- -0,24€
- -4,32%
L'advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha emès el seu dictamen sobre l'IRPH (Índex de Referència de Préstecs Hipotecaris), en el qual es posa a favor del client en considerar que la seva aplicació pot ser controlada judicialment, és a dir, que es pot litigar. Per tant, segons ell, que no és vinculant, afirma que poden ser els jutjats els que determinin si és abusiu o no ho és.
La decisió de l'advocat general del TJUE no és vinculant, però marca el camí de la decisió que publicarà en uns mesos l'alt tribunal en relació amb la qüestió prejudicial que un jutjat de Barcelona va elevar a la justícia europea. En molts dels casos les dues opinions convergeixen, si bé, en un cas especialment rellevant per a la banca, el de les clàusules sòl, no va ser així.
Aquesta opinió és contrària a la del Tribunal Suprem, que el novembre de 2017 va emetre una sentència en la qual considerava que l'aplicació de l'IRPH, un índex oficial calculat pel Banc d'Espanya, no és abusiva. Així, la jurisprudència espanyola afirma que, en ser un índex oficial, la seva aplicació no pot discutir-se als tribunals. Ara l'advocat general diu el contrari.
Maciej Szpunar, el lletrat del TJUE, considera que la clàusula que vincula el préstec hipotecari a l'IRPH no està exclosa de l'àmbit d'aplicació de la Directiva sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors. És a dir, que es pot anar als tribunals si es considera que no s'ha comercialitzat amb transparència tot i que es tracti d'un índex oficial.
L'advocat general creu que si el jutge espanyol que ha de decidir sobre un cas en concret considera que el banc no està obligat a triar l'IRPH, sinó que podia haver optat per un altre (com podria ser l'euríbor), la clàusula està a l'àmbit d'aplicació de la Directiva de clàusules abusives.
La banca patia en borsa aquesta decisió, amb fortes caigudes, especialment en el cas de CaixaBank, l'entitat més exposada a aquest índex. El banc, que té pendents de pagament més de 6.400 milions d'euros per hipoteques referenciades a aquest índex, es deixava més d'un 3%. En total, els bancs espanyols tenen una exposició superior a 17.000 milions d'euros.
EL DUBTE QUE VA ARRIBAR A EUROPA
La necessitat que la Justícia europea hagi de pronunciar-se sobre l'IRPH prové d'un jutjat de Barcelona, que va elevar una qüestió prejudicial al TJUE. Els fets es remunten al 2001, quan un client particular va subscriure una hipoteca amb Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Madrid, ara Bankia. El contracte contenia una clàusula que vinculava l'interès del préstec a l'IRPH Caixes. El particular va demandar davant un jutjat de Primera Instància de Barcelona en considerar que aquesta clàusula havia de ser anul·lada per abusiva, cosa que justificava que si el seu préstec hipotecari hagués estat vinculat a l'Euríbor hauria hagut de pagar menys interessos, cosa que va constatar el jutge.
La jurisprudència espanyola, a causa de la sentència del Tribunal Suprem de 2017, afirma que l'IRPH és un índex legal i, per tant, no pot ser considerat abusiu, encara que aquest tema va suscitar dubtes en el magistrat, que creia que la caixa d'estalvis podria haver triat un altre índex que, posteriorment, resultés més favorable al client, com l'euríbor. A més, considerava que el client no havia estat degudament informat del contingut de la clàusula.
L'advocat general afirma que, quan es va signar el contracte hipotecari, la normativa vigent no exigia l'aplicació de l'IRPH, de manera que les entitats podien triar referenciar aquesta classe de préstecs a un altre índex. A més, assenyala que no entén com un estat pot declarar que una clàusula contractual no és abusiva quan aquesta reflecteix una disposició imperativa. D'altra banda, el lletrat proposa al TJUE que declari que Espanya ha d'aplicar la Directiva sobre clàusules abusives encara que no l'hagi transposat completament.
QUINA INFORMACIÓ CAL DONAR-LI AL CLIENT
Així mateix, l'advocat general dona indicacions sobre com s'ha d'informar el client a l'hora de vendre una hipoteca per assegurar que l'aplicació de la clàusula relativa a l'índex està sent transparent. En concret, assenyala que la informació ha de ser suficient perquè el consumidor pugui prendre una decisió prudent i amb ple coneixement de causa en relació amb el càlcul de l'interès que s'aplica al préstec hipotecari. No solament el banc ha d'informar el client de la definició de l'índex, sinó que ha d'oferir informació sobre l'evolució passada del mateix índex, segons opina l'advocat general.
Així, creu que, per valorar la transparència d'una venda, el jutge ha de comprovar si el contracte explicava clarament el mètode de càlcul del tipus d'interès, de manera que el client fos capaç de valorar les conseqüències econòmiques de subscriure una hipoteca referenciada a aquest índex. També ha de verificar que el contracte complia amb les exigències d'informació que la normativa vigent en el moment de la signatura imposava.
