Els ministres d'Economia i Finances (Ecofin) intentaran aconseguir dimarts que ve un acord per tirar endavant l'impost europeu als gegants digitals, que no obstant això no entraria en vigor fins a l'1 de gener de 2022 i sempre que no s'aconsegueixi un pacte a nivell global en el si de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
Aquesta nova data consta al document elaborat per la reunió de dimarts per Àustria, que ostenta fins que finalitzi l'any la presidència de torn de la UE, segons han informat fonts comunitàries. L'objectiu és resoldre les reticències que han plantejat algunes capitals europees, partidàries d'esperar a una solució a escala mundial per gravar les activitats de les multinacionals que operen a l'entorn digital.
Així, en el cas que sigui aprovat el plantejament introduït per Viena, l'entrada en vigor d'aquest impost no arribaria fins a l'1 de gener de 2022. Aquesta data suposa un retard d'un any pel que fa a la proposta consensuada entre els governs de França i Alemanya, que aposten per començar a aplicar el gravamen a partir de 2021.
L'informe de l'OCDE sobre aquest assumpte s'espera a mitjans de 2020 i serà la Comissió Europea l'encarregada d'avaluar a finals d'aquell any si s'han fet progressos significatius en aquesta institució internacional que justifiquin que l'impost europeu no entri en vigor.
La d'aquest dimarts serà la segona vegada que la taxa digital arriba a la taula dels ministres de Finances dels Vint-i-vuit. Durant la primera ocasió, el passat 6 de novembre, va quedar palesa la divisió entre els socis comunitaris pel que fa a aquesta proposta legislativa, que necessita ser aprovada per unanimitat.
Segons han informat les mateixes fonts, les diferències persisteixen, de manera que "cal treballar fins a l'últim minut per tenir tothom a bord" dimarts que ve. Irlanda i els països nòrdics (Finlàndia, Suècia i Dinamarca) són els que més s'oposen a aprovar aquest gravamen a nivell europeu, mentre que altres com Alemanya, el Regne Unit i els Països Baixos segueixen tenint dubtes. Uns altres que havien mostrat la seva oposició però estan més a prop de donar suport a la proposta són Estònia, Xipre i Luxemburg.
La taxa a les multinacionals digitals compta amb el suport de França, el seu principal valedor, i països com Espanya, Portugal, Grècia, Bèlgica, Àustria, Polònia, Eslovènia, Eslovàquia, Romania i Hongria.
Si finalment és aprovada, s'establiria un impost del 3% sobre els ingressos generats per la venda en línia d'espais publicitaris, les activitats d'intermediació que permeten als usuaris interactuar entre ells per facilitar la venda de béns i serveis i la venda de dades aportades pels mateixos usuaris.
Aquest gravamen afectaria aquelles empreses amb uns ingressos globals que superen els 750 milions d'euros a tot el món i els 50 milions al bloc comunitari.
