La vicepresidenta tercera del Govern i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha assegurat en unes declaracions que cal veure si se segueixen produint els beneficis extraordinaris de les energètiques i tenir en compte les grans inversions que requereix la transició energètica, en el context d'aplicació de l'actual impost extraordinari a aquestes companyies. Què implicaria això a la pràctica?
"Si es confirmés, podria tenir un impacte positiu sobre l'aplicació de l'impost extraordinari sobre el 2023 i, d'alguna manera, refredaria la seva possible adaptació per mantenir-lo en el temps", assenyalen els analistes de Banc Sabadell.
Tot i això, les paraules de Ribera anirien en sentit contrari a l'acord entre PSOE i Sumar de revisar els gravàmens sobre la banca i les empreses energètiques amb l'objectiu de readaptar-los i mantenir-los un cop expiri el seu període d'aplicació actual.
Recentment, la Comissió Europea ha declarat que el 2023 ja no es donen els beneficis extraordinaris observats el 2022 en aquestes empreses.
A més, el president de Repsol, Antonio Brufau, també s'hi ha tornat a expressar en contra. Si no es manté l'estabilitat jurídica i fiscal a Espanya, ha avisat que la companyia pot decidir desviar inversions a altres països.
Cal recordar que actualment l'impost a les energètiques s'aplicaria durant el 2023 i el 2024 sobre l'1,2% de la facturació obtinguda en aquelles empreses amb ingressos superiors a 1.000 milions d'euros, excloent-ne els negocis regulats i les activitats fora d'Espanya i extra peninsulars, i estaria recorregut per les principals empreses del sector.
L'impacte anual a EBITDA de les empreses sota cobertura se situaria al voltant de 200 milions d'euros a Iberdrola, 300 milions d'euros a Endesa, 300 milions d'euros a Naturgy i 450 milions d'euros a Repsol. Ni Acciona Energia (ni la seva matriu Acciona), ni Solaria, ni Ecoener es veuen impactades per aquest impost.