La jutgessa de l'Audiència Nacional encarregada del cas Abengoa, Carmen Lamela, ha decidit no ampliar la seva investigació contra l'expresident d'Abengoa, Felipe Benjumea, i l'exconseller delegat, Manuel Sánchez, per falsejar els comptes d'aquesta entitat.
Lamela ha rebutjat ampliar la investigació sobre les indemnitzacions milionàries cobrades per l'expresident d'Abengoa, Felipe Benjumea, i l'exconseller delegat, Manuel Sánchez Ortega, perquè considera que no hi ha «conexitat» entre tots dos fets.
En un document, la magistrada ha desestimat la petició de dos bonistes de la companyia d'energies renovables que sol·licitaven ampliar la querella a presumptes delictes relatius al mercat i els consumidors i a la falsedat de comptes tant contra els membres del Consell d'Administració, entre els quals hi ha l'exministre socialista Josep Borrell, com contra Benjumea i Sánchez Ortega, que ja estan sent investigats per administració deslleial i ús d'informació privilegiada.
La titular del jutjat central d'instrucció número 3 esgrimeix la nova Llei d'enjudiciament criminal per subratllar que l'última reforma ha modificat les regles de conexitat a fi que els processos tinguin una substanciació més «ràpida i eficaç» i s’eviti «l'automatisme en l'acumulació de causes i l’elefantiasi processal que es posa de manifest en els macroprocessos», segons recull Europa Press.
Lamela, seguint el criteri del fiscal José Perals, destaca que una presumpta manipulació dels estats comptables «no té cap mena de relació» amb els delictes investigats contra els màxims gestors de l'empresa, i afegeix que l'ampliació de la querella es basa únicament en «articles periodístics», i a més provocaria un «retard injustificat» en el procediment.
PRIMA DE SÁNCHEZ ORTEGA A BLACKROCK
Això sí, la magistrada coincideix amb el fiscal a donar suport a diverses diligències sol·licitades per l'acusació, que va requerir demanar a BlackRock el contracte de treball amb Sánchez Ortega, que «va ser fitxat» el juliol passat com a nou responsable de desenvolupament estratègic de la seva divisió Infraestructure Investment Group (IIG) per a Llatinoamèrica.
A més, li interessen els documents que recullin les primes o les retribucions complementàries a les quals pugui tenir dret l'investigat, i vol saber quina és la seva fórmula de càlcul, alhora que opta per preguntar les funcions que exerceix com a empleat a BlackRock.
Lamela considera que aprofundir en la relació que té el querellat amb la seva nova empresa servirà per acreditar un «possible conflicte d'interessos amb Abengoa». A més, dóna suport a altres diligències demandades per esbrinar la condició en la qual es va quedar Benjumea a la firma andalusa després d'haver-hi «cessat» i haver cobrat la indemnització.
En concret, l'acusació demanava reclamar a l'empresa d'energies renovables l'acta del Consell d'Administració del 23 de setembre del 2015, en la qual Benjumea va cessar, va dimitir o va renunciar a les seves facultats executives.
Els bonistes també sol·licitaven el contracte d'arrendament de serveis subscrits per Abengoa amb Benjumea, l'objecte dels quals va ser l’«assessorament al president del Consell d'Administració i el seu vicepresident conseller delegat, en virtut del qual assisteix a les reunions de l'òrgan d'administració i els comitès o comissions negociadors amb tercers creditors».
En aquest procediment s'investiguen els pagaments d'11,48 milions que la multinacional va efectuar a l'expresident del Consell d'Administració de la companyia de Felipe Benjumea i de 4,48 milions a l'exconseller delegat Manuel Sánchez Ortega abans d'abandonar la firma d'energies renovables.
QUERELLA DELS BONISTES
La querella, presentada per dos propietaris de bons de la companyia Abengoa, que hi van invertir 103.970 euros, va denunciar l’«horrible» gestió dels dos directius, que, en la seva opinió, buscaven el seu «propi benefici i lucre personal» en concedir-se indemnitzacions milionàries en lloc de «salvar els seus milers d'inversors».
Els bonistes van assenyalar que Benjumea i Sánchez Ortega eren «coneixedors de l'autèntica realitat economicofinancera» de l'empresa i que van buscar el seu enriquiment «en comptes d'utilitzar aquesta informació per salvar milers d'inversors que es veuran atrapats en la situació concursal de l'entitat i, de passada, tots els contribuents espanyols, que hauran de rescatar-la».
Els querellants inicials han anat sumant adhesions d'afectats fins a aconseguir un nombre proper a 70. Van denunciar que Benjumea es va endur una «exorbitant» indemnització d’un import d'11.480.000 euros poc abans que la companyia sol·licités en un jutjat mercantil de Sevilla el preconcurs oficial de creditors.