- -0,52$
- -1,39%
El fabricant nord-americà d'ordinadors personals i impressores HP eliminarà entre 7.000 i 9.000 llocs de treball a tot el món durant els tres pròxims anys, xifra que equival a un ajust d'entre el 13% i el 16% de la plantilla, que ronda als 55.000 empleats, segons ha anunciat la multinacional, que des del pròxim 1 de novembre tindrà al capdavant l'espanyol Enrique Lores, que ocuparà el càrrec de president i conseller delegat.
HP pretén dur a terme aquesta retallada de plantilla mitjançant una combinació de baixes voluntàries, jubilacions anticipades i acomiadaments, amb un cost estimat per la companyia d'uns 1.000 milions de dòlars (911 milions d'euros), dels quals uns 100 milions seran comptabilitzats durant el quart trimestre de 2019 i altres 500 milions de dòlars durant l'exercici 2020, mentre que la resta es repartirà a parts iguals entre 2021 i 2022.
Amb aquestes mesures, que la multinacional de Palo Alto espera completar el 2022, HP calcula que aconseguirà un estalvi anualitzat de costos d'uns 1.000 milions de dòlars per a finals de 2022.
"Aquesta és una de les decisions més dures que havíem de prendre, però és absolutament necessària per al futur d'HP". "Estem prenent mesures audaços i decisives a mesura que ens vam embarcar en el nostre proper capítol", va declarar Lores, i va destacar que hi ha oportunitats significatives de crear valor per als accionistes una transformació agressiva de la forma en què treballa la companyia.
Pretén dur a terme aquesta retallada de plantilla mitjançant una combinació de baixes voluntàries, jubilacions anticipades i acomiadaments
D'altra banda, el fabricant de maquinari ha anticipat un benefici per acció d'entre 1,98 i 2,10 dòlars durant el seu exercici fiscal 2020, amb una generació de flux de caixa lliure d'almenys 3.000 milions de dòlars (2.733 milions d'euros) i un increment del 10% en el dividend trimestral previst i el retorn dels accionistes mitjançant recompres d'accions pròpies.
Enrique Lores es convertirà el proper 1 de novembre president i conseller delegat d'HP, on ha desenvolupat una carrera de 30 anys i presidia des de 2015 la divisió d'Imatge, Impressió i Solucions, en substitució de Dion Weisler, que va presentar la seva dimissió pel seu desig de tornar a Austràlia davant un problema familiar de salut.
En el conjunt dels nou primers mesos del seu exercici fiscal, HP va obtenir un benefici de 2.764 milions de dòlars (2.497 milions d'euros), un 28,7% menys que els 3.876 milions de dòlars (3.059 milions d'euros) del mateix període l'exercici anterior, mentre que els ingressos es van incrementar un 0,6%, fins als 43.349 milions de dòlars (39.163 milions d'euros).
HP, que compta amb una plantilla a nivell mundial de 55.000 persones, ha vist com els seus principals negocis, la producció i venda d'ordinadors, impressores i tinta per a impressores, baixen en volum significativament durant els darrers anys, per la qual cosa considera que necessita una reestructuració.
Segons Lores, l'objectiu és virar el rumb de l'empresa del maquinari tradicional al programari i els serveis, i seguir així una tendència generalitzada a la indústria, en la qual diversos altres gegants dels dispositius, com Apple, també han apostat amb força en tal sentit. "Veiem oportunitats significatives per crear valor per als accionistes i ho aconseguirem fent avançar el nostre lideratge, sent una força del canvi a la indústria i transformant de forma agressiva la manera com treballem", ha apuntat Lords.
