El consell d'administració d'Indra es reunirà aquest dilluns per decidir el cessament de Fernando Abril-Martorell al capdavant de la companyia. Segons han publicat diversos mitjans financers durant el cap de setmana, el nou president serà Marc Murtra, enginyer industrial i especialista en banca d'inversió i actual patró de la Fundació La Caixa. Murtra serà elegit formalment a la junta d'accionistes del pròxim 30 de juny, tot i que el Consell es reunirà aquest dilluns per aprovar el seu nomenament.
- 16,52€
- 0,24%
Murtra va ser cap de gabinet de l'exministre d'Indústria Joan Clos fa catorze anys. A més, va estar vinculat al Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme com a director general de Red.es el 2006.
Així mateix, entre 2006 i 2011, va ser responsable d'Educació, Cultura, Esports, Immigració, Joventut, Cooperació Internacional i Participació a l'Ajuntament de Barcelona, i soci fundador de CREA inversió (2011-2019).
Ha estat membre de diversos consells d'administració incloent-hi Paradors de Turisme d'Espanya, Red.es, Institut Nacional de Tecnologies de la Comunicació (INTECO) i Gordoning.
La Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI), principal accionista d'Indra amb un 18% del capital, ha traslladat a la resta d'accionistes la seva voluntat de promoure un relleu en la presidència i impulsar un nou lideratge al capdavant de la companyia. Les accions d'Indra es van desplomar gairebé un 8% aquest divendres en anunciar el cessament d'Abril-Martorell.
SEPI, que compta amb dos membres al consell d'administració d'Indra, ha comunicat la seva decisió amb motiu dels treballs preparatoris de la junta general d'accionistes, que la companyia ha decidit ajornar fins al 30 de juny perquè hi hagi marge per emprendre'n el relleu .
L'exministre d'Indústria Miguel Sebastián Gascón i l'exdiputat socialista Antonio Cuevas Delgado són els dos consellers dominicals amb què compta SEPI al consell d'Indra.
En l'accionariat, conviuen amb la SEPI altres empreses amb percentatges rellevants com Corporació Financera Alba (9,9%) i Fidelity, que compta amb un 9,8%, o Norges Bank, la gestora d'actius de Banc Santander o el fons T. Rowe Price Associates amb percentatges al voltant del 3%.
La immediata reacció dels mercats a la cessació d'Abril-Martorell va provocar una caiguda de l'acció del 7,96% divendres passat durant el qual l'empresa va perdre els 8 euros guanyats després de sorprendre els analistes amb els seus resultats.
El relleu arriba en plena preparació de projectes per als fons europeus i després que la companyia hagi anunciat un ambiciós projecte per llançar una constel·lació de 200 satèl·lits per al control del trànsit aeri junts amb Aeroports Espanyols i Navegació Aèria, en un projecte recolzat pel Govern.
Així mateix, Indra es trobava estudiant operacions per a l'adquisició d'alguna empresa per la seva unitat digital.
LA GESTIÓ D'ABRIL-MARTORELL
Abril-Martorell va arribar a la presidència d'Indra el 2015 per substituir Javier Monzón. Anteriorment havia estat director financer i conseller delegat de Telefónica entre 2003-2005 i conseller delegat de Credit Suisse Espanya i Portugal (2006-2011) i conseller delegat de Prisa (2011-2014).
El seu mandat s'ha caracteritzat per un major impuls internacional a la tasca de la companyia i també per una aposta per la prestació de serveis digitals, camp on Indra va adquirir Tecnocom o la companyia de ciberseguretat SIA, ial qual s'ha creat Minsait, la filial associada a aquest àmbit.
La gestió d'Abril-Martorell, que ha sobreviscut a canvis de signe al Govern (de PP a PSOE) i a diversos ministres d'Hisenda i Defensa, va generar incomoditat a l'actual Executiu quan en plena pandèmia va voler aplicar una reestructuració laboral per redimensionar la força laboral de la companyia. Després de les protestes sindicals, el grup va suavitzar l'ajust i va pactar mesures menys dràstiques i de caràcter temporal.
Entre els projectes que no van fructificar durant la gestió d'Abril-Martorell al front d'Indra es troba l'intent de compra de fabricant de motors d'aeronaus ITP Aero, que hagués estat transformador per a la companyia.
Indra ha consolidat la coordinació de la part espanyola del nou sistema de combat aeri de la Unió Europea (FCAS), en què la indústria espanyola tindrà el mateix pes que la francesa i l'alemanya, un dels grans èxits del directiu.
L'empresa va declarar beneficis nets de 22 milions entre gener i al març, un 255,3% més que durant el mateix trimestre de l'any anterior, millorant així totes les expectatives dels analistes, ja que, a més, va elevar els seus marges fins al 6,9%.
