb càrrec al fons de contingència per fer front a la sentència. Tot i les recents sentències en contra d'aquest cànon, el Govern intenta ara recuperar-lo, aquesta vegada intentant corregir els seus errors legals formals anteriors.
"Si tiressin endavant serien males notícies per al sector, sobretot per a Endesa, Iberdrola i Acciona Energía, que són les que més hidràuliques tenen. Encara que l'impacte econòmic seria limitat, posa de manifest la incertesa reguladora a la qual està subjecta el sector. En aquesta línia, el fort increment del preu del gas i el seu impacte sobre la tarifa elèctrica està portant el regulador a un possible replantejament del sistema marginalista per fixar preus”, expliquen els analistes de Bankinter.
"L'objectiu és excloure els cicles combinats de gas dels mercats majoristes per evitar que puguin determinar els preus del pool. D'aquesta manera s'evitarien els anomenats 'beneficis caiguts de cel' o 'sobre retribució' que reben altres tecnologies el cost de producció de les quals no està lligat al preu del gas o als drets d'emissió de CO2 com són la nuclear, la hidràulica, l'eòlica i la solar”, afegeixen aquests experts.
"Red Eléctrica i Enagás no estan subjectes a aquesta incertesa reguladora. Els seus ingressos estan determinats en funció d'un retorn sobre una base d'actius regulats que s'estableixen per períodes de sis anys i que ja han estat fixats. Aquesta és la raó per la qual hem inclòs, de manera tàctica, aquestes dues empreses a la cartera espanyola de 5 valors mentre durin la volatilitat existent derivada del conflicte d'Ucraïna", conclouen.