El Departament de Justícia dels Estats Units (DoJ) al costat d'onze estats han presentat una demanda antimonopoli contra Alphabet, la matriu de Google, acusant la companyia d'abusar de la seva posició dominant en el mercat de cerques i de la publicitat a Internet. A aquestes hores de la tarda, les accions de l'empresa tecnològica registren una caiguda superior al 2,5% al parquet de Wall Street.
- 191,63$
- 0,11%
- 193,18$
- 0,10%
"Avui, el Departament de Justícia, juntament amb onze fiscals generals estatals, han presentat una demanda civil antimonopoli al Tribunal de Districte dels EUA del Districte de Columbia per evitar que Google mantingui il·legalment monopolis a través de pràctiques anticompetitives i d'exclusió als mercats de cerques i publicitat de cerques, i per reparar els danys a la competència", va anunciar el DoJ.
"Actualment, milions d'estatunidencs depenen d'Internet i les plataformes en línia per a la seva vida diària. La competència en aquesta indústria és de vital importància, per la qual cosa el desafiament d'avui contra Google, el guardià d'Internet, per violar les lleis antimonopoli és un cas monumental, tant per al Departament de Justícia com per al poble estatunidenc", ha subratllat el fiscal general dels EUA, William Barr.
A la seva demanda, el DoJ afirma que, durant anys, Google ha representat gairebé el 90% de les cerques 'online' als EUA i ha utilitzat tàctiques anticompetitives per mantenir i estendre els seus monopolis en cerques i publicitat.
Acusa Google de crear acords d'exclusió, que bloquegen col·lectivament les vies principals a través de les quals els usuaris accedeixen als motors de cerca i, per tant, a Internet. Segons el DoJ, la companyia ha predeterminat que el seu cercador sigui la primera opció de milers de milions de dispositius mòbils i computadores a tot el món i, en molts casos, prohibint la preinstal·lació d'un competidor.
Els fiscals generals dels estats d'Arkansas, Florida, Geòrgia, Indiana, Kentucky, Louisiana, Mississipí, Missouri, Montana, Carolina del Sud i Texas, tots ells republicans, s'han sumat a la demanda presentada pel Departament de Justícia, pocs dies abans de les eleccions presidencials del 3 de novembre.
La demanda del DoJ representa fins avui el cas més important contra la companyia al seu propi país, després que la Comissió Federal de Comerç dels EUA tanqués en 2013 sense presentar càrrecs la seva investigació sobre la companyia per presumpta conducta monopolística.
Fora dels EUA, la companyia fundada per Sergey Brin i Larry Page ha estat multada fins a tres ocasions per les autoritats de Competència de la UE, l'última vegada al març de 2009 amb 1.490 milions per abús de posició dominant, elevant l'import agregat de les sancions fins als 8.250 milions d'euros.
En una conferència telefònica amb la premsa, el fiscal general adjunt del Departament de Justícia, Jeffrey Rosen, va afirmar que la demanda presentada suposa "una fita, però no un punt final", advertint que el DoJ continuarà investigant la conducta de les plataformes d'Internet a la recerca de possibles abusos.
En aquest sentit, Rosen va apuntar que, igual que en les accions antimonopoli contra AT&T el 1974 i contra Microsoft el 1998, el DoJ està aplicant novament la 'Llei Sherman' amb l'objectiu de restaurar el paper de la competència i obrir la porta a la pròxima onada d'innovació, aquesta vegada en mercats digitals vitals.
Per part seva, un portaveu de la multinacional ha indicat que la demanda presentada avui pel Departament de Justícia "és profundament defectuosa", ja que la gent utilitza Google "perquè vol, no perquè estigui obligada a fer-ho o perquè no pugui trobar alternatives".
