La banca encara la recta final del monopoli de la informació sobre els comptes dels seus clients

Així ho dicta la Directiva de Serveis de Pagaments 2 (DSP2), aprovada a finals de 2015 per les autoritats europees i que els països membres de la Unió Europea (UE) hauran de transposar abans del 18 de gener de 2018. A Espanya, la nova llei de serveis de pagament derogarà la vigent des de 2009.

Quan es faci, la banca perdrà un dels seus majors avantatges competitius: el monopoli de la informació dels comptes dels seus clients. Les entitats coneixen quan cobren els seus clients, a quant ascendeix la seva nòmina, quan paguen la hipoteca, on realitzen el seu consum. I ho saben elles i ningú més. Fins que entri en vigor DSP2. A partir d'aquest moment, tindran l'obligatorietat de donar accés a tercers a aquesta informació que fins ara manejaven i explotaven de manera exclusiva.

La nova directiva de serveis de pagaments obligarà a obrir el negoci bancari a tercers, fet que suposa perdre contacte amb els clients i oferir-lo a d'altres

"La nova directiva de serveis de pagaments obligarà a obrir el negoci bancari a tercers, la qual cosa suposa perdre contacte amb els clients i oferir-lo a d'altres. És la mort del negoci bancari", va avisar el conseller executiu de BBVA, José Manuel González-Páramo , en la presentació de l'estudi de la Fundació d'Estudis Financers (FEF) 'el canvi del model del negoci de la banca', en què també van participar Fernando Fernández, Santiago Carbó i el president de l'Associació Espanyola de banca (AEB), José María Roldán.

PORTES OBERTES

DSP2 inclou ja en el marc jurídic europeu dos tipus de proveïdors de serveis de pagament que estaven actuant al mercat, però que havien quedat fora de l'anterior directiva. Es tracta dels proveïdors de serveis d'iniciativa de pagaments (PSIP), que la mateixa DSP2 defineix com un "servei que permet iniciar una ordre de pagament, a petició de l'usuari del servei de pagament, respecte d'un compte de pagament obertaamb un altre proveïdor de serveis de pagament ", i dels proveïdors de serveis d'informació sobre comptes (PSIC), recollit com un "servei en línia, la finalitat del qual consisteix a facilitar informació agregada sobre un o diversos comptes de pagament el titular dels quals és l'usuari del servei de pagament bé en un altre proveïdor de serveis de pagament, bé en diversos proveïdors de serveis de pagament".

O dit d'una altra manera, els primers permeten fer pagaments per Internet, mentre que els segons són agregadors d'informació que ajuden en la gestió de les finances personals. Entre els primers figuren noms com Sofort o Trustly i entre els segons, Fintonic.

La clau rau en que per poder dur a terme aquests serveis necessiten el permís dels usuaris per poder entrar en els seus comptes i, sobretot, que els bancs obrin les portes a aquests proveïdors perquè vegin els comptes dels clients una vegada obtingut aquest permís.

ADAPTAR-SE... O MORIR

El canvi adquireix la categoria de disruptiu. I la banca ho sap. Per això, i precisament per tots els anys de davantera que porta manejant i tractant aquesta informació que ara haurà de compartir, ja està treballant en les seves pròpies iniciatives per adaptar-se a la DSP2. La filosofia d'aquest plantejament és clara: cada banc pot ser al seu torn 'un tercer'. És a dir, pot llançar la seva pròpia plataforma de serveis de pagament o el seu propi agregador per penetrar en els comptes d'un altre competidor.

La clau, com sempre, raurà en la capacitat d'adaptació de cada entitat. A la DSP2 i al conjunt de reptes que la revolució digital planteja per al sector. "La revolució digital obligarà la banca a adaptar-se i no tindrà un període gaire llarg per fer-ho", va prevenir González-Páramo. "Aquest escenari està quallat d'oportunitats, però també de grans riscos, que forcen el sector a reinventar-se completament", ha afegit. I va anar més enllà: "No sobreviuran gaire bancs a aquests reptes". Un d'ells, la DSP2, ja els espera a quatre passes.