La remuntada de BBVA en borsa perilla amb les amenaces sobre els seus mercats que planteja el BdE

Aquest és el cas del BBVA. El banc presidit per Francisco González puja un 15% en borsa des del començament 2017 en línia amb la resta de competidors. Però la seva capacitat de generar ingressos lluny de l'economia espanyola, que li ha permès dependre menys d'una Europa en què els bancs pateixen amb l'euríbor en negatiu, és ara un problema. O, almenys, pot ser-ho si es compleixen els riscos per a les economies emergents dels quals adverteix el Banc d'Espanya (BdE) al seu últim Informe d'Estabilitat.

L'organisme governat per Luis María Linde torna a assenyalar que, "tot i la relativa complaença als mercats de capitals, hi ha diversos elements que podrien alterar aquest context i afectar les valoracions de diferents actius financers". El nexe comú de les fites que poden trencar la calma dels inversors és Donald Trump. "La incertesa al voltant de les previsions de creixement és molt elevada, principalment per la reorientació prevista de les polítiques econòmiques als Estats Units", assenyala.

En el cas que es materialitzin els estímuls fiscals des de la Casa Blanca, el Banc d'Espanya creu que hi haurà un efecte positiu sobre l'activitat econòmica, però que obligarà la Reserva Federal (Fed) a accelerar la normalització de la seva política malgrat l'elevat nivell de deute nord-americà -per sobre del 100% del PIB-. L'anterior "podria tenir efectes adversos, en particular en aquelles economies més exposades al finançament en dòlars", explica el BdE, que assenyala Mèxic i Turquia, els dos principals mercats estrangers per a BBVA.

En el primer cas, l'economia mexicana suposa al voltant de la meitat dels guanys de l'entitat, 17 anys després d'unir-se a Bancomer. Durant el primer trimestre, BBVA va obtenir un benefici de 536 milions amb la filial mexicana, un 45% dels 1.199.000 que va guanyar el grup. La presència a Turquia és més recent. El banc presidit per Francisco González va entrar al país a través de la compra d'una participació de Garanti el 2015, que ha anat incrementant fins a arribar aquest any al 49,85%, ja que al febrer va comprar-ne un 9,95% addicional per 859 milions d'euros. BBVA va guanyar 160 milions a Turquia entre gener i març, un 13% del total.

El risc per a Mèxic es deriva de "la proximitat geogràfica i els estrets vincles comercials, laborals i financers entre Mèxic i els Estats Units", raó suficient perquè l'economia mexicana sigui una de les més afectades per l'augment d'incertesa al voltant de la política nord-americana, explica el Banc d'Espanya. La institució recorda que ja abans de les eleccions de novembre, quan va guanyar Trump, hi va haver un deteriorament als mercats financers mexicans. D'altra banda, qualsevol mesura que limiti la relació comercial, com la construcció del famós mur o la renegociació del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (NAFTA, per les sigles en anglès), colpejaria l'economia de Mèxic.

El BdE assenyala a Turquia com una de les economies "més exposades a un enduriment de les condicions financeres internacionals"

El perill per al veí del sud dels Estats Units no és nou. Però sí que ho és posar el focus en altres emergents. El Banc d'Espanya parla especialment de Turquia com una de les economies "més exposades a un enduriment de les condicions financeres internacionals, a causa de la seva dependència del finançament exterior". En aquest sentit, l'activitat econòmica ja ha minvat des del fallit cop d'estat del passat mes de juliol amb una reducció del creixement del PIB des del 6,1% de 2015 fins al 2,9% de 2016. "El marge de política econòmica està molt constret i, de fet, el banc central està endurint la seva política monetària per evitar la depreciació de la divisa, frenar la inflació i sostenir les entrades de capitals", assegura l'informe d'estabilitat.

No obstant això, aquests actius de BBVA a Turquia i Mèxic no són únicament un risc. També una oportunitat en funció de l'evolució d'aquests països, expliquen els analistes de Bankinter. "La cotització de l'acció no reflecteix el valor de la franquícia a Mèxic i la capacitat de gestió", expliquen aquests experts. "La depreciació de la lira turca entorpeix la gestió però l'elevada rendibilitat del crèdit i la solidesa del balanç permeten que la part baixa del compte registri creixements de doble dígit", afegeixen.

PER SI TOT AIXÒ FOS POC...

Per si els riscos provinents dels principals mercats internacionals on és present fossin poc, a BBVA se li planteja un 'element' afegit que, de confirmar-se, podria ser el detonant que el portés a replicar les retallades que va registrar després del triomf de Trump.

Encara que es parla de Bankia com a favorit per quedar-se amb Banc Popular, BBVA seria el segon més poderós en la lliça per fer-se amb l'entitat presidida per Emilio Saracho. Es dóna la circumstància, a més, que Bankia és un banc rescatat que necessita el permís exprés de la Unió Europeu (UE) per comprar Popular. Entre les condicions que es van establir quan va rebre els diners de Brussel·les, figurava la de no poder realitzar operacions corporatives fins a juliol de 2017. A més, a partir d'aquesta data, si decideix fer aquest tipus d'operacions, aquestes han de ser d'una mida reduïda ja que té limitat el creixement de balanç fins a gener de 2018. Fins llavors, el balanç de Bankia ha de ser inferior als 252.000 milions i l'adquisició de Popular superaria aquest límit.

Els terminis de Bankia xoquen amb els de Popular. De manera oficiosa -el banc mai ha esmentat dates concretes- es baralla el 10 de juny com a límit perquè els bancs interessats en Popular presentin les seves ofertes vinculants. A més -i això sí que ho va dir l'entitat-, la resposta sobre si hi haurà o no ampliació de capital arribarà "a l'estiu". Amb tot, el mercat apunta que serà durant el proper mes quan es concretaran els plans del Popular: si es ven, si fa ampliació de capital o si segueix desprenent d'actius. Diferents opcions possibles que, en principi, no són excloents.

Davant aquests dubtes sobre l’'opció Bankia', l’'opció BBVA' segueix cobrant força. Tot i que és cert que Banc Santander també es troba entre els candidats, les sinergies de l'operació tenen més sentit per a BBVA, segons els experts, que parlen que pagaria un preu al voltant de 0,7 euros per acció. Sigui l’un o l'altre, el que és un fet és que haurà de fer front al mercat, al qual costarà entendre el comprador per molt que el preu sigui ajustat. "Al mercat es veuen amb mals ulls una operació corporativa d'aquest tipus", assenyala un expert de mercat a 'Bolsamanía' i adverteix que els accionistes minoritaris del banc comprador previsiblement el castigaran.

En tot cas, la veritat és que els experts, en general, prefereixen no 'mullar-se' massa sobre qui, quan o com comprarà Popular, perquè el risc d’'errar en el tir' és elevat. Mentre no arribi un comprador, la prudència s'imposa i les recomanacions de compra sobre BBVA han anat descendint progressivament fins al nivell del 31% actual, segons FactSet. Quant als consells de venda, es troben al 34%, màxims des d'abril de 2014.

El que sí que ha succeït amb BBVA és que, després del càstig que va patir en borsa amb la victòria de Donald Trump al novembre i la caiguda del peso mexicà, es va convertir en 'value'. Durant els primers mesos de 2017 els fons que persegueixen comprar accions infravalorades pels seus fonamentals han incrementat la seva inversió en 199 milions d'euros, segons recull FactSet, gràcies principalment a l'augment de l'exposició de fons de Commerzbank (181 milions més), Bankia (16 milions) i Pictet. Per la seva banda, els gestors de filosofia 'growth', que adquireixen valors amb capacitat d'incrementar el seu benefici, han estat netament venedors en reduir la seva tinença d'accions en 264 milions malgrat les compres de vehicles de Santander AM, que augmenten la seva posició en 120 milions. No obstant això, Amundi la redueix a 304 milions i T. Rowe Price, en 108 milions.

.