Itàlia desafia amb diners públics el camí marcat per Europa amb el Popular per intervenir en bancs

L'ordre dels esdeveniments va ser similar al que va passar amb Popular. El Mecanisme Únic de Supervisió (MUS, òrgan integrat en el Banc Central Europeu -BCE-) es va pronunciar divendres passat i va dir que les dues entitats italianes o "havien fallat o podien fallar". Fins aquí, exactament el mateix que va dir quan es referia a Popular. La diferència rau en el fet que, en aquesta ocasió, els mecanismes europeus de resolució no han considerat justificat procedir a la resolució dels dos bancs, ja que el seu fracàs no es considerava crític per l'estabilitat financera.

Aquesta vegada la Junta Única de Resolució (SRB, per les sigles en anglès) no va prendre cap resolució en considerar que "no es justifica per interès públic". "Es permet una liquidació per a aquests bancs perquè, a diferència d'altres casos recents -Banc Popular-, són petits (3% quota de mercat) (...). Intesa Sanpaolo pagarà una quantitat simbòlica i rebrà 1.300 milions d'euros per finançar la reestructuració. Estimem que els actius que rebrà poden afegir 4-5% a Intesa. Veiem això com a positiu per Intesa", argumenten els analistes de Goldman Sachs. De fet, el banc lidera els avenços en la Borsa de Milà aquest dilluns. L'operació de rescat suposa la liquidació de les dues entitats i la compra dels actius 'sans' per part d'Intesa Sanpaolo. "La conclusió borsària és que l'operació és, a priori, estratègicament bona per Intesa Sanpaolo, segons les primeres conclusions dels nostres analistes", opinen en AlphaValue, que recomanen comprar Unicredit (està en el seu 'Conviction List') i comprar deute sènior i subordinada d'Intesa i Unicredit.

MÉS DINERS PÚBLICS DES D’ ITÀLIA

El Govern italià va decidir el cap de setmana mobilitzar 17.000 milions d'euros per recapitalitzar aquestes entitats amb els quals es quedarà Intesa Sanpaolo, únic banc que va realitzar una oferta, però amb condicions sobre les ràtios de capital. D'aquest paquet, 4.785.000 corresponen a una injecció directa per defensar les seves ràtios de solvència i sanejar actius, mentre que la resta són garanties estatals. "Entenem que evita que la crisi bancària s'estengui a altres bancs del país, la qual cosa ha de servir per tranquil·litzar els inversors", anticipen els experts de Link Securities. "Amb aquesta mesura, recolzada per la CE, el Govern d'Itàlia intenta resoldre un dels seus principals problemes, la manca de solvència d'algunes de les seves entitats bancàries i evita que aquestes facin fallida i es produeixi una retirada massiva de dipòsits en el sistema i així generarien una crisi de difícil solució", afegeixen.

En el cas de Popular, per contra, la seva resolució i venda al Santander sí que es considerava d'interès públic, ja que "protegeix tots els dipositants de Banc Popular i garanteix l'estabilitat financera", assenyalava la nota remesa per l’SRB el passat 7 de juny. Aquest organisme, creat per Brussel·les el 2013, va dictaminar una subhasta que va executar el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en la qual els accionistes i bonistes de més risc (CoCos i deute subordinat) van perdre tota la seva inversió.

El Popular va ser així la primera resolució amb el model 'bail in' o recapitalització interna, segons el qual els inversors assumeixen les pèrdues per protegir el dipositant i evitar, fins on sigui possible, la injecció de diners públics i eliminar "els problemes de risc moral que, en general, genera els rescats bancaris "assenyala el Banc d'Espanya (BdE). Un objectiu que es va marcar la Comissió Europea en crear aquest sistema per resoldre crisis bancàries, que va entrar en vigor el 2016, i que reflecteix els poders de la Unió Bancària que ara amenaça Itàlia.

Però el cas del banc espanyol ha estat el primer i, per ara, l'únic. El Govern italià va optar aquest cap de setmana pel model 'bail out'. És a dir, el tradicional, amb injecció de diners públics que al llarg d'Europa van ascendir als 465.600 milions d'euros en injeccions de capital, per a actius danyats en 188.600 milions i 105.000 milions en altres mesures, segons estadístiques de la Comissió Europea citades pel BdE. Així mateix, cal afegir 1,188 bilions d'euros en avals sobre passius. Només en el cas d'Espanya, segons les estimacions del BdE, el rescat del sector financer ha engreixat el deute públic en 45.500 milions d'euros.

ITÀLIA VA PER UN ALTRE CAMÍ

Roma torna a desafiar Brussel·les. Mentre la Comissió Europea ha presumit els dos últims anys d'haver creat un model amb el qual els contribuents no tornaran a posar diners de la seva butxaca per salvar els bancs, Itàlia va per un altre camí. L'Executiu italià i el comunitari van arribar a un acord aquest mes per a la recapitalització de Monte dei Paschi di Siena, el banc que presumeix de ser el més longeu del planeta i la solvència del qual està en dubte. Segons ha advertit el BCE, l'entitat tenia al desembre necessitats de capital de 8.800 milions d'euros, de manera que la factura per a les arques públiques italianes pot disparar-se aquest mes. Els economistes de Goldman Sachs consideren que l'altre focus de problemes del sector bancari italià, Monte dei Paschi, està en camí de resoldre els seus problemes. Sí és així, sumant-hi a la liquidació d'aquests tres bancs, aquests experts consideren que la inestabilitat del sistema bancari italià es reduiria significativament.

"El debat està obert per justificar perquè en aquest cas s'utilitza diners públics respecte a la caiguda de Banc Popular", assenyalen els experts de Carax AlphaValue al seu informe diari. Els problemes dels bancs italians són 'un secret a veus' i els de Popolare di Vicenza i Veneto Banca també ho eren. A principis d'any, ja s'apuntava que aquestes dues entitats eren vistes com "el següent punt problemàtic" en la lenta crisi bancària d'Itàlia. Això, després que el govern intervingués, a finals de 2016, per rescatar la tercera major entitat creditícia del país, Banc Monte dei Paschi de Siena. Els experts reconeixen que, després del que va passar amb Popular, aquesta nova mala notícia sobre els bancs europeus pot generar inquietud. "La veritat és que, després del que es va poder veure en Popular i ara a Itàlia, alguns inversors podrien preguntar-se si podem estar tranquils o la reestructuració bancària a Europa encara està lluny d'acabar. Déu n'hi do", afegeixen aquests analistes.