Indra podría estar ultimant la compra d'Epicom, la filial en defensa del grup Duro Felguera, després de reactivar l'operació fa un parell de mesos.
- 0,22€
- -0,45%
- 16,38€
- -0,49%
Segons informa el diari Cinco Días, la companyia dirigida per José Vicente de los Mozos ha negociat durant tot l'estiu amb el grup empresarial asturià i l'acord sembla ser imminent, per la qual cosa podria ser anunciat a les properes setmanes.
Epicom va ser fundada el 1993 per un grup d'enginyers per facilitar a les forces de seguretat de l'Estat els primers xifradors de fabricació pròpia. Segons explica Duro Felguera a la seva web, "DF Epicom es va especialitzar en la protecció de les comunicacions del Ministeri de Defensa i altres òrgans de l'Administració Pública" i compta amb Moncloa, el CNI i la pròpia Casa Reial entre els seus principals clients.
"La seva visió va consistir a dissenyar, desenvolupar, fabricar i comercialitzar equips i solucions que aportessin seguretat física i lògica a les comunicacions i a la informació crítica que es maneja de forma electrònica", afegeixen.
El principal accionista d'Epicom és Duro Felguera, que té el 60% del capital. La SEPI en compta amb un altre 40% i, a més, té un 23% d'Indra. Duro Felguera va vendre a la SEPI aquest 40% d'Epicom el 2021 i li va donar una opció de compra sobre el 60% restant que expirava el març d'aquest any.
El consell d'administració de Duro Felguera va acordar prorrogar aquest dret de compra fins al 31 de desembre, data límit per a l'acord amb Indra. L'operació, que ha de comptar amb el vist-i-plau del Consell de Ministres, sembla haver trobat en Indra el soci idoni.
Segons informa el diari del grup Prisa, la transacció entre Indra i Duro Felguera acontentaria les dues empreses. D'una banda, el grup industrial asturià veuria bé l'entrada de diners per fer front al rescat de 120 milions de SEPI. De l'altra, Indra continuaria expandint el sector de defensa de la companyia després de l'adquisició d'un 9,5% del fabricant de motors per a l'aviació ITP Aero, controlat pel fons Bain, per 175 milions.