Abril de 2021. Aquesta és la data que tenen les constructores a l'horitzó per presentar a la Unió Europea (UE) una bateria de projectes que els permeti accedir als fons per a la recuperació. Per tant, tenen nou mesos per preparar-se, si han d'aconseguir part dels 80.000 milions d'euros que es calcula que rebrà Espanya.
El president de l'Associació d'Empreses Constructores i Concessionàries d'Infraestructures (Seopan), Julián Núñez, insistia diverses vegades aquest dijous que "hem d'estar ben preparats" per aconseguir que una bona part d'aquests fons es dediquin a les infraestructures. Aquesta és una reivindicació que realitza el sector des de fa setmanes, ja que ho considera imprescindible per a la recuperació del sector i, per tant, de l'economia espanyola.
Noticia relacionada
Les constructores s'han posat a la feina per planificar els projectes que es presentaran a Brussel·les, ja que veuen en el fons per a la recuperació una bona manera de compensar la retallada en l'import de les adjudicacions que les institucions públiques faran enguany per motiu de la crisi de la Covid-19. En concret, seran 6.000 milions d'euros menys que l'any passat.
RECUPERAR LICITACIONS
"Totes les administracions estan reflexionant sobre què es pot fer" en aquesta situació, però "cal recuperar la normalitat a les nostres vides", remarcava Núñez durant una teleconferència organitzada per Cemex. Encara que ho té bastant difícil, si el sector aconsegueix aquesta exigència, no hauria de jugar-se pràcticament totes les seves cartes a les ajudes de la UE.
Per tant, com que és important que es recuperi la licitació pública prèvia a la pandèmia, instava l'Estat i les comunitats autònomes a treure a concurs, com més aviat millor, "tots els projectes públics madurs en infraestructures". En aquest sentit, recordava que "ADIF té programats més de 2.200 milions en infraestructures ferroviàries", que podrien generar molta ocupació.
Considera que aquesta és la manera més ràpida de deixar enrere la crisi que ha provocat el coronavirus, sense haver d'esperar a l'examen d'abril de 2021. "Les infraestructures constitueixen la principal palanca que tenen les administracions públiques per anticipar el creixement econòmic i la creació d'ocupació", explicava Núñez alhora que treia pit i assegurava que és el sector "que més estimula la indústria nacional", ja que requereix la menor quota d'importacions (només un 9%).
INSISTEIX EN LA COL·LABORACIÓ PÚBLICO-PRIVADA
Durant la seva compareixença també va treure a la palestra un altre dels reclams més demandats per les constructores: la col·laboració públic-privada. En aquest sentit, sol·licitava un acord d'Estat on s'estableixin els mecanismes necessaris per a fomentar les actuacions de caràcter públic-privat perquè aquestes no depenguin de la conjuntura política. "Uns 125.000 milions d'inversió pública prevista són susceptibles de ser finançats així", asseverava.
Dins d'aquesta col·laboració entre Estat i empreses privades, entén que ha d'incloure-s'hi la resolució dels conflictes de manera interna, sense haver d'anar als tribunals. "No es tracta només d'un mitjà de finançament, sinó també d'un diàleg permanent que permeti desenvolupar els projectes en les millors condicions possibles", evitant els importants increments en els costos que suposa anar als jutjats.
La col·laboració mixta, segons les xifres que aportava Núñez, augmentaria substancialment el 2% del PIB que es destina actualment a desenvolupament d'infraestructures, la meitat que el 2008. A més, entre els aspectes positius també apuntava l'anticipació del benefici social (fer-ho ara i no quan ho pugui pagar l'Estat) i la transferència de riscos (una mateixa empresa assumeix tota responsabilitat i opera en tot el cicle de vida del projecte).
